El Bloch Gris

Festa major. Metal aloud. And I go on. Ha sigut la millor diada de la nostra història. I com ho ha celebrat la gent? Com un pilar de quatre. Per què? I don't know.

Fot-li canya, cony! Hem començat amb la Torre de Set. Sí home! Doncs sí, qui s'ho havia d'empatollar fa quatre dies. Hem començat amb el dos de set, però ha passat alguna cosa. Què? Jo crec que ha estat la síndrome sóc cargolí i si no ho descarrego tot no sóc persona. Ah, Cargolins!, quin dia anireu a matar! Avui heu anat a caçar papallones, i la papallona us ha mort. El primer intent, direm que ha estat fruit de la mala sort. Hom assegura que al primer intent hom es caga de por. Així, un terç s'ha plegat amb l'enxaneta a punt de fer la passa. Per què? Per què, què? Doncs perquè era la primera torre. Fa molt poc, vem plorar pel primer pilar de cinc. Ho recordo. Ara hem provat el Dos de Set. I la gent, com crispetes. No plora!

Quan ens ha tornat a tocar hem repetit la Torre. L'havíem de repetir perquè només hi havia una ronda de repetició, i era evident què volíem fer. Ens expliquen que s'ha alçat bé; la veia més tancada que l'anterior, però l'anterior jo la trobava molt oberta. Res, aquesta ha pujat tancada, els terços han intentat obrir-la, diguem que el regle feble, si es diu així, que no ho sé pas. A terços s'ha obert i quarts s'han obert encara més, i per això han caigut per dins de la torre. Ha caigut perquè era la primera torre, perquè estava massa tancada, pels nervis, perquè ens faltava pinya, per mil coses, perquè era el Clot (sempre caiem al Clot). Hem caigut perquè havíem de caure, i la Colla com un enterro. No ho enteneu! Hem fet la torre, hem fet història, som més amunt que mai, collons! Què voleu? Som els millors del Baix, hem fet la millor diada de la nostra història, i encara tenim molt camp per córrer. Què voleu!!! Jo no volia més per aquesta temporada, i encara ens resta una diada.

La resta de la crònica és baldera. Hem descarregat el Tres de Set i el Tres de Set amb Agulla. A mi tant se me'n dóna (és una forma de dir). Jo volia el primer Dos de Set. La Frontera. El Passaport. I el tenim. Sóc molt feliç. No m'importen els enterraments. Tant me fa que la meva Colla sigui enterramorts. Demà més. I tant!

Avui ha estat la diada de Figueres, que ens acostuma a portar sort, tot i que aquest cap de setmana ens n'hagi mancat una mica. La tècnica, que està clapant ara a l'autocar mentre escric això, just darrere meu, anava una mica moixa i ho encomanava a la resta de la colla. L'ambient a plaça era avui un pèl estrany pel fet d'haver pogut anar més enllà però haver d'esperar almenys una setmana més. La trempera de la torre i etcètera ha deixat pas a una destrempada molt brusca. Però en un sol cap de setmana hem descarregat sis castells de set i dos pilars de cinc, amb un 3de7a i un 4de7a. Podria haver estat molt millor... però ja ha estat de puta mare. Sembla la Colla ha anat d'un passet a passet molt de micona en micona, a voler moldre tot el que pugi ser mòlt i estigui a l'abast.

L'ambient també l'han enrarit les altres dues colles a plaça. La Jove de l'Hospitalet tenia molt poca pinya i anava al màxim de les seves possibilitats, cosa que esvera molt un sector de la nostra colla, que malveu els qui estiren més el castell que la pinya. Figueres tampoc no tenia gaire pinya pròpia i han provat el 3de7a, que han desmuntat dos cops, i han intentat un 4de7a que ha petat pels aires molt aviat i que ha creat molt mala maror entre els empordanesos i que s'ha encomanat entre alguns de nosaltres.

De vegades em demano que faig escrivint cròniques tan porugues, perquè si hagués de fer-ho a mata-degolla m'ho passaria molt més bé. Però ho deixarem així...

