Bé, no és el primer cop que em diuen que sóc fatxa en poc temps, per la qual cosa estic rumiant seriosament si ho sóc o no. El que m'agradaria aclarir avui és que per a mi, per sobre d'on van nèixer els ciutadans actuals de Catalunya o de la nacionalitat dels seus pares, amb completa independència de l'idioma en què parlin a casa seva o pensin i somniïn, un és català si es sent català. És un dels punts fonamentals del discurs d'en Carod-Rovira, que alguns han batejat com a "nacionalitat electiva". Tampoc no hauria d'ésser una dicotomia, una elecció excloent: també hom hauria de poder sentir-se integrant d'ambdues nacionalitats. És més, alguna gent segurament no es queda amb cap de les dues, simplement és apàtrida.
Amb tot, hi ha gent que no vol ésser català. Què fer amb aquests? En primer lloc, són ells els qui s'estigmatitzen, en renunciar a la cultura i la identitat de la terra que els acull. Institucionalment, políticament, no es pot fer res contra d'ells o ben poca cosa. Els que no volen assimilar-se com a catalans, que caparrudament s'entesten a negar la realitat diferencial catalana (que diuen que Barcelona és Espanya, vaja, sense cap mena de dubte), són un escull per les nostres legítimes aspiracions nacionals, a banda de conformar uns guetos espanyols dintre del nostre País. La millor solució per ambdues parts és que ells, sense abandonar la seva essència espanyola, acceptin la catalana com a part també integrant de la seva cultura. És primordial tant per nosaltres, perquè el nostre projecte avançaria amb molta més força, i per ells, perquè s'obririen a la resta de Catalunya que parla català. M'estic referint a les barriades senceres a Esplugues, l'Hospitalet o Cornellà on gairebé ningú no sap parlar català i hi ha més toros d'Osborne per centímetre quadrat que a la mateixa capital del Regne.
Per una Catalunya forta necessitem una Catalunya unida. Els sectors "espanyols i espanyolitzants" tard o d'hora s'hauran d'assimilar a Catalunya. En cas contrari, serà Catalunya qui s'assimili, després de tres segles de colònia espanyola, a la cultura castellana.
Ras i curt: vull que els espanyols que viuen a Catalunya esdevinguin catalans. Si ells es senten catalans aprendran per pròpia voluntat l'única llengua pròpia de Catalunya, sentiran interès per la nostra Història i àdhuc s'apuntaran a la colla de bastoners del poble.
No és anihilar la cultura castellana o andalusa: és que ells no anorreïn la nostra. Que ells duguin amb orgull la seva "andalusitat", però alhora que s'interessen per la catalanitat. En darrera instància, voldria una Catalunya independent, amb les mil cultures (i llengües) diferents que hi conviuen, però amb el nexe comú de Catalunya. El meu independentisme és més aviat per pervivència de la meva cultura que no pas de caire econòmic. Diguem-ho d'una altra manera: vull que la cultura dominant a Catalunya sigui la catalana, però enriquida amb les múltiples aportacions de les altres que hi conviuen: l'andalusa, aragonesa o extremenya, les sudamericanes, les africanes, etcètera.
Si Espanya fos un estat normal, d'entrada seria una República, i Federal, on Catalunya se sentiria molt més còmoda. Si els espanyols recalcitrants comencessin a impregnar-se mínimament de la cultura catalana el Federalisme avançaria amb molta més força a Catalunya. El meu objectiu no és ni de bon tros aquest, però mentre sigui tan inabastable la independència és un bon pas intermig.
I qui no es vulgui adaptar, que foti el camp d'aquí.
Per què pretens després, doncs, que qui viu a Catalunya se'n senti? Llavors, donat que sembla que la nacionalitat té quelcom a veure amb la geografia, és català qui neix a Catalunya?
O qui hi viu?
I si hi he viscut i ja no? Sóc català?
Si em sento català i vaig a viure a França haig de renunciar a la meva catalanitat?
Si vaig a Londres i els meus amics i jo fem un castell al Hyde Park, estic insultant als anglesos per no adaptarme a les seves costums?
Diuen que la llibertat d'un acaba on comença la dels altres. Això també val per les nacionalitats.
