Com de gairebé tot, jo tinc molt pocs coneixements de filosofia. Crec que va ser Kant, o sinó un altre filòsof, que va dir una cosa semblant a aquesta:
L'ocell, en notar la resistència del vent a la cara, segurament deu pensar que sense aire podria ésser molt més lliure. Però no podria pas volar.
Aquestes dues frases se m'han quedat així mig gravades al cap des que les vaig sentir per primer cop fa més de tres anys. Les recordo molt sovint, sobretot quan penso en determinismes. Crec que és impossible volar sense aire, i que volar amb el vent en contra (intencionadament o no) fa que notis més aquesta resistència.
Àdhuc en aquest bloc sento resistències. Una d'elles eren les estadístiques, per això les he tretes. Una altra són els quatre gats que conec que visiten el meu bloc. Només dues o tres persones que conec personalment saben de la seva existència: el Dani, que també hi escriu de tant en tant, una companya de la Jerc i una companya de la Universitat. La resta no us conec, només una mica en Jordi del Petit Castell però per messenger.
Els coneguts que visiten el bloc són com antibiòtics: la seva presència basta per inhibir la proliferació de certes ideies meves per aquestos paratges, com si les meves cabòries fossin bacteris davant la penicil·lina. Si conegués mon germà el bloc o, encara pitjor, mons pares, no podria escriure les coses que d'ells penso amb la llibertat amb què ho faig ara. Els hi he dit de tot, ja, a tots tres. A més, tampoc comentaria algunes de les meves ideies més antisocials perquè potser s'esverarien. Per mi, els coneguts són, més que vent en contra, un huracà que no em deixaria volar gens. I si no em llegís ningú potser deixaria d'escriure, però segurament el que faria seria tancar els comentaris i continuar dient les meves bestieses.
Bé, podria enrotllar-me més, però no em ve de gust.
Apa, vagi bé.
Aire – 18/05/2004
Com de gairebé tot, jo tinc molt pocs coneixements de filosofia. Crec que va ser Kant, o sinó un altre filòsof, que va dir una cosa semblant a aquesta:
Aquestes dues frases se m'han quedat així mig gravades al cap des que les vaig sentir per primer cop fa més de tres anys. Les recordo molt sovint, sobretot quan penso en determinismes. Crec que és impossible volar sense aire, i que volar amb el vent en contra (intencionadament o no) fa que notis més aquesta resistència.
Àdhuc en aquest bloc sento resistències. Una d'elles eren les estadístiques, per això les he tretes. Una altra són els quatre gats que conec que visiten el meu bloc. Només dues o tres persones que conec personalment saben de la seva existència: el Dani, que també hi escriu de tant en tant, una companya de la Jerc i una companya de la Universitat. La resta no us conec, només una mica en Jordi del Petit Castell però per messenger.
Els coneguts que visiten el bloc són com antibiòtics: la seva presència basta per inhibir la proliferació de certes ideies meves per aquestos paratges, com si les meves cabòries fossin bacteris davant la penicil·lina. Si conegués mon germà el bloc o, encara pitjor, mons pares, no podria escriure les coses que d'ells penso amb la llibertat amb què ho faig ara. Els hi he dit de tot, ja, a tots tres. A més, tampoc comentaria algunes de les meves ideies més antisocials perquè potser s'esverarien. Per mi, els coneguts són, més que vent en contra, un huracà que no em deixaria volar gens. I si no em llegís ningú potser deixaria d'escriure, però segurament el que faria seria tancar els comentaris i continuar dient les meves bestieses.
Bé, podria enrotllar-me més, però no em ve de gust.
Escrit per en Josep.Apa, vagi bé.
Comentaris
Per PaRaP. 18/05/2004. 08:19 PM
A Internet no cal saber volar, no hi ha gravetat.
Per garusi. 18/05/2004. 09:04 PM
No hi ha gravetat, però quan tornes a la realitat allò que has fet et pot passar factura.
Digues la teva