Pel que fa al viatge en autocar, ens ha tocat un fatxa de cal déu, però només el Rober ha semblat adonar-se'n. De vegades hom comprèn aquesta gentussa, per exemple en el tema de l'avortament: de segur que sos pares, de saber-ho, els haguessin engegat per la claveguera. De tornada, per acabar d'arrodonir la festa, ens ha entaforat el carrussel de la Cope a un volum per a sords. Malhaja el malaurat auriga! I dissortades mes oïdes!

Bé, pel que fa als nostres castells, si el dia anterior havíem fet el 4de7a, avui ha tocat el 3de7a, que pel que fa a mides podríem dir que la buida s'ha obert força respecte a la rengla i que, la lentitud de l'enxaneta afegida, ha fet trontollar el tronc; el pilar ha aguantat bé i tots contents, però no gaire, perquè sembla que això dels castells de set i mig ho haguéssim fet tota la vida, i que si no fem el màxim a cada diada sigui tot plegat un fracàs.

A continuació hem repetit el 4de7 dit «lleuger», que ja va molt ben rodat. La canalla és molt nova i alenteix molt els castells i contribueix que es remenin força, però poca cosa més. I no recordo gaire res més, podria preguntar però no.

Hem plantat un 3de7 tot seguit que no ha sigut el millor de la història dels Cargolins però sí que ha estat molt ben parat i rodonet, malgrat no sé quina novetat al tronc i que ens acabava de caure el castell figuerenc al damunt i havíem vist com un casteller rebotat dels liles marxava de plaça amb molt mala hòstia. Val a dir que Figueres ha acabat l'actuació amb els dos castells bàsics de 7 fets amb tranquil·litat, cosa que els ha donat aire i descans per cloure la temporada i menjar els torrons sense un gust massa agre a la boca.

Nosaltres hem plegat amb el segon Pde5 per sota de la història, que vist des del balcó de l'Ajuntament ha estat oli en un llum. I per acabar d'acabar, dos pilarets de quatre, un dels quals tot de noies.

Ara ens resten dues diades, encara tenim camp per córrer i coses a dir, però s'ha despertat la tècnica aquí al costat i hi poso el punt final.

Fotos aquí.

Demà penjo l'actuació completa.

Segons les meves lluminoses estadístiques, enguany portem més pilars de cinc i més castells de set i mig que durant totes les temporades anteriors plegades. Això només vol dir que la Colla està en el millor moment de la seva història, i que cada cop està més amunt. Gent d'altres colles en cada actuació em felicita per com van les coses, i tot és oli en un llum d'una llum enlluernadora. Fins on seguirem progressant? Des d'aquí, jo deixo anar que tenim almenys fins per anar a lluitar pel carro gros. Si d'aquí uns anyets tot segueix així de bé, hauríem potser d'acostar-nos al nivell de Sabadell i de la Vila de Gràcia.

Mentrestant avui era el dia marcat en vermell per fer el 2de7. La torre surava a l'aire des de feia uns dies, però s'havia anat fent oficial de manera oficiosa la darrera setmana. El divendres, però, el somni s'esqueixà: un segon de baixa per grip. La propera serà! I ara debatem quan serà el dia, i ja veurem.

Ara per ara, fent 4de7, 4de7a, 3de7 i Pde5 ens quedem tan amples i ningú no celebra res. Però fa molt poc temps que encara no havíem pogut descarregar tres castells de 7 en una sola diada: el 21 de setembre del 2008. Des d'aleshores, comptant-ne aquella, han estat 7: dos l'any passat, cinc aquesta temporada.

I és que és molt fàcil acostumar-se a lu bo, malgrat que de vegades haguem de suar la cansalada una mica. El 4de7 amb què hem obert l'actuació era dels anomenats «lleugers», que segons algú «fem amb la punta de la polla», i que és el miratge del 4de8 que algun dia ha de caure. Aquest 4de7 ha estat molt ben plantat i ha enlluernat la plaça fosca i freda de Terrassa, a les 8 del vespre d'un dia de novembre. El 4de7a s'ha deformat molt en l'estructura del 4 i el pilar ha bellugat força: segons ens explicaven, el fet que la plaça estigués inclinada, que la pinya no fos una festa i que el 4 bunyolegés bastant ha incidit en la cosa. I el 3de7, que segons algú altre havia de ser «el millor tres de set de la història dels Cargolins», també s'ha desballestat per tots cantons. Hem clos la cosa amb un Pde5 força bé, també un pèl lent, i és que la canalla avui era molt nova i inexperta i ha alentit totes les construccions.

