Records de família

Avui, la meva companya de feina, la Marta, m'ha explicat una batalleta del meu oncle Xavi. Resulta que quan ell tenia uns vint anys i ella uns onze, ell era monitor seu en un grup excursionista d'aquí. En un campament, amb nocturnitat i alevosia, sense que ningú ho sapigués, armat amb un matxet, va esquinçar totes les tendes de campanya, esmunyint-se entre les ombres, amb tots els nanos cagats de por, i els monitors (de la seva edat també) igualment cagats. No m'ha explicat com va acabar la història, però això treu cap ara perquè expliqui una mica de la meva família.

Ma família en quatre paràgrafs

No he parlat massa de la meva família en aquest blog. La veritat, ben poc en sé d'ella, els meus pares no en parlen gaire. Ara parlaré una mica dels germans de mon pare.

Tinc quatre oncles: Cristina, Lluïsa, Eduard i Xavi. Mon pare es diu com mon avi i mon besavi, Josep. La meva àvia era de d'Elx i es deia Maria Lluïsa, l'avi no ho sé pas. Tots dos van viure a Esplugues durant molts anys, almenys, i tots els meus tiets i el meu pare són d'Esplugues, com jo. El meu avi va morir quan jo era molt jovenet, i la meva àvia un any després, de càncer. Tinc molts pocs records d'ells, però recordo que jo els estimava molt, i ells també a mi. Recordo que, tot i ser molt petit, vaig plorar molt quan vaig saber que la meva àvia havia anat "al cel". Sabia que no la tornaria a veure.

Va, un moment de descans perquè pogueu mocau-se el nas, que això sembla un programet d'aquests de tarda d'Antena 3.

Bé, els meus pares no m'ho han dit mai clarament (algun dia suposo que ho faran), però quan va morir mon avi tot es va tòrcer. Jo tenia molt poc tracte amb en Xavi, que jo recordi, i ell va ser qui va fer saltar la família pels aires. No sé ben bé què va passar, però amb la iaia molt malalta va haver d'anar a judici, amb en Xavi i algun altre germà més pel mig, penso, i alguns altres, entre els quals alguns que jo ara conec d'Esquerra del poble. Pel que m'han dit, l'únic que sé és que la van acusar de borratxa. Penso que tot plegat era cosa de calés, com sempre. No ho sé, només sé que en Xavi ha quedat crucificat per mon pare, que no es parla amb cap dels seus germans, tot i que amb la Lluïsa i l'Eduard encara es parla si el troba pel carrer (cosa difícil, perquè penso que ja no viuen per aquí).

No sé res d'ells des de fa molts anys. L'últim cop que vaig veure algú d'ells va ser la Cristina, que em va aturar pel carrer per dir-me que, quan la veiés, que no canviés de vorera, que ella m'estimava i tal. La veritat és que m'agradaria molt retrobar-los algun dia. Només tinc la pista del Xavi, que està ficat a un teatre de carrer que es diu "Unicornis". En fi...

Au, bones vacances.