Avui he tornar a escoltar el millor disc del món (sense exagerar...), el Kill'em All. Va ser el primer disc que vaig comprar i el primer cop que el vaig sentir només em va semblar soroll (valoració que segurament molts li atribuirien si el senten). Va ser el disc que em va servir de porta d'entrada al món del veritable Heavy Metal. Després de moltes audicions, encara no em sé la lletra de memòria (maleït anglès...), però encara em sorprèn la guitarra i la veu de Hetfield, tan diferent del d'ara. Això, amb una qualitat de so no gaire bona, és una puta obra mestra del gènere. Molts grupets de Power Metal, amb sons immaculats i produccions magnífiques, no són més que fems comparats amb els primers Metallica. No voldria despotricar massa del Power Metal, un subgènere enorme amb el qual no m'acabo d'aclarar, però en general em desagrada. Edguy, Rhapsody, Blind Guardian (si són tots tres Power, que ja he dit que tinc molts dubtes) em treuen de polleguera. És com quan omples molt ràpidament una gerra calenta amb cerveseta de la nevera, i en un tres i no res l'escuma vessa el recipient: una estoneta aquests grupets poden estar bé, però em saturen massa ràpid.
El descobriment del Kill'em All va ser alhora el descobriment d'un univers musical meravellós. Abans ja havia sentit el Reload, que com venia de gent com Limp Bizkit i companyia, em va sembla bo (molt bo). El Reload sí que me'l sabia de memòria, i encara avui, quan el sento, em ve la lletra al cap. I per això em va sobtar trobar-me amb el Kill'em All, un disc que no tenia res a veure. Fins i tot pensava que no cantava Hetfield. A força d'escoltar-lo, vaig començar a apreciar-lo. Un dia em vaig passar pel Corte Inglés i em van regalar el Master of Puppets i el Justice for All. I de mica en mica em vaig anar fent amb tota la discografia, tot i que avui encara em falta el Load, que no l'he sentit mai.
Durant molt de temps, la cançó de Heavy que més m'agradava era el Motorbreath. L'he sentida tants i tants cops, que ja no em frepa tant. Gràcies a una versió de Cannibal Corpse del No Remorse, vaig redescobrir aquesta cançó, i amb aquesta la resta del disc, que el tenia una mica apartat. El vaig escoltar mil cops més, fins a la sacietat. És incommensurable la qualitat d'aquest primer disc de Metallica. És impresionant com quatre matats del sud dels EUA tocaven els instruments i les cançons que composaven (amb el permís de Mustaine).
I l'any passat aquesta gent ens va oferir el St. Anger. Què voleu que us digui, si ho comparem amb els tres primers discs, és una putíssima merda. Si ho comparem amb el Justice i el Black, és acceptable. I si ho comparem amb la resta, és un bon disc. Però no aconsegueix fer-me vibrar com tots fins el Load. No m'encisa com els tres primers. No em captiva, no em segresta gairebé, no em colpeix fins al fons de l'ànima com el Kill'em All.
Com els adventistes, encara espero la tornada de déu a la terra. Metallica.
A veure, per parts:
- El disc es boníssim, però jo em quedo amb el Ride the lightning o el Master of puppets, tot i així aquest té cançons mítiques.
- El Power Metal no es tan gran com dius. Blind Guardian es Speed Metal, Edguy és metal alemany i Rhapsody es una cosa extranya però que no sona gaire malament (a l'estudi, en directe son vomitius). Hammerfall, sí es Power metal.
- Els tres grups anteriors em semblen també molt bons encara que no són tant classics como ho podem ser els Metallica o els Maiden. Tot i així, Blind Guardian són bastant classics ja, per mi.
Salut!
On thought the death of night
with the four horsemen ride...
Or choose your fate and die!!!
Tens raó, els dos següents al Kill'em All són boníssims, obres cabdals, però per alguna causa indeterminada (segurament perquè és el que més he escoltat i pel valor diguem-ne "sentimental", o potser també d'immaduresa o algo...) m'agrada més el primer.
Sobre el power metal, ja et dic que no m'acabo d'aclarar, però de BG n'he sentit més d'un cop anomenar-lo power (que sigui alemany és una altra cosa), Edguy penso que també ho és i Rhapsody per a mi són massa... no sé, massa Rhapsody, i no m'agrada. Hammerfall, com BG, m'agrada una estoneta, però em satura molt ràpid.
Jo diria que BG sí que són clàssics, més que res per la gent que arrosseguen des de principis dels noranta. Sobre Iron Maiden, penso que un cop també vaig sentir que els etiquetaven en això del Power. Jo ja et dic que no m'aclaro, tot i que aquests sí que m'agraden bastant.
M'agrada molt més, però, això del Metal extrem. Tot i que també pot donar mal de cap, hehe.