Doncs bé, això és la lacònica crònica amb rima inclosa. Demà, més.

Vigília dels Castellers de Terrassa
Cargolins: 4de7, 4de7a, 3de7, Pde5
Castellers de Terrassa: 3de7, 4de7, 5de7, Vano de 5

Era diumenge al matí i tots semblàvem hipopòtams.

--Ahir vaig anar a dormir d'hora. (badall) Però tinc una son de collons.
--Jo no vaig sortir, però també tinc una son que no hi veig. (badall)
--(badall) Qui matina fa farina.
--I qui es lleva de matí, pixa allà on vol. (badall)

Enteranyinaven el cel blau elèctric uns núvols prims i estireganyats i a l'ombra feia una certa fresqueta. Mentrestant, alguns anaven a fer un cafè al bar Lucas.

--Sóc addicte al cafè. (badall) Només en porto tres, avui. (badall)
--Diuen que un Red Bull són quatre cafès. Però res com un cigaló. (badall)

I per fi, gairebé tres quarts d'hora més tard del que havíem quedat, va arrencar l'autobús cap a Sabadell.

--(badall) En tren hauríem arribat fa estona. (badall)
--Ja està el heavy dient heviatades! (badall) Jo també tinc son...

A l'autocar l'aire condicionat estava a una temperatura intempestiva. I vem arribar a la plaça de l'Ajuntament de Sabadell, al costat del primer Viena al qual vaig entrar (o potser el segon), a tocar del teatre de Sabadell, sota l'atent esguard del Bustos, el batlle de l'única vila en què els fills dels industrials se la pelen amb les dues mans. Les clapes de núvols s'esclarissaven i el sol de finals d'octubre amenaçava.

--Fotrà una calda de cal déu. (badall)
--Malviatge! Déu nos en guard!

El cap de colla manà i ens estripà els badalls:

--Enfaixeu-se, collons!

Ben embolicats en la faixa, un pèl tard (al voltant dels dos quarts d'una) vem fer caminar un pilar per la plaça fins a davant la casa de la vila al toc de les gralles de Sabadell, puix natrus no en disposàvem. Segons en l'ordre d'actuació vem treure'ns la son de les orelles i vem encarar una diada rodona.

[mode demagogic_reporter on]

Vem obrir amb un 5de7 marca de la casa, ràpid i bell (millor que l'anterior dels Saballuts) i, segons expliquen els entesos, un pèl malament de mides entre rengla i buida --però mai no trobaran cap castell perfecte, aquests rondinaires del tronc! Val a dir que hem inventat una nova modalitat: el cinc de set amb abella, que va amenaçar el castell i va contribuir a fer-lo més emocionant. Quan se n'assabentin els Castellers de Vilafranca correran a penjar un rusc entre els dosos del tres. Fet i fet, un Cinc dolç com una daurada bresca de regalada mel.

I el 3de7a va ser es-pec-ta-cu-lar, a la casa dels inventors de l'invent, els Saballuts, com bé em recordaven avui, orgullosos que la seva andròmina hagi fet fortuna. A nosaltres, que en temps rècord vem assajar-lo i descarregar-lo (en dues o tres setmanes), ens fa força servei, per raons òbvies, i tots molt contents que ara siguem capaços, en qualsevol sortideta de no res, de descarregar dos castells de set i mig sense esperrucar-nos, com dirien per allà al nord.

Per raons que no fan al cas, a la meva travessa suposava que provaríem el 2de6 per anar guanyant terreny al cim que ens sembla més proper, però s'ha demostrat que anava errat com gairebé sempre i hem plantat l'anomenat quatre de set lleuger, un eufemisme per no haver de dir prova de quatre de vuit que, com que encara sembla llunyà, no pot ser pronunciat en veu alta, malgrat que sotto voce tothom el té a la boca. Aquesta prova ha anat molt millor que l'anterior, que va ser tot just la primera, a la Trobada del Baix de fa dues setmanes. I tothom com gínjols.

