Fent el test aquest, que he trobat enllaçat al web de l'Homenet Verd, resulta que el "famós líder" al qual més m'hi assemblo és el Che. Tinc una mena d'estil revolucionari diferent xD. És que no hi ha res en què jo sigui "normal", no sóc ni tan sols un rebel ordinari. Ja veieu, moriré dalt d'una muntanya tràgicament, suposo que combatent les fuerzas nazionales al capdavant d'un escamot de neomaquis l'any 2020, o algu.
Què hauríeu fet vosaltres, haguéssiu agafat la farmaciola o haguéssiu fugit a les muntanyes amb el fussell? Jo crec que hi ha moments en què la via pacífica no dóna per més, és el moment de prendre possessió d'armes. Sóc pacifista i tot el que vulgueu, però de vegades no hi ha més sortida que la violenta. Aniríeu a la guerra? Jo sí, però en casos molt comptats. Potser ara, des d'una cadira davant l'ordinador, es diu aviat. Davant un cas real tindria molts més dubtes. Espero no trobar-me mai en la situació, que la gent resolgui els problemes civilitzadament.
Sisplau, que ningú em vingui ara dient que el Che és un sant ni que és un simple assassí, ni que em digui etarra per defensar posicions violentes en alguns casos, ja que no estic gens d'acord amb l'activitat terrorista que duen aquests dròpols. De tota manera, sembla que la gent ja dóna per fet que és l'Estat l'únic que pot exercir de manera legítima la violència.
Demà o quan sigui parlaré d'un estudiant de l'Autònoma al qual se li va aplicar la Llei Antiterrorista només per ser independentista i que està en vaga de fam des del 15 de març. M'ha sortit la vena antisistema de cop i volta, tu.
Sóc el Che – 1/04/2004
Quin líder famós ets tu?
tests de personalitat a similarminds.com
Fent el test aquest, que he trobat enllaçat al web de l'Homenet Verd, resulta que el "famós líder" al qual més m'hi assemblo és el Che. Tinc una mena d'estil revolucionari diferent xD. És que no hi ha res en què jo sigui "normal", no sóc ni tan sols un rebel ordinari. Ja veieu, moriré dalt d'una muntanya tràgicament, suposo que combatent les fuerzas nazionales al capdavant d'un escamot de neomaquis l'any 2020, o algu.
Què hauríeu fet vosaltres, haguéssiu agafat la farmaciola o haguéssiu fugit a les muntanyes amb el fussell? Jo crec que hi ha moments en què la via pacífica no dóna per més, és el moment de prendre possessió d'armes. Sóc pacifista i tot el que vulgueu, però de vegades no hi ha més sortida que la violenta. Aniríeu a la guerra? Jo sí, però en casos molt comptats. Potser ara, des d'una cadira davant l'ordinador, es diu aviat. Davant un cas real tindria molts més dubtes. Espero no trobar-me mai en la situació, que la gent resolgui els problemes civilitzadament.
Sisplau, que ningú em vingui ara dient que el Che és un sant ni que és un simple assassí, ni que em digui etarra per defensar posicions violentes en alguns casos, ja que no estic gens d'acord amb l'activitat terrorista que duen aquests dròpols. De tota manera, sembla que la gent ja dóna per fet que és l'Estat l'únic que pot exercir de manera legítima la violència.
Demà o quan sigui parlaré d'un estudiant de l'Autònoma al qual se li va aplicar la Llei Antiterrorista només per ser independentista i que està en vaga de fam des del 15 de març. M'ha sortit la vena antisistema de cop i volta, tu.
Escrit per en Josep.Comentaris
Per jasp. 1/04/2004. 03:35 PM
jejeje, viva el ché!
Per [zOe]. 21/11/2005. 11:28 PM
itan noi!exo es lho millor
inga!agur!
che'nings
Digues la teva