Comic Fill-in >> PER TUTATIS!

El nou Japó (off-topic)

Us recorde que l'edició en català de “Le Monde Diplomatique”, l'imprescindible revista per comprendre el món actual, es pot llegir on-line gratuïtament (cc) a www.monde-diplomatique.ad
Vet aquí l'editorial d'aquest mes:

El nou Japó

Per IGNACIO RAMONET

Abans de la sacsejada produïda per les proves nuclears nord-coreanes, el nord-est asiàtic va esdevenir un focus de tensió amb l’entrada en funcions d’un nou Primer Ministre al Japó. Shinzo Abe té 52 anys i és membre, com el seu predecessor Junichiro Koizumi, del Partit Liberal Demòcrata (PLD), el qual domina la vida política al país del sol naixent des de 1955. Abe és el Primer ministre nipó més jove des de 1945 i el primer en haver nascut després de la fi de la II Guerra mundial. Tanmateix, és considerat per l'esquerra japonesa com un polític ultraliberal, ultraconservador i nacionalista. Els seus adversaris a la regió no vacil·len en qualificar-lo de "falcó".

Fill d'un antic Ministre d'afers exteriors, Abe pertany a una gran dinastia de la dreta japonesa de passat particularment agitat[1] de la qual no se n’ha distanciat. El seu avi, Nobusuke Kishi, va ser Ministre en el govern del Manxukuo, Estat artificial creat el 1932 pel Japó imperial a la Manxúria xinesa ocupada, i després també ministre el 1941 a Tòquio al gabinet de guerra de l'almirall Tojo que va llançar l'atac contra Pearl Harbor. Detingut i empresonat el 1945 en tant que sospitós de crims de guerra, Kishi no va ser jutjat pel Tribunal Militar de Tòquio (equivalent, per als criminals de guerra japonesos, al Tribunal de Nuremberg que va jutjar els dirigents nazis), ja que els nord-americans desitjaven reconstruir una dreta japonesa en els inicis de la guerra freda. Nabusuke Kishi va ser llavors un dels seus homes. Alliberat el 1948 i designat dues vegades Primer ministre, el 1957 i el 1960, va signar un nou tractat de seguretat amb els Estats Units que va posar en marxa violents aixecaments populars.

Un besoncle d’Abe, Yosuke Matsuoka, Ministre d'afers exteriors, era partidari de l'expansionisme nipó a l’Àsia. El 1941, va adherir el Japó a l'Eix, l'aliança amb l'Alemanya d'Hitler i amb la Itàlia de Mussolini. Acusat també de crims de guerra, va morir a la presó abans de ser jutjat pel Tribunal de Tòquio.

En un país que no ha demanat oficialment perdó pels crims de guerra comesos, particularment a Corea i a la Xina, Shinzo Abe mai no ha renegat verdaderament del seu passat familiar. Al contrari, ha denunciat els que fan una mirada "masoquista" de la història del Japó i minimitza les responsabilitats del seu país. Ha visitat regularment, en companyia de l'antic Primer ministre Koizumi, el santuari Yasukuni on són honorats els militars "que han donat la seva vida pel Japó", entre els quals 14 criminals de guerra (i el seu besoncle Yosuke Matsuoka). Aquest fet havia costat a Koizumi de no ser rebut ni a Pequín ni a Seúl i ser acusat de "revisionisme" i de "voluntat de glorificar el passat militar del Japó".

Procedent de l’ala més dretana del PLD, Shinzo Abe ha construït la seva carrera pública denunciant la sort dels japonesos supervivents presos a les platges nipones en l'època de Kim Il-Sung. Abe s’ha fet popular a base d’enaltir els sentiments racistes anticoreans i de reclamar fermesa i sancions contra Corea del Nord, no sense demagogia, ja que no quedaria més que un sol cas en litigi. Ha exigit noves sancions contra Pyongyang després de les proves balístiques del 5 de juliol[2]. I ha anunciat, amb l’excusa de l'"amenaça nord-coreana", la intenció de modificar per referèndum l'article 9 de la Constitució pacifista[3] i permetre transformar les Forces d'autodefensa del Japó en les verdaderes Forces armades, anul·lades pels vencedors de 1945[4]. Una intenció avalada pel cercle del president George W. Bush, el qual desitja disposar al nord-est asiàtic d'un aliat militarment poderós per contenir la Xina.

Tot això fa témer un rearmament del Japó, que disposa ja del segon pressupost militar mundial –després del dels Estats Units– i podria accelerar la cursa armamentística iniciada en una de les regions més perilloses del planeta. Una majoria de japonesos hi continuen sent hostils, i Abe ha hagut de precisar el 10 d'octubre que el seu país –protegit pel paraigua nuclear americà– no considerava que se'l dotés d'armes atòmiques[5]. A la pràctica, Tòquio disposa d'almenys 50 tones de plutoni, produïdes pels seus reactors civils, i podria fabricar un artefacte nuclear en alguns mesos...

És sens dubte significatiu fins a quin punt el Primer ministre japonés considera una amenaça la condemnable prova nuclear nord-coreana del 9 d’octubre, el mateix dia que Abe arribava a Seúl (llegiu l’article de Dingli Shen). Un irresponsable missatge d'advertència, sens dubte, rebut amb inquietud al món sencer. I que confirma que, a menys d'una (improbable) modificació de les tesis nacionalistes d’Abe, les tensions no disminuiran massa al nord-est asiàtic.

Nota: [1] Llegiu Philippe Pons, "Shinzo Abe, príncep de la dreta", Le Monde, 21 de setembre de 2006.

[2] Llegiu "Tensions a Corea", Le Monde Diplomatique, octubre de 2006.

[3] Aquest article estipula que el Japó "renuncia per sempre a la guerra, aboleix les seves forces armades i es compromet a no restablir-les mai més".

[4] Llegiu Ichiyo Muto, "Revise the peace Constitution, restore glory to Empire!" Japonesia Review, núm. 1, Tòquio, 2006.

[5] El País, Madrid, 11 d'octubre de 2006.

<font>

Escrito por Comic Fill-in a las November 18, 2006 06:55 PM