Història dels Partits Demòcrata i Republicà – 29/03/2004
Per Ciència Política estic fent un treball en grup sobre els partits Republicà (PR) i Demòcrata (PD) dels EUA. Jo sabia ben poca cosa d'ells, i és realment molt curiosa la trajectòria d'ambdues formacions: si els Republicans havien estat liberals progressistes fins, sobretot, el govern Demòcrata de Frankling L. Roosevelt; els Demòcrates havien defensat tradicionalment l'esclavatge i les posicions més conservadores. Quan el PD va començar a defensar els drets dels afroamericans i van adoptar un discurs més liberal, amb F.Roosevelt, Truman i sobretot Kennedy, l'ala conservadora del PR va cobrar força, fins que l'any 64 el governador d'Arizona, Goldwater, va guanyar les primàries republicanes, i amb ell el conservadorisme dins el PR.
També és molt curiosa la història de les seves "mascotes": un ase pels Demòcrates i un elefant pels Republicans. Al link de sota hi ve explicada. A continuació hi ha el resum que he fet d'aquesta pàgina: http://bogota.usembassy.gov/wwwsdmrp.shtml
HISTÒRIA DEL PARTIT DEMOCRATA (PD)
Defensa des de l'origen una coalició d'interessos liberals, centristes i conservadors. Des de la seva formació, el 1792, per Jefferson, va ser una coalició de petits agricultors, comerciants, artesans i esclavistes. Defensaven la supremacia estatal a canvi d'un govern central fort, que és la posició oposada a la del segle XX. Durant la presidència d'Andrew Jackson (1829-37) s'amplien els sectors representats, es reforça la coalició i es creen els principis del PD modern, però encara continuen defensant els interessos surenys, que els fa perdre la presidència després de la Guerra de Secessió i governen només 16 anys entre 1960 i 1932.
Frankin Roosevelt guanya les eleccions del 32 per sortir de la Gran Depressió, amb el suport dels blancs del sud, els liberals del nord i un gruix important d'afroamericans, atrets pel seu discurs lleugerament de centre-esquerra, que finalment no va aprofundir massa per evitar de perdre el suport sureny. També va trobar el suport dels jueus, que confiaven en les seves ajudes econòmiques i en sortir de l'aïllacionisme en la IIGM. Els drets civils d'aquests col·lectius no es van veure coberts fins la presidència de Kennedy i Johnson, durant la dècada dels 60, que van acabar amb el suport sudista, passant-se als republicans. A conseqüència d'això, a principis dels 70 el republicà Nixon va guanyar les eleccions. Després de fracassar la línia més liberal de McGovern, el PD va girar cap al centre per recuperar els suports perduts.
HISTÒRIA DEL PARTIT REPUBLICÀ (PR)
Va ser fundat el 1854 per recolzar les posicions liberals: abolició de l'esclavatge i expansió cap a l'oest, defensa dels interessos del Nord industrial i, molt després, el sufragi femení, la qual cosa va suposar victòries electorals. Lincoln l'any 1860 va ser el primer president republicà, qui va haver d'afronar la Guerra de Secessió que va esclatar un mes després del seu nomenament. Va aprovar la XIII esmena de la Constitució que abolia l'esclavatge, l'any 1865. El PR també va aprovar la primera llei de drets civils, que atorgava la ciutadania als afroamericans.
Entre 1960 i 1932, tret de 16 anys, van ser a la Casa Blanca, amb un programa progressista i amb suport dels comerciants de l'Est, agricultors del mig-oest, la classe treballadora i la població negra. El president republicà més exitós i el considerat més progressita fou Theodore Roosevelt (1901-09), que oferia un "tracte just" que refusava el monopoli capitalista, oferia suport ambiental i una gran reforma social.
Quan un cosí llunyà de T. Roosevelt, F. Roosevelt, va arribar a la Casa Blanca l'any 32, el corrent conservador del PR va prendre força i va canviar radicalment la fesomia del partit. Fins la dècada dels 50 es va conservar l'ala liberal, i el moderat republicà Eisenhower va exercir dues legislatures com a President. El gran canvi es va produir el 1964, quan l'ala liberal s'enfrontà amb la conservadora per la nominació del president del PR. Goldwater, governador d'Arizona, representant de la vessant conservadora, va guanyar les disputes internes, i tot i que van perdre les eleccions de 1964, els conservadors es van fer amb el control del partit. D'aleshores ençà, el PR va arrebatar al PD la majoria als estats del Sud, i en endavant dels conservadors en general.
Història dels Partits Demòcrata i Republicà – 29/03/2004
Per Ciència Política estic fent un treball en grup sobre els partits Republicà (PR) i Demòcrata (PD) dels EUA. Jo sabia ben poca cosa d'ells, i és realment molt curiosa la trajectòria d'ambdues formacions: si els Republicans havien estat liberals progressistes fins, sobretot, el govern Demòcrata de Frankling L. Roosevelt; els Demòcrates havien defensat tradicionalment l'esclavatge i les posicions més conservadores. Quan el PD va començar a defensar els drets dels afroamericans i van adoptar un discurs més liberal, amb F.Roosevelt, Truman i sobretot Kennedy, l'ala conservadora del PR va cobrar força, fins que l'any 64 el governador d'Arizona, Goldwater, va guanyar les primàries republicanes, i amb ell el conservadorisme dins el PR.
També és molt curiosa la història de les seves "mascotes": un ase pels Demòcrates i un elefant pels Republicans. Al link de sota hi ve explicada. A continuació hi ha el resum que he fet d'aquesta pàgina: http://bogota.usembassy.gov/wwwsdmrp.shtml
HISTÒRIA DEL PARTIT DEMOCRATA (PD)
Defensa des de l'origen una coalició d'interessos liberals, centristes i conservadors. Des de la seva formació, el 1792, per Jefferson, va ser una coalició de petits agricultors, comerciants, artesans i esclavistes. Defensaven la supremacia estatal a canvi d'un govern central fort, que és la posició oposada a la del segle XX. Durant la presidència d'Andrew Jackson (1829-37) s'amplien els sectors representats, es reforça la coalició i es creen els principis del PD modern, però encara continuen defensant els interessos surenys, que els fa perdre la presidència després de la Guerra de Secessió i governen només 16 anys entre 1960 i 1932.
Frankin Roosevelt guanya les eleccions del 32 per sortir de la Gran Depressió, amb el suport dels blancs del sud, els liberals del nord i un gruix important d'afroamericans, atrets pel seu discurs lleugerament de centre-esquerra, que finalment no va aprofundir massa per evitar de perdre el suport sureny. També va trobar el suport dels jueus, que confiaven en les seves ajudes econòmiques i en sortir de l'aïllacionisme en la IIGM. Els drets civils d'aquests col·lectius no es van veure coberts fins la presidència de Kennedy i Johnson, durant la dècada dels 60, que van acabar amb el suport sudista, passant-se als republicans. A conseqüència d'això, a principis dels 70 el republicà Nixon va guanyar les eleccions. Després de fracassar la línia més liberal de McGovern, el PD va girar cap al centre per recuperar els suports perduts.
HISTÒRIA DEL PARTIT REPUBLICÀ (PR)
Va ser fundat el 1854 per recolzar les posicions liberals: abolició de l'esclavatge i expansió cap a l'oest, defensa dels interessos del Nord industrial i, molt després, el sufragi femení, la qual cosa va suposar victòries electorals. Lincoln l'any 1860 va ser el primer president republicà, qui va haver d'afronar la Guerra de Secessió que va esclatar un mes després del seu nomenament. Va aprovar la XIII esmena de la Constitució que abolia l'esclavatge, l'any 1865. El PR també va aprovar la primera llei de drets civils, que atorgava la ciutadania als afroamericans.
Escrit per en Josep.Entre 1960 i 1932, tret de 16 anys, van ser a la Casa Blanca, amb un programa progressista i amb suport dels comerciants de l'Est, agricultors del mig-oest, la classe treballadora i la població negra. El president republicà més exitós i el considerat més progressita fou Theodore Roosevelt (1901-09), que oferia un "tracte just" que refusava el monopoli capitalista, oferia suport ambiental i una gran reforma social.
Quan un cosí llunyà de T. Roosevelt, F. Roosevelt, va arribar a la Casa Blanca l'any 32, el corrent conservador del PR va prendre força i va canviar radicalment la fesomia del partit. Fins la dècada dels 50 es va conservar l'ala liberal, i el moderat republicà Eisenhower va exercir dues legislatures com a President. El gran canvi es va produir el 1964, quan l'ala liberal s'enfrontà amb la conservadora per la nominació del president del PR. Goldwater, governador d'Arizona, representant de la vessant conservadora, va guanyar les disputes internes, i tot i que van perdre les eleccions de 1964, els conservadors es van fer amb el control del partit. D'aleshores ençà, el PR va arrebatar al PD la majoria als estats del Sud, i en endavant dels conservadors en general.
Comentaris
Digues la teva