Trapelles fins el final. Aznar el Trapella – 25/03/2004
Un altre dia més. Arribo a casa, deso les coses pel mig (sóc una mica desendreçat), em poso còmode i agafo alguna cosa per picar... (cap problema??? portava hores sense menjar i avui havia sobreviscut amb un trist entrepà a la mateixa universitat)
Tornen a parlar-ne. Els terribles fets del dia 11, fa tot just dues setmanes. No es que em molesti que en parlin, al contrari, és un tema del que s'ha de parlar i pensar i repensar i no quedar-se només amb el fet i les conseqüències, sinó buscar quines són les causes profundes i que se'n pot fer. Però no volia parlar d'això.
Volia parlar de la cerimònia d'estat que s'ha organitzat com a funeral conjunt de totes les víctimes dels atemptats de l'11-M. Sempre des del respecte cap les víctimes i afectats. Però no em sembla del tot correcte com s'han fet les coses des del govern (govern en funcions, recordem)
M'hauria agradat parlar d'aquest tema ahir mateix que va ser quan es van celebrar aquests funerals, pero la veritat és que vaig molt de cul. Avui per exemple no puc més. Ahir va ser encara pitjor. La dura vida de l'estudiant. Ai!! pobres d'aquells que pensen que la vida de l'estudiant és una consecució de gresques, borratxerres i orgies. Bé, no vull desviar-me del tema.
Directament: com pot ser, que en una cerimònia organitzada directament per la presidència de l'estat, tingui presència d'una manera tan descarada i diguem monopolitzada la religió catòlica? On és l'estat laic que es descriu a la Constitució? O si més no: com és que no s'ha tingut en compte la multiculturalitat que hi ha entre afectats i afectades -en quant a religió: ateus, catòlics, ortodoxos, i d'altres religions, no només la cristiana-? Per quina raó no es parla dels afectats, familiars, amics, que han declinat assistir? No ho comprenc. Ara més que mai que calia demostrar la realitat de la nostra societat, en aquesta dura prova que han estat els fets d'aquesta massacre en majúscules, què o qui ha fet que els funerals d'estat s'hagin fet sota l'estricta solemnitat cristiana-catòlica? I els funerals civils? I els funerals multireligiosos?
Sembla ser que a presidència (que ha sigut qui ha organitzat els funerals d'estat) no han tingut cap d'aquestes qüestions en compte. I, des del profund respecte cap a les víctimes i els més propers a la barbàrie; m'ha semblat que havia d'expressar la incomoditat que m'ha provocat el discurs -amb certs matissos polítics, expressats a deshora des del meu punt de vista- que el cardenal Rouco Varela, relacionant -amb paraules del Papa- l'us del terror amb tota mena de "nacionalisme separatista", instant a tothom que l'escoltés a no caure-hi "per la gràcia de Déu". He estat buscant el discrus complet. Curiosament, 2 llocs on semblava estar, han estat moguts o esborrats. Potser no sé buscar. Qui ho trobi podrà adonar-se d'aquest matís.
En funcions, sí. En condicions extremes, també. Però trapella fins al final, el cap de l'ens organitzador d'aquests actes -que tot i que no hi estic del tot d'acord, considero que d'alguna manera s'havien de fer-. No amb aquestes característiques, potser, però...
De nou, reitero el meu respecte i les meves millors intencions per tots el que han hagut de patir més de prop tot el que ha passat i, de fet, està passant. Una salutació cordial.
Trapelles fins el final. Aznar el Trapella – 25/03/2004
Un altre dia més. Arribo a casa, deso les coses pel mig (sóc una mica desendreçat), em poso còmode i agafo alguna cosa per picar... (cap problema??? portava hores sense menjar i avui havia sobreviscut amb un trist entrepà a la mateixa universitat)
Tornen a parlar-ne. Els terribles fets del dia 11, fa tot just dues setmanes. No es que em molesti que en parlin, al contrari, és un tema del que s'ha de parlar i pensar i repensar i no quedar-se només amb el fet i les conseqüències, sinó buscar quines són les causes profundes i que se'n pot fer. Però no volia parlar d'això.
Volia parlar de la cerimònia d'estat que s'ha organitzat com a funeral conjunt de totes les víctimes dels atemptats de l'11-M. Sempre des del respecte cap les víctimes i afectats. Però no em sembla del tot correcte com s'han fet les coses des del govern (govern en funcions, recordem)
M'hauria agradat parlar d'aquest tema ahir mateix que va ser quan es van celebrar aquests funerals, pero la veritat és que vaig molt de cul. Avui per exemple no puc més. Ahir va ser encara pitjor. La dura vida de l'estudiant. Ai!! pobres d'aquells que pensen que la vida de l'estudiant és una consecució de gresques, borratxerres i orgies. Bé, no vull desviar-me del tema.
Directament: com pot ser, que en una cerimònia organitzada directament per la presidència de l'estat, tingui presència d'una manera tan descarada i diguem monopolitzada la religió catòlica? On és l'estat laic que es descriu a la Constitució? O si més no: com és que no s'ha tingut en compte la multiculturalitat que hi ha entre afectats i afectades -en quant a religió: ateus, catòlics, ortodoxos, i d'altres religions, no només la cristiana-? Per quina raó no es parla dels afectats, familiars, amics, que han declinat assistir? No ho comprenc. Ara més que mai que calia demostrar la realitat de la nostra societat, en aquesta dura prova que han estat els fets d'aquesta massacre en majúscules, què o qui ha fet que els funerals d'estat s'hagin fet sota l'estricta solemnitat cristiana-catòlica? I els funerals civils? I els funerals multireligiosos?
Sembla ser que a presidència (que ha sigut qui ha organitzat els funerals d'estat) no han tingut cap d'aquestes qüestions en compte. I, des del profund respecte cap a les víctimes i els més propers a la barbàrie; m'ha semblat que havia d'expressar la incomoditat que m'ha provocat el discurs -amb certs matissos polítics, expressats a deshora des del meu punt de vista- que el cardenal Rouco Varela, relacionant -amb paraules del Papa- l'us del terror amb tota mena de "nacionalisme separatista", instant a tothom que l'escoltés a no caure-hi "per la gràcia de Déu". He estat buscant el discrus complet. Curiosament, 2 llocs on semblava estar, han estat moguts o esborrats. Potser no sé buscar. Qui ho trobi podrà adonar-se d'aquest matís.
En funcions, sí. En condicions extremes, també. Però trapella fins al final, el cap de l'ens organitzador d'aquests actes -que tot i que no hi estic del tot d'acord, considero que d'alguna manera s'havien de fer-. No amb aquestes característiques, potser, però...
De nou, reitero el meu respecte i les meves millors intencions per tots el que han hagut de patir més de prop tot el que ha passat i, de fet, està passant. Una salutació cordial.
Escrit per en Josep.Comentaris
Digues la teva