No et preocupis pel que vagin dient pels puestos, la gent és molt ignorant i, el que es pitjor, en fa senyera de ser-ho... A més, l'important es que t'agradi!! :-)
pro de que aneu?? io també estic d'acord en que metallica es un gran grup i tot això! però no futem, dir que Rhapsody i Blind Guardian només es per escoltar-ho una estona i prou, és de ignorants. I Rhapsody es l'ostia nanu! serà pussible...les vestieses que s'arriven a dir.
No en teniu ni idea del que es bona musica.
Els déus del Thrash – 15/03/2004
El descobriment del Kill'em All va ser alhora el descobriment d'un univers musical meravellós. Abans ja havia sentit el Reload, que com venia de gent com Limp Bizkit i companyia, em va sembla bo (molt bo). El Reload sí que me'l sabia de memòria, i encara avui, quan el sento, em ve la lletra al cap. I per això em va sobtar trobar-me amb el Kill'em All, un disc que no tenia res a veure. Fins i tot pensava que no cantava Hetfield. A força d'escoltar-lo, vaig començar a apreciar-lo. Un dia em vaig passar pel Corte Inglés i em van regalar el Master of Puppets i el Justice for All. I de mica en mica em vaig anar fent amb tota la discografia, tot i que avui encara em falta el Load, que no l'he sentit mai.
Durant molt de temps, la cançó de Heavy que més m'agradava era el Motorbreath. L'he sentida tants i tants cops, que ja no em frepa tant. Gràcies a una versió de Cannibal Corpse del No Remorse, vaig redescobrir aquesta cançó, i amb aquesta la resta del disc, que el tenia una mica apartat. El vaig escoltar mil cops més, fins a la sacietat. És incommensurable la qualitat d'aquest primer disc de Metallica. És impresionant com quatre matats del sud dels EUA tocaven els instruments i les cançons que composaven (amb el permís de Mustaine).
I l'any passat aquesta gent ens va oferir el St. Anger. Què voleu que us digui, si ho comparem amb els tres primers discs, és una putíssima merda. Si ho comparem amb el Justice i el Black, és acceptable. I si ho comparem amb la resta, és un bon disc. Però no aconsegueix fer-me vibrar com tots fins el Load. No m'encisa com els tres primers. No em captiva, no em segresta gairebé, no em colpeix fins al fons de l'ànima com el Kill'em All.
Com els adventistes, encara espero la tornada de déu a la terra. Metallica.
Escrit per en Josep.Comentaris
Per Anakinet. 16/03/2004. 11:57 AM
A veure, per parts:
- El disc es boníssim, però jo em quedo amb el Ride the lightning o el Master of puppets, tot i així aquest té cançons mítiques.
- El Power Metal no es tan gran com dius. Blind Guardian es Speed Metal, Edguy és metal alemany i Rhapsody es una cosa extranya però que no sona gaire malament (a l'estudi, en directe son vomitius). Hammerfall, sí es Power metal.
- Els tres grups anteriors em semblen també molt bons encara que no són tant classics como ho podem ser els Metallica o els Maiden. Tot i així, Blind Guardian són bastant classics ja, per mi.
Salut!
On thought the death of night
with the four horsemen ride...
Or choose your fate and die!!!
Per garusi. 16/03/2004. 04:17 PM
Hola Anakinet;
Tens raó, els dos següents al Kill'em All són boníssims, obres cabdals, però per alguna causa indeterminada (segurament perquè és el que més he escoltat i pel valor diguem-ne "sentimental", o potser també d'immaduresa o algo...) m'agrada més el primer.
Sobre el power metal, ja et dic que no m'acabo d'aclarar, però de BG n'he sentit més d'un cop anomenar-lo power (que sigui alemany és una altra cosa), Edguy penso que també ho és i Rhapsody per a mi són massa... no sé, massa Rhapsody, i no m'agrada. Hammerfall, com BG, m'agrada una estoneta, però em satura molt ràpid.
Jo diria que BG sí que són clàssics, més que res per la gent que arrosseguen des de principis dels noranta. Sobre Iron Maiden, penso que un cop també vaig sentir que els etiquetaven en això del Power. Jo ja et dic que no m'aclaro, tot i que aquests sí que m'agraden bastant.
M'agrada molt més, però, això del Metal extrem. Tot i que també pot donar mal de cap, hehe.
Per Anakinet. 16/03/2004. 05:08 PM
No et preocupis pel que vagin dient pels puestos, la gent és molt ignorant i, el que es pitjor, en fa senyera de ser-ho... A més, l'important es que t'agradi!! :-)
Per montse. 13/04/2005. 10:59 PM
pro de que aneu?? io també estic d'acord en que metallica es un gran grup i tot això! però no futem, dir que Rhapsody i Blind Guardian només es per escoltar-ho una estona i prou, és de ignorants. I Rhapsody es l'ostia nanu! serà pussible...les vestieses que s'arriven a dir.
No en teniu ni idea del que es bona musica.
Per 1. 5/12/2005. 05:19 PM
Ha no??
i com es defineix si la música és bona o dolenta per tu??
Digues la teva