És la frase amb què m'he quedat de la xerrada pronunciada a la UAB per en Ramon Tremosa, professor de Teoria Econòmica a la UB i que ha organitzat la JERC. Ens ha parlat sobre el dèficit fiscal que segons ell pateix Catalunya enfront Espanya, remarcant la pèrdua de poder adquisitiu dels catalans i el decreixement del PIB català, conseqüències directes segons ell d'aquest «espoli», i per acabar ha explicat per què altres estudis (com el del BBVA) són erronis. Després ha respost les preguntes que la gent li ha formulat i ha fet propaganda de la web El Desequilibri, que ja vaig visitar quan va sortir la plana a l'Avui ara fa uns mesos.
En termes generals m'ha convençut, tot i que m'ha semblat que en determinades ocasions manipulava les dades o donava una visió parcial favorable als seus interessos. Segons la versió, els números ballen molt, i m'interessava sobretot saber com calculava ell el dèficit, en especial el famós de Madrid. M'ha semblat prou raonable, i sincerament lamento que el Gobierno no faciliti els comptes clars, perquè d'aquesta manera tindríem dades més fiables. Ell s'ha esforçat per donar la impressió que les xifres que donava eren objectives i objectivables i d'explicitar les fonts. M'ha semblat, com ja he dit, força convincent.
En un altre ordre de coses que no té gaire res a veure, fa una estoneta en Bin Laden s'ha dignat a escriure'm quatre comentaris seguits en la mateixa entrada, mig en anglès mig en castellà, amb faltes ortogràfiques pertot arreu, on deia que els espanyols (com si jo ho fos) morirem per ser dolentots i tal. Res, és que m'ha fet gràcia.
El cas és que, rellegint el post en què el desgraciat ha escrit les seves quatre ximpleries, he remembrat el meu estat d'excitació i indignació que em va embriagar aquell dia. Ara, vist fredament, penso en dos-cents morts i tampoc em sembla res espectacular, però amb l'abrandament del moment és una altra història. Ara que penso en tot allò no em sento tan indignat ni tan incomprensiu, és com si la llunyania temporal fos també emocional. A còpia de veure els cadàvers per la tele i les mares plorant, ja no em commouen, més aviat m'atipen. És tot molt més fred, i per comptes de pensar en les persones penses en les conseqüències de les seves morts.
Aquí a l'universitat de vic també va venir a fer una conferència, em va agradar força, encara que estic amb tú en que enfocava molt les dades i les seves opinions de forma molt personal i favorable als seus interessos. Entre alguns companys en varem estar parlant d'això. Recordu que va fer quasi tota l'exposició amb el powerpoint, i després va resoldre dubtes..
El Desequilibri – 19/05/2004
La independècia no es demana, es proclama
És la frase amb què m'he quedat de la xerrada pronunciada a la UAB per en Ramon Tremosa, professor de Teoria Econòmica a la UB i que ha organitzat la JERC. Ens ha parlat sobre el dèficit fiscal que segons ell pateix Catalunya enfront Espanya, remarcant la pèrdua de poder adquisitiu dels catalans i el decreixement del PIB català, conseqüències directes segons ell d'aquest «espoli», i per acabar ha explicat per què altres estudis (com el del BBVA) són erronis. Després ha respost les preguntes que la gent li ha formulat i ha fet propaganda de la web El Desequilibri, que ja vaig visitar quan va sortir la plana a l'Avui ara fa uns mesos.
En termes generals m'ha convençut, tot i que m'ha semblat que en determinades ocasions manipulava les dades o donava una visió parcial favorable als seus interessos. Segons la versió, els números ballen molt, i m'interessava sobretot saber com calculava ell el dèficit, en especial el famós de Madrid. M'ha semblat prou raonable, i sincerament lamento que el Gobierno no faciliti els comptes clars, perquè d'aquesta manera tindríem dades més fiables. Ell s'ha esforçat per donar la impressió que les xifres que donava eren objectives i objectivables i d'explicitar les fonts. M'ha semblat, com ja he dit, força convincent.
En un altre ordre de coses que no té gaire res a veure, fa una estoneta en Bin Laden s'ha dignat a escriure'm quatre comentaris seguits en la mateixa entrada, mig en anglès mig en castellà, amb faltes ortogràfiques pertot arreu, on deia que els espanyols (com si jo ho fos) morirem per ser dolentots i tal. Res, és que m'ha fet gràcia.
El cas és que, rellegint el post en què el desgraciat ha escrit les seves quatre ximpleries, he remembrat el meu estat d'excitació i indignació que em va embriagar aquell dia. Ara, vist fredament, penso en dos-cents morts i tampoc em sembla res espectacular, però amb l'abrandament del moment és una altra història. Ara que penso en tot allò no em sento tan indignat ni tan incomprensiu, és com si la llunyania temporal fos també emocional. A còpia de veure els cadàvers per la tele i les mares plorant, ja no em commouen, més aviat m'atipen. És tot molt més fred, i per comptes de pensar en les persones penses en les conseqüències de les seves morts.
En fi...
Escrit per en Josep.Comentaris
Per RoGGeR. 19/05/2004. 05:38 PM
Aquí a l'universitat de vic també va venir a fer una conferència, em va agradar força, encara que estic amb tú en que enfocava molt les dades i les seves opinions de forma molt personal i favorable als seus interessos. Entre alguns companys en varem estar parlant d'això. Recordu que va fer quasi tota l'exposició amb el powerpoint, i després va resoldre dubtes..
Per Somófrates. 19/05/2004. 11:21 PM
Vaya, pero si tienes enlazado mi blog.
Voy a tener que hacer yo lo propio...
Per garusi. 20/05/2004. 10:06 AM
Ei, si no vols enllaçar el meu bloc no ho facis. A mi no m'importa.
Per Somófrates. 20/05/2004. 01:22 PM
Merecerías que lo hiciese.
Pero es que igual empiezas a recibir visitas, y paso de hacerte un favor...
Per garusi. 20/05/2004. 02:21 PM
No tinc les estadístiques posades. D'altra banda, et trobo més calb i més prim que abans del teu mes sabàtic.
Per Somófrates. 21/05/2004. 10:31 AM
No he entendido ni jota.
Pero tú más...
Per garusi. 21/05/2004. 02:23 PM
Collons, tio, em pensava que entenies el català. Ara no sé si traduir-t'ho. Va, només per ser tu:
No tengo las estadísticas activadas. En otro orden de cosas, te encuentro más calvo y más delgado que antes de tu mes sabático.
Apa, vagi bé.
Digues la teva