Per plegar veles hem enlairat un nou castell inèdit, el Pilar de Cinc aixecat (i descarregat) per sota. No ha resultat tan maco com els altres tres castells, ni com els dos pilars descarregats a assaig, però ja és una realitat que ens omple de feliç gaubança. És curiós però tenim, per primer cop en la nostra història (que jo recordi), dos pilars de cinc completament diferents. És un pas endavant molt important i blablablà.

I en fi, tots contents. M'han demanat que m'estengui en la crònica... però no tinc res més a dir. Dos castells inèdits (pilar de cinc per sota i cinc amb abella), cada cop amb més solvència i tranquil·litat en castells fins fa poc impossibles, les altres colles felicitant-nos per com fem les coses, i encara s'han d'anar millorant moltes coses, i apa, tu, tralarà larà larà.

Diccionari Alcover-Moll, un tresor sense preu que a sobre és de franc.

Fotos

Actuació completa:
Castellers d'Esplugues: 5de7, 3de7a, 4de7, Pde5s
Castellers de Sabadell: 5de7, 2de7, 3de7s, 2Pde5
Castellers de Terrassa: 4de7a, 5de7, 3de7, Pde5

Nova Trobada de Colles del Llobregat Jussà. Aquí, per la terra baixa, els castells no solen aixecar-se gaire alts i esplendents, sinó més aviat leri-leri i lletjos. Han passat moltes colles per aquesta Trobada, en la de fa 5 anys érem 7 colles a Molins de Rei i nosaltres vem descarregar 4de7, 5de6 i Pde4s, amb un intent desmuntat de 3de7. L'any següent, a Sant Andreu de la Barca (la colla deu haver desaparegut), vem descarregar el 4de7 i només carregar el 3de7. En aquella ocasió, els Castellers de Cornellà van completar el 2de7 i el 5de7. Un any més tard, precisament a Cornellà, aconseguíem 4de6a i 4de7. El 2007 la Trobada va ser a Esplugues: vem fer per fi 3 i 4 de 7. L'any passat assolíem el 5de7 i el 4de7a més Pde5 en la fins aleshores millor actuació de la història, que aviat superaríem.

I en fi, enguany la Trobada del Jussà ha estat més o menys tan lletja com és costum. Les colles més petites de la comarca, molt mancades de camises, amb prou feines poden amb castells bàsics de sis, mentre que Cornellà està en un moment d'estancament i nosaltres, que encara hem de seguir creixent, és evident que ara per ara estem en un moment de forma esplèndid i, per segon any consecutiu, hem perpetrat una millor actuació que els companys de Cornellà.

Pel que fa a la nostra actuació, vem començar amb un 3de7 que em sembla recordar que no va patir gens i que fins i tot va anar ràpid, malgrat que cada cop m'interesso menys per les collonades d'ara la rengla s'ha separat un mil·límetre o un dos tenia el peu cinc graus enfora i em feia nosa a la clavícula. Tot seguit hem plantat el 4de7 dit «lleuger», perquè més o menys tothom baixava un pis i el que eren quarts passaven a terços i a segons campaven els terços habituals. Amb tants canvis en tantes posicions, el més normal era que els nervis regalimessin per tota l'estructura i n'excitessin el moviment. Per aquesta raó ha estat un petit bunyol marca de la casa, però sempre tot el perill ha estat controlat, la pinya ha treballat bé i tota la pesca. «Bona prova, pinya!», deien; doncs és evident per a què és la prova, però fa menys de cinc anys mai no haguéssim fet cap «prova» amb un 4de7 ni de bon tros. I en fi, per acabar, el 4de7a, que a manca de segons hi havia dubtes si es faria o no, però que vista «la prova del quatre» no semblava pas que hi hagués d'haver cap problema en aquest sentit. Des de la meva posició i sense les fotos per aquí corrent, i amb l'encostipat d'ahir, no puc dir res més. Va tenir algun problema al 4, el pilar va bellugar una mica més que altres vegades, i apa, fet. Va ser un toc d'efecte, i potser vem tornar a perdre un llast més, perquè ja som capaços de tirar, sense gaire pinya i amb baixes importants al tronc, un castell que ja no és tan punter com ara fa un any. Comencem a perdre-li la por i és important per seguir avançant.