Parap, tu has dit "Si em sento català i vaig a viure a França haig de renunciar a la meva catalanitat?", que és la frase on demostres millor que no m'has entès. Si vas a viure a França no has de renunciar a la teva catalanitat, però sí que has d'adaptar-te a la cultura francesa. Amb el temps, t'has de sentir també francès.
Jo el que vull és que els immigrants espanyols i els fills dels immigrants se sentin almenys també catalans. Hi ha molts a Catalunya que se senten catalans com podrien sentir-se murcians: ser català és una mica més que això, sense menysprear els murcians, esclar. Però bé, suposo que tu això ja ho sabràs.
Vull que aprenguin a parlar català i que se sentin part integrant de la Catalunya del segle XXI. Que portin amb orgull els seus trets andalusos o d'allà on sigui, però que acceptin també els catalans com a propis. Fins que per ells el català sigui una cosa tan aliena com per mi el xinès, ho portem magre.
És només que no podem pretendre que els de fora ens prenguin seriosament mentre no aconseguim que els de dins també ho facin, sigui quin sigui el seu origen. Perquè no cal ser descendent d'andalusos per tenir un cert sentiment de culpa o d'infravaloració, que és el que els passa a molts diguem-ne "autòctons".
credit cards are cool http://credit-cards.order.gb.com Thursday 26 August 2004 11:01:20 and I also like Car hire at http://car-hire.order.gb.com and Diecast http://diecast.order.gb.com and Thursday 26 August 2004 11:01:20 Dating http://dating.order.gb.com and Car Insurance http://car-insurance.order.gb.com Thursday 26 August 2004 11:01:20
Inadaptats – 24/05/2004
Bé, no és el primer cop que em diuen que sóc fatxa en poc temps, per la qual cosa estic rumiant seriosament si ho sóc o no. El que m'agradaria aclarir avui és que per a mi, per sobre d'on van nèixer els ciutadans actuals de Catalunya o de la nacionalitat dels seus pares, amb completa independència de l'idioma en què parlin a casa seva o pensin i somniïn, un és català si es sent català. És un dels punts fonamentals del discurs d'en Carod-Rovira, que alguns han batejat com a "nacionalitat electiva". Tampoc no hauria d'ésser una dicotomia, una elecció excloent: també hom hauria de poder sentir-se integrant d'ambdues nacionalitats. És més, alguna gent segurament no es queda amb cap de les dues, simplement és apàtrida.
Amb tot, hi ha gent que no vol ésser català. Què fer amb aquests? En primer lloc, són ells els qui s'estigmatitzen, en renunciar a la cultura i la identitat de la terra que els acull. Institucionalment, políticament, no es pot fer res contra d'ells o ben poca cosa. Els que no volen assimilar-se com a catalans, que caparrudament s'entesten a negar la realitat diferencial catalana (que diuen que Barcelona és Espanya, vaja, sense cap mena de dubte), són un escull per les nostres legítimes aspiracions nacionals, a banda de conformar uns guetos espanyols dintre del nostre País. La millor solució per ambdues parts és que ells, sense abandonar la seva essència espanyola, acceptin la catalana com a part també integrant de la seva cultura. És primordial tant per nosaltres, perquè el nostre projecte avançaria amb molta més força, i per ells, perquè s'obririen a la resta de Catalunya que parla català. M'estic referint a les barriades senceres a Esplugues, l'Hospitalet o Cornellà on gairebé ningú no sap parlar català i hi ha més toros d'Osborne per centímetre quadrat que a la mateixa capital del Regne.
Per una Catalunya forta necessitem una Catalunya unida. Els sectors "espanyols i espanyolitzants" tard o d'hora s'hauran d'assimilar a Catalunya. En cas contrari, serà Catalunya qui s'assimili, després de tres segles de colònia espanyola, a la cultura castellana.
Ras i curt: vull que els espanyols que viuen a Catalunya esdevinguin catalans. Si ells es senten catalans aprendran per pròpia voluntat l'única llengua pròpia de Catalunya, sentiran interès per la nostra Història i àdhuc s'apuntaran a la colla de bastoners del poble.
No és anihilar la cultura castellana o andalusa: és que ells no anorreïn la nostra. Que ells duguin amb orgull la seva "andalusitat", però alhora que s'interessen per la catalanitat. En darrera instància, voldria una Catalunya independent, amb les mil cultures (i llengües) diferents que hi conviuen, però amb el nexe comú de Catalunya. El meu independentisme és més aviat per pervivència de la meva cultura que no pas de caire econòmic. Diguem-ho d'una altra manera: vull que la cultura dominant a Catalunya sigui la catalana, però enriquida amb les múltiples aportacions de les altres que hi conviuen: l'andalusa, aragonesa o extremenya, les sudamericanes, les africanes, etcètera.
