Comic Fill-in >> PER TUTATIS!

Al cinema i al llit, al primer crit

Scoop. La nova pel·lícula de Woody Allen es deixa veure, està bé... o potser qui està bé és la Scarlett Johansson i m'he confós (algú altre pensarà que Hugh Jackman). Si l'hagués fet un altre la gent diria que és fluixa i que el guió està agafat pels pèls, però com que és d'aquest homenet doncs fan la vista un poc grossa. I també com que és d'aquest homenet, que és capaç de contractar a baix cost estrelles de Hollywood desitjoses de treballar amb ell, doncs la gent va a veure la pel·lícula (o els actors) i així es tanca el cercle i l'any vinent ne fa una altra. I per molts anys, a mi no em fa nosa. Per cert, l'he vista en versió original, i això la fa millorar segur.

James Bond: Casino Royale. Curiós. Fins i tot diria que m'ha agradat. Si la mires fredament, no està mal dirigida, i tot i que és un poc llarga i té alguns detalls de guió fluixos, enganxa. I això que jo no veig massa a Hristo Stoichkov al paper de l'agent 007! Però caram, si és que de fet aquesta pel·lícula no sembla una pel·lícula de James Bond. [Atencio: Spoiler|] Bé, com deia, al pobre home la xica li salva la vida dues vegades, i a sobre és que ell se la lligue sinó que ella se'l lliga, i se n'aprofita! Més, va per ahí amb una merda de Ford (molt esportiu, però una merda de Ford) i l'únic invent que es treu de la mànega és un des fibrilador de butxaca que deu ser “made in china” vist com el deixa tirat. I més encara, el paio és un bèstia que ho arregla tot a hòsties i es guanya l'esbroncada dels companys i superiors per no posar-hi seny... i en fi, que passa per la pel·lícula com Super Lopez a “La semana más larga” (llegiu-lo!).

C.S.A. Un documental de ciència ficció (dic, per allò del “What if...”). Això són els Estats Confederats que va i guanyen la guerra civil americana. Jo m'ho vaig passar bastant bé mirant-lo, tot i que saber un poc d'història resulta imprescindible. El cas és que podria estar més ben aprofitat, a més de la qüestió de l'esclavatge, però és el que hi ha. El millor per mi són els anuncis de televisió i les escenes filmades per (en peu) D.W. Griffith. Per pixar-se de riure. Però, no vull donar-vos una falsa impressió, això no és cap parodia.