Per acabar, vaig poder contemplar el pilar de cinc des de fora. La impressió que dóna és que el terç i el quart se'l mengen sencer, que el segon aguanta bé i que tot és qüestió de resistir les patollades de l'enxaneta, la seva motxil·la esfereïdora i la seva lentitud exasperant. És com un pilar de quatre molt feixuc amb una nena matussera al capdamunt. La plaça mig reia de la poca traça d'una noieta tan bufona.

I bé, tot plegat ve de la feina anterior de les altres tècniques, almenys les que jo he conegut, però la que hi ha ara té una mentalitat diferent, molt més competitiva, potser, i sembla que molt ben preparada per fer créixer la Colla. Recollint l'embranzida que ja portàvem i donant-hi de nova, cada cop anem més embalats. Ahir fins i tot es va veure l'ombra del carro gros voltant-nos per primer cop amb una certa versemblança, i algunes veus entusiastes ja el donaven per una realitat l'any vinent. Però sembla que a mesura que em faig gran sóc més escèptic i conservador, i només dic que caldrà veure com evoluciona tot plegat. De moment és perfecte.

Fotos.

Colla Jove de l´Hospitalet: id3de6, 3de6a, 4de6, Pde4
Castellers d´Esplugues: 3de7, 4de7, 4de7a, Pde5, 3Pde4
Matossers de Molins de Rei: 3de6a, 2de6, 5de6, 2Pde4
Castellers de Cornellà: 3de7, 4de7, 5de6, 2Pde4
Castellers de Castelldefels: id3de6, 4de6a, id2de6, id3de6, 2Pde4

Plou i no puc anar a la festa i això m'ha destarotat els plans i en conseqüència escric aquesta cosota. Bé, en fi, aquest matí el dia era mig rúfol però ja es veia que no havia de ploure; i xirois somniàvem magnífics castellassos per la jornada. Tots elucubràvem esplèndids resultats i el resultat produït ha estat espaterrant. Per la qual cosa la joia és immensa i la gaubança, extrema.

Doncs en efecte, hoch, hem encetat la cosa amb un cinc de set. En la meva travessa particular, jo havia vaticinat el 4de7a per començar, però s'ha demostrat que hi 'nava ben errat. Doncs en efecte, hoch, hem encetat la cosa amb un cinc de set. Jo, pobre lateral de merda en un racó fastigós de la pinya, no he vist absolutament res, però les sensacions han estat boníssimes i els comentaris eren exultants. Perquè ha estat un 5de7 de puta mare, i tohom ho ha pogut veure. Però la foto és una puta merda. Per què a la gent li costa tant de fer fotos al cinc de set? Jo em postul·lo com a fotògraf expert en cincs: queda dit per a periodistes amb molts calés que em vulguin contractar.

Doncs en segona ronda hem fotut el quatre de set amb agulla, que ha lluït esplendorós al mig de la puta plaça de l'ajuntament d'Esplugues. Han sortit algunes imatges a TV3 de la diada i la plaça és lletgíssima, horrible infinitament, un pur pastitx postfranquista al que hauria de ser el cor de la ciutat. Oh, maleïts socialistes, maleïts franquistes i malaurada Esplugues del meu cor!

Doncs en efecte, en segona ronda hem fotut el quatre de set amb agulla. L'estructura del quatre s'ha desfet una mica i ha demanat concentració de pinya i tronc, que han actuat en conseqüència i que han completat un 4de7a esplèndid, esplendorós, espletant, espluguí. En fi, el pilar del mig s'ha descarregat sense incidències i tot ha estat oli en un llum. Al·lucinant, nano.

Bé, a tercera ronda tocava l'enigma: el tres de set amb agulla. Només dos 3de6a havíem fet en la nostra tortuosa i lenta història, les dues setmanes abans. Doncs bé, a la tercera la cosa ja era de 7 i ha estat aquesta mena de bunyol afrós anomenat 3de7a, com ja havia dit. Bé, doncs això, el tres diuen que ha anat bé, diuen un pèl obert (o això ho dic jo, no ho sé), el pilar ha sortit un pèl remenat, però ha aguantat, i apa, flors i violes.