Si Espanya fos un estat normal, d'entrada seria una República, i Federal, on Catalunya se sentiria molt més còmoda. Si els espanyols recalcitrants comencessin a impregnar-se mínimament de la cultura catalana el Federalisme avançaria amb molta més força a Catalunya. El meu objectiu no és ni de bon tros aquest, però mentre sigui tan inabastable la independència és un bon pas intermig.
I qui no es vulgui adaptar, que foti el camp d'aquí.
Escrit per en Josep.Comentaris
Per jordi. 24/05/2004. 05:12 PM
Totalment d'acord.
Fatxa no és pretendre que algú conegui la cultura d'allà on viu, sinó negar-se a coneixer-la.
Per PaRaP. 24/05/2004. 11:46 PM
Dius que és català qui se sent català.
Per què pretens després, doncs, que qui viu a Catalunya se'n senti? Llavors, donat que sembla que la nacionalitat té quelcom a veure amb la geografia, és català qui neix a Catalunya?
O qui hi viu?
I si hi he viscut i ja no? Sóc català?
Si em sento català i vaig a viure a França haig de renunciar a la meva catalanitat?
Si vaig a Londres i els meus amics i jo fem un castell al Hyde Park, estic insultant als anglesos per no adaptarme a les seves costums?
Diuen que la llibertat d'un acaba on comença la dels altres. Això també val per les nacionalitats.
salut
Per garusi. 25/05/2004. 12:38 PM
Parap, tu has dit "Si em sento català i vaig a viure a França haig de renunciar a la meva catalanitat?", que és la frase on demostres millor que no m'has entès. Si vas a viure a França no has de renunciar a la teva catalanitat, però sí que has d'adaptar-te a la cultura francesa. Amb el temps, t'has de sentir també francès.
Jo el que vull és que els immigrants espanyols i els fills dels immigrants se sentin almenys també catalans. Hi ha molts a Catalunya que se senten catalans com podrien sentir-se murcians: ser català és una mica més que això, sense menysprear els murcians, esclar. Però bé, suposo que tu això ja ho sabràs.
Vull que aprenguin a parlar català i que se sentin part integrant de la Catalunya del segle XXI. Que portin amb orgull els seus trets andalusos o d'allà on sigui, però que acceptin també els catalans com a propis. Fins que per ells el català sigui una cosa tan aliena com per mi el xinès, ho portem magre.
Per Jacqueline. 25/05/2004. 05:52 PM
És només que no podem pretendre que els de fora ens prenguin seriosament mentre no aconseguim que els de dins també ho facin, sigui quin sigui el seu origen. Perquè no cal ser descendent d'andalusos per tenir un cert sentiment de culpa o d'infravaloració, que és el que els passa a molts diguem-ne "autòctons".
Per birrero. 4/08/2004. 05:04 PM
Català és qui estima Catalunya per sobre de tot. Els que no se sentin gens catalans, que fotin el camp.
Ecspanyola a la càmera de gas!!*!!
Per credit cards. 26/08/2004. 11:42 AM
credit cards are cool http://credit-cards.order.gb.com Thursday 26 August 2004 11:01:20 and I also like Car hire at http://car-hire.order.gb.com and Diecast http://diecast.order.gb.com and Thursday 26 August 2004 11:01:20 Dating http://dating.order.gb.com and Car Insurance http://car-insurance.order.gb.com Thursday 26 August 2004 11:01:20
Per payday loans. 14/09/2004. 04:27 PM
Payday loans http://payday-loans.order.gb.com 2004 September 14 15:43:23 Credit Cards http://credit-cards.order.gb.com 2004 September 14 15:43:23 Loans http://loans.order.gb.com 2004 September 14 15:43:23 Mortgages http://mortgages.order.gb.com 2004 September 14 15:43:23 Credit http://credit.order.gb.com 2004 September 14 15:43:23
Per payday loans. 15/09/2004. 08:09 AM
Payday loans http://payday-loans.order.gb.com 2004 September 15 07:25:50 Credit Cards http://credit-cