Sí, sóc un sapastre descrivint coses, no cal que m'ho digueu. I mira que vaig llegir el Senyor dels Anyells quan tocava, però mira, hi ha coses que no arrelen... Per suplir les meves flagrants mancances, us fico dues fotos d'allò descrit, o sigui que no us queixeu. Per veure les fotos com cal heu de clicar damunt de la que volgueu. He après a "programar" mapes amb Html, o sigui que feu-lo servir, que per alguna cosa he après.
La Cambra de l'Ordinador
O quarto de l'ordinata o, per què no, quarto dels mals endreços. Aquí la brossa s'acumula, les llaunes de cervesa abunden i els CD's s'emmagatzemen a un ritme tal que semblen aparèixer per generació espontània. Val a dir que no fa ni una setmana, tot va ser arregladet més o menys per l'arribada de la Tia Lola, i que avui mateix s'ha fet net de llaunes i s'ha fregat el terra. Això no obsta per a què tot de llibres, papers, revistes, bosses i andròmines de tota mena s'amunteguin sense solta ni volta.
La màquina d'escriure i l'ordinador: quina cosa, un al costat de l'altre. Un de tan vetust i un altre tant polivalent. La pobra màquina, avorrida, sota la finestra, compartint Reich amb una impressora espatllada i una capsa buida, amb una colla de clauers penjant que a la imatge no s'aprecien... Ets més inútil que la impressora.
El monitor, miop, té una pantalleta per salvar els meus ulls dels raigs perillosos... quina ximpleria. Té damunt el Silvestre a punt de caure i el meu nom en un rètol que amb prou feines es llegeix. El monitor descansa sobre una mena de peana que no li és pròpia, però que mon germà li va fotre perquè el volia més alt... A darrera hi ha una xarxa que mon pare fa servir per què els peixos que pesca no s'esmunyexin i s'escapoleixin.
Discs formant gratacels, cables, llibres i paperots campen per l'escriptori. També tres llapissers amb bolis i llapis. Un micròfon que va fatal. Un rellotge despertador mut al costat d'una grapadora, d'uns auriculars, de piles, de la funda de la càmara, d'un boli bic...
En primer terme, l'escàner que tampoc no funciona. Com és mort el vem enterrar sota els llibres. Al costat, entre ell i el llum, hi ha paper de vàter, una bandera quatribarrada, un altre llibre, un CD de Bob Marley i el mòdem, damunt d'una fusta bruna. Tot això, però, està tapat per la peixera elèctrica grisa que veieu d'esquena, amb peixets de plàstic i que em van inspirar un dia. La fusta és una plataforma d'un armariet que guarda una màquina de cosir que pertanyia a la meva àvia. Sense sortir a la imatge, més a prop de la porta, es troba l'altra impressora, la qual sí funciona però que es passa mitja existència sense tinta.
Just a sota de la fusta bruna hi ha una altra màquina d'escriure, de disseny més modern però igualment oblidada. Hi ha la caixa del mòdem, un radiador elèctric i, al prestatge, molts discos i disquets i alguns paperets.
A l'altra paret s'erigeix un moble supervivent encara al pis del carrer Gall, del quan un dia en vaig parlar. Els prestatges estan tots bombats pel centre degut al pes de llibres, més discos i cassets (k7) i moltes cintes VHS que també estan caient en l'oblit. L'armari té un llit, com podeu entreveure, en el qual és pràcticament impossible que ningú hi dormi a causa de les tones de roba que ha de suportar.
Bé, podria descriure la resta de l'habitació, però crec que ja n'hi ha prou. Apa, bon dia tinguin.
Descripcions – 2/05/2004
La Cambra de l'Ordinador
O quarto de l'ordinata o, per què no, quarto dels mals endreços. Aquí la brossa s'acumula, les llaunes de cervesa abunden i els CD's s'emmagatzemen a un ritme tal que semblen aparèixer per generació espontània. Val a dir que no fa ni una setmana, tot va ser arregladet més o menys per l'arribada de la Tia Lola, i que avui mateix s'ha fet net de llaunes i s'ha fregat el terra. Això no obsta per a què tot de llibres, papers, revistes, bosses i andròmines de tota mena s'amunteguin sense solta ni volta.
La màquina d'escriure i l'ordinador: quina cosa, un al costat de l'altre. Un de tan vetust i un altre tant polivalent. La pobra màquina, avorrida, sota la finestra, compartint Reich amb una impressora espatllada i una capsa buida, amb una colla de clauers penjant que a la imatge no s'aprecien... Ets més inútil que la impressora.
El monitor, miop, té una pantalleta per salvar els meus ulls dels raigs perillosos... quina ximpleria. Té damunt el Silvestre a punt de caure i el meu nom en un rètol que amb prou feines es llegeix. El monitor descansa sobre una mena de peana que no li és pròpia, però que mon germà li va fotre perquè el volia més alt... A darrera hi ha una xarxa que mon pare fa servir per què els peixos que pesca no s'esmunyexin i s'escapoleixin.
Discs formant gratacels, cables, llibres i paperots campen per l'escriptori. També tres llapissers amb bolis i llapis. Un micròfon que va fatal. Un rellotge despertador mut al costat d'una grapadora, d'uns auriculars, de piles, de la funda de la càmara, d'un boli bic...
En primer terme, l'escàner que tampoc no funciona. Com és mort el vem enterrar sota els llibres. Al costat, entre ell i el llum, hi ha paper de vàter, una bandera quatribarrada, un altre llibre, un CD de Bob Marley i el mòdem, damunt d'una fusta bruna. Tot això, però, està tapat per la peixera elèctrica grisa que veieu d'esquena, amb peixets de plàstic i que em van inspirar un dia. La fusta és una plataforma d'un armariet que guarda una màquina de cosir que pertanyia a la meva àvia. Sense sortir a la imatge, més a prop de la porta, es troba l'altra impressora, la qual sí funciona però que es passa mitja existència sense tinta.
Just a sota de la fusta bruna hi ha una altra màquina d'escriure, de disseny més modern però igualment oblidada. Hi ha la caixa del mòdem, un radiador elèctric i, al prestatge, molts discos i disquets i alguns paperets.
A l'altra paret s'erigeix un moble supervivent encara al pis del carrer Gall, del quan un dia en vaig parlar. Els prestatges estan tots bombats pel centre degut al pes de llibres, més discos i cassets (k7) i moltes cintes VHS que també estan caient en l'oblit. L'armari té un llit, com podeu entreveure, en el qual és pràcticament impossible que ningú hi dormi a causa de les tones de roba que ha de suportar.
Bé, podria descriure la resta de l'habitació, però crec que ja n'hi ha prou. Apa, bon dia tinguin.
Escrit per en Josep.Comentaris
Per cogollo. 3/05/2004. 10:06 PM
Llibres, CD's, revistes, etc. que s'amunteguen sense ordre ni concert... on ho he vist jo això? xD
Digues la teva