En primer lloc, per si tu saps català, cosa que dubto, o si pel contrari et ve de gust desxifrar el que estic escrivint, però, en tot cas, si estàs llegint això que ara escric, sàpigues que no saps rebre les crítiques. Que algú et contradigui deu ser per tu una catàstrofe, tal és el teu complex d'inferioritat, tal és la teva manca de personalitat i d'identitat. Si algú em diu que els meus gustos són una merda, jo li diré que està equivocat i punto. Tu deus pensar que és impossible que estiguis equivocat o que algú pensi diferent. Maco, agafa aquest diccionari i cerca el mot expirar i reconeix que tu també, com jo, com tots, ets ignorant en moltes coses. Si et vols venjar d'allò referent al trist desgraciat de Nek, pots dir la teva aquí, on parlo dels déus del Thrash, el millor grup de música que ha trepitjat aquest devastat planeta.
En segon lloc, que jo recordi no he dit enlloc que el teu blog sigui una merda. A banda dels problemes abans descrits, en tens un de ben greu de comprensió lectora. Escolta, que et baixin els fums una mica, maco. Ja sé que el meu blog, a diferència del teu (jojojojo), és una merda, però això ho porto dient des que el vaig inaugurar. Fins i tot en la tonta entrevista que podràs trobar a baix a la dreta veuràs que sóc força humil. T'emplaço a que tu facis igual.
Bé, acabades les presentacions, explicaré quatre coses que m'han passat avui i a una altra cosa, papallona. En primer lloc, aquí no ho havia dit, em vaig descuidar la motxilla als Ferrocates divendres passat. Avui he anat a la centraleta dels objectes perduts, a l'estació de Provença (que cagoncony que n'és de complicat d'anar-hi. Sempre entro als Ferrocates fent transbord de la Línia 5, i la centraleta aquesta està ubicada a l'altre vestíbul. He sortit pel de sempre, i el paio dels Ferrocates m'ha dit que anés a l'altre. Clar, he hagut de sortir al carrer perquè no estan comunicats, i fins que no he trobat l'altra entrada... Sóc com el Ryoga, cony). Doncs això, que hi he anat i m'han dit que no han trobat res. De conya. He perdut la primera part del Quadern Gris! Això és el que més greu em sap, perquè els apunts ja els fotocopiaré i llestos. On recony tinc el cap... bado massa.
Res més? Sí, avui he cobrat. Jo rebo un missatget al mòbil cada cop que m'ingressen la nòmina i la sorpresa ha estat que el meu cap m'ha apujat el sou sense dir res. Ja cobro cinc-cents euros per mitja jornada, no està malament xD. Quina alleujament això de no tenir problemes econòmics, comparat amb la meva situació a l'inici del curs, en què vaig tenir prou feines per pagar la matrícula.
En un altre ordre de coses, avui fan cent dies de Tripartit. M'hauria de sobtar que encara s'hi mantingui en peu després de totes les crisis, però coneixent com són els polítics, que volen ostentar el poder a tot preu, res no em sorprèn. En cent dies hem tingut prou evidències dels desacords d'aquesta entesa catalanista progressista. Hem vist com Maragall passejava ZP per la Generalitat i com cessava Carod perquè li deien de Ferraz. Com feien passar pel túnel (de Bracons) els seus socis en aquest tema i amb la CCRTV, incomplint un punt del pacte del Tinell. Hem assistit a la incompetència de Carod i a l'aparent pèrdua d'influència d'ERC en el si del Tripartit. De tota manera, també té coses bones, com això d'ajornar la LOCE i una munió de petites decisions que queden bastant ofuscades per l'ombra de totes aquestes desgràcies que he comentat. A mi em feia més patxoca el pacte amb CiU, però els dirigents d'Esquerra m'han acabat convencent de què potser el tripartit no és tan dolent com sembla. Té coses bones i dolentes, igual que les tindria amb CiU. Espero que el que queda de legislatura, que és la majoria, sigui més feliç que aquests inicis erràtics.
Nek, el tren, el sou i els cent dies – 30/03/2004
Bé, avui parlaré de tot una mica.
En primer lloc, per si tu saps català, cosa que dubto, o si pel contrari et ve de gust desxifrar el que estic escrivint, però, en tot cas, si estàs llegint això que ara escric, sàpigues que no saps rebre les crítiques. Que algú et contradigui deu ser per tu una catàstrofe, tal és el teu complex d'inferioritat, tal és la teva manca de personalitat i d'identitat. Si algú em diu que els meus gustos són una merda, jo li diré que està equivocat i punto. Tu deus pensar que és impossible que estiguis equivocat o que algú pensi diferent. Maco, agafa aquest diccionari i cerca el mot expirar i reconeix que tu també, com jo, com tots, ets ignorant en moltes coses. Si et vols venjar d'allò referent al trist desgraciat de Nek, pots dir la teva aquí, on parlo dels déus del Thrash, el millor grup de música que ha trepitjat aquest devastat planeta.
En segon lloc, que jo recordi no he dit enlloc que el teu blog sigui una merda. A banda dels problemes abans descrits, en tens un de ben greu de comprensió lectora. Escolta, que et baixin els fums una mica, maco. Ja sé que el meu blog, a diferència del teu (jojojojo), és una merda, però això ho porto dient des que el vaig inaugurar. Fins i tot en la tonta entrevista que podràs trobar a baix a la dreta veuràs que sóc força humil. T'emplaço a que tu facis igual.
Bé, acabades les presentacions, explicaré quatre coses que m'han passat avui i a una altra cosa, papallona. En primer lloc, aquí no ho havia dit, em vaig descuidar la motxilla als Ferrocates divendres passat. Avui he anat a la centraleta dels objectes perduts, a l'estació de Provença (que cagoncony que n'és de complicat d'anar-hi. Sempre entro als Ferrocates fent transbord de la Línia 5, i la centraleta aquesta està ubicada a l'altre vestíbul. He sortit pel de sempre, i el paio dels Ferrocates m'ha dit que anés a l'altre. Clar, he hagut de sortir al carrer perquè no estan comunicats, i fins que no he trobat l'altra entrada... Sóc com el Ryoga, cony). Doncs això, que hi he anat i m'han dit que no han trobat res. De conya. He perdut la primera part del Quadern Gris! Això és el que més greu em sap, perquè els apunts ja els fotocopiaré i llestos. On recony tinc el cap... bado massa.
Res més? Sí, avui he cobrat. Jo rebo un missatget al mòbil cada cop que m'ingressen la nòmina i la sorpresa ha estat que el meu cap m'ha apujat el sou sense dir res. Ja cobro cinc-cents euros per mitja jornada, no està malament xD. Quina alleujament això de no tenir problemes econòmics, comparat amb la meva situació a l'inici del curs, en què vaig tenir prou feines per pagar la matrícula.
En un altre ordre de coses, avui fan cent dies de Tripartit. M'hauria de sobtar que encara s'hi mantingui en peu després de totes les crisis, però coneixent com són els polítics, que volen ostentar el poder a tot preu, res no em sorprèn. En cent dies hem tingut prou evidències dels desacords d'aquesta entesa catalanista progressista. Hem vist com Maragall passejava ZP per la Generalitat i com cessava Carod perquè li deien de Ferraz. Com feien passar pel túnel (de Bracons) els seus socis en aquest tema i amb la CCRTV, incomplint un punt del pacte del Tinell. Hem assistit a la incompetència de Carod i a l'aparent pèrdua d'influència d'ERC en el si del Tripartit. De tota manera, també té coses bones, com això d'ajornar la LOCE i una munió de petites decisions que queden bastant ofuscades per l'ombra de totes aquestes desgràcies que he comentat. A mi em feia més patxoca el pacte amb CiU, però els dirigents d'Esquerra m'han acabat convencent de què potser el tripartit no és tan dolent com sembla. Té coses bones i dolentes, igual que les tindria amb CiU. Espero que el que queda de legislatura, que és la majoria, sigui més feliç que aquests inicis erràtics.
Apa. Demà, més.
Escrit per en Josep.Comentaris
Digues la teva