Abril 23, 2005
va de llibres
Avui em disculpareu però postejaré amb català, m'agradaria parlar una mica de llibres avui que és el nostrat dia de Sant Jordi, tot i que fa un temps lleig. Per desgràcia no podré anar a passejar per les parades de llibres, pel mateix motiu que ahir no vaig poder postejar, no em trobo gaire be. (Es nota molt la baixada de públic si un dia no hi escrius res!!)
Els llibres que m'he llegit des de aquest any, son pocs però mereixen una menció:
Mundo Espejo de William Gipson:
Autor del famós llibre Neuromante, narra l'historia d'una jove 'caçadora de tendències' (o cool-hunter), que habita per el barri del Soho de Londres, que es queda fascinada per uns videos que son publicats a internet. El seu cap se'n assabenta d'aquests i li encomana la missió de trobar l'autor de aquestes obres d'art.
El llibre és molt adictiu. Al ser l'últim llibre de Gispson, la seva forma d'escriure agafa un to característic que el fa pràcticament únic, la forma de descriure les coses i d'introduir-te gradualment en l'acció està molt ben aconseguida. Recomanable per tot aquell visqui immers en la modernitat i sobretot per la gent obsessionada amb les marques, pot ser fins-i-tot s'hi sentirà reflectit.
Luz Virtual també de William Gipson
Aquest ja és més del estil de Neuromante, descrivint un mon quasi be apocalíptic en un futur pròxim. L'acció passa a California, dividida per les revoltes i on la gent habita en cases fabricades per ells mateixos en un gran pont abandonat. Una missatgera a bicicleta roba durant una entrega unes ulleres especials que tenen una funció especial i son molt buscades. A partir d'aquí policies corruptes i caçadors de recompenses intentaran atrapar-la. Per sort es creuarà amb un guarda de seguretat que l'ajudarà a fugir i atrapar els corruptes.
Historia d'acció de principi a fi, molt recomanada per aquells que s'ho van passar be llegint Neuromante. Als que encara no l'han llegida recomano llegir primer aquesta i després Luz Virtual. Comparant-la amb Mundo Espejo, aquesta te molta més complexitat en quan al mon on passa l'acció però la forma de descriure'l no està tan ben aconseguida com en l'altre. Per sort, l'acció en manté enganxat fins acabar.
La pell freda de Albert Sánchez Piñol
Un ex combatent de l'IRA es trasllada a una petita illa deserta a les proximitats del pol sud per enregistrar els fets meteorològics d'aquella zona com a última sortida laboral en un mon que no comprèn. Allà trobarà amb un estrany personatge que hi sobreviu des de fa un any i amb un sers vinguts dels mars que intentaran acabar amb les seves vides.
Terror, psicologia, plantejaments sobre la vida, l'amor i la mort en un inhòspit lloc apartat del món real. Enganxa molt la primera meitat del llibre i la segona gairebé la llegeixes per inèrcia. La forma de descriure les coses i l'acció no es gaire estructurada i dona massa cops d'un costat al altre.
Actualment llegeixo La sombra del viento de Carlos Ruíz Zafón, està molt ben escrit i l'historia s'introdueix lentament. Un llibre per disfrutar de la lectura.
Posted by mikel at Abril 23, 2005 10:40 AM