I què més? Pilar de cinc per plegar com si féssim mots encreuats del Miquel Sesé (que sí, que són fàcils, home!) i festa grossa, collons. Però plou i no podem acabar-la com cal. Oh! No pot pas ser tot perfecte, ai las!

http://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157622291695837/

Quarts i escaig de nou de l'Onze de Setembre. Sona el despertador. Hem dormit cinc hores i encara sentim el gintònic per les venes. Ens fotem un cafè i rabents i esperitats cap al local. Avui comença la segona part de la temporada castellera. Què no faríem per tu, oh Colla! Renunciarem a dormir per un grapat d'hores drets sota el sol de migdia i dinarem a les quatre tocades --oh Colla!

Oh autocar, que sembles del segle XIX, aniríem més còmodes en carros com es feia a l'antiga! Com a l'antiga, em semblen els Torraires de Montblanc: com una colla de pagesos que s'apleguen per fer castells de tant en tant. Però quins sants collons defensant els seus intents! Quina grapa i quin braó, recollons! Aquests no cauen tampoc fins que no es deixen anar, malgrat que de vegades la força de la gravetat sobra llur endurança (venç la seva resistència). Ens han ofert un 3de6 força maco (em penso que el castell més maco que els he vist fer), a segona ronda han intentat el 2de6 que finalment han aconseguit descarregar al segon intent (diria que és la seva trenta-cinquena torre de la història), i han enllestit amb un 4de6a dubtós. Felicitats, Torraires!

Bé, pel que fa a nosaltres, hem reengegat d'allò més entonats i és segurament la millor represa de la història (perquè si bé ja havíem començat la segona part amb dos castells de 7 alguna altra vegada, no sé si també hi havíem afegit el pilar de 5). Així, el 3de7 ha estat gairebé segur el millor de l'any, molt rodonet i força àgil i ningú no ha patit i si la foto fos bona hauria quedat per emmarcar. El 4de7 amb què em continuat era una prova de cara al 4de7a que hem de provar per Festa Major d'aquí una setmana: hi hem posat el baix i les agulles estaven encarades a ell, malgrat que no hem bastit el pilar del mig. Potser per això el 4de7 ha estat un altre petit nyap d'aquells lletjots. Tanmateix, el tronc és dur i massís com el d'un roure mil·lenari i per tant per molts torbs i maltempsades que es congriïn per tombar-lo està vist que té arrels profundes. Això sobretot es veu amb les proves pel 3 amb agulla, l'aposta més ferma per a més aviat. Quan fem el 3de6a net, el tronc resisteix molt bé; quan el posem sobre la pinya els problemes es multipliquen. Així ha anat el 3de6a d'avui: molt dubitatiu. És una aposta arriscada i ja veurem si el provem per Festa Major. Hem plegat un altre pilar de cinc, que crec que ha tingut més problemes a segons que altres cops, però força bé i ja no li tenim cap por cosa que era un dels grans objectius d'aquesta temporada (consolidar per fi el pilar).

Doncs això ha estat gairebé tot. No tinc més temps per esplaiar-me més. Fotos aquí.

Enguany la Diada Castellera de la Festa Major de la Vila de Gràcia s'ha escaigut en dissabte a la tarda. És un horari molt benigne, molt millor que sota el sol de migdia dels diumenges d'abans. Per què han canviat, però, el dia? Ho hauré d'esbrinar. El cas és que abans solien venir també Minyons i Vella, però davant el nivell que acostumaven a mostrar (Terrassa acabava d'acabar les vacances i tot just començaven a rodar, i la Vella sempre ha fet el que li ha sortit de la polla, de vegades el 3de9f, que vés a saber quant cobraven), doncs certament el que hem vist amb Xicots de Vilafranca i Xiquets de Tarragona ha estat a l'alçada. Per la seva banda, Gràcia ha descarregat castells de la gamma alta de set, i és de suposar que no tindran cap problema aquesta temporada per tornar a fer el 4de8. Però aconseguiran per fi anar més enllà?

Els amfitrions han començat pel 5de7, un castell que nosaltres també fem, i que ara m'agrada molt més que abans. És un castell molt maco que a Gràcia li ha quedat força bé de mides, una mica lent i prou. Quin 5de7 blau més maco! A segona ronda, han tirat el 3de7 aixecat per sota, que ha embadalit tots els guiris que omplien la plaça. Amazing! Époustouflant! Amb quarts i els terços ja aixecats, el castell ha començat a bellugar molt; amb els segons, els quarts s'han regirat moltíssim, i amb les dues aixecades dels baixos, tant aquest pis com l'inferior s'han mogut molt: terços i quarts recuperant la posició, dreçant-se després de vinclar-se, intentant fer rodó el bunyol. Però ja tot aposentat, ha fet goig i s'ha descarregat sense problemes: però com han patit! C'est super! Wonderful! I per acabar les rondes, el 4de7a, que també és un castell que ara em sembla molt més maco i més gran que abans, ara és un castellàs incommensurable que em fa caure la bava. Els castells amb agulla són preciosos, i tota la bellesa comença amb els set pisos (perquè els de 6 són francament horribles). El seu 4de7a l'he vist molt tancat i amb molt males mides, els terços l'han hagut d'obrir i els quarts estaven no gaire bé: era un 4 que s'obria com un pom de flors i que es tancava a dalt com un cogombre. Terços han hagut de suar la cansalada; el pilar, després d'algun dubte, també s'ha completat. A pilars, vano de 5.

Els Xiquets de Tarragona venia del Sant Magí màgic en què han descarregat el 3de9f i estaven, per tant, amb molta confiança, i així ho han demostrat. Han començat amb el 3de8 amb bones mides i ben defensat. El 4de8 els ha costat més, com sol ser habitual, perquè costa sempre més de quadrar, però diguem que bé. Han acabat amb la torre de 7, parada com en una foto. I ells també han fet un vano de 5, que és una construcció també molt estètica.

Els Xicots de Vilafranca han iniciat la cosa amb un 4de7a molt complicat. Malament de mides, els dosos estaven massa separats, i en passar acotxador i enxaneta han estat a punt de caure, s'han ajupit moltíssim. L'acotxador ha passat a l'agulla amb moltes penes i treballs, i llavors tot el pilar s'ha sacsejat molt i encara sort que l'enxaneta, que abans havia semblat matussera, ara ha davallat lliscant rabent. A segona ronda, un 3de7 sense pena ni glòria, una mica massa obert. Tot seguit el 4de7, que ha hagut de ser desmuntat perquè l'acotxador, molt menut, tenia por, i malgrat les estrebades perquè acabés d'enfilar-se pels dosos, ha volgut tornar a tocar de peus a terra. A repetició, amb un altre nen (més gran), tot ha anat com oli en un llum. I un pilar de 5 que ha girat completament a banda i banda i que ha deixat ben bocabadats tots els turistes.

Potser us haureu adonat que em cauen bé els Castellers de la Vila de Gràcia, i és cert, per alguna raó conec alguna gent de la colla i sempre m'ha agradat la seva filosofia i la seva vila. Sempre he cregut que és un bon model per a la nostra colla. Serà possible que la Vila de Gràcia, annexionada a Barcelona, tingui més consciència i identitat pròpia que Esplugues, i que per això ho tinguin més fàcil ells que nosaltres per arrossegar gent? Això pot ser una raó: si fins i tot ara Rius i Taulet es diu Plaça de la Vila. D'altra banda, sempre que vaig a veure castells a Gràcia per la seva festa major, veig que li posen molta emoció als castells: avui el 4de7a i el 3 per sota han estat molt entretinguts. També val a dir que en fer el darrer pilar descarregat pel balcó, el baix ha caigut de la faixa i tota la plaça ha fet un crit multilingüe que ha sonat com un «Oooooooooooh!» d'estupor.

Finalment, potser el lector d'aquest blog es demana per què escric aquesta crònica. Doncs l'escric perquè em surt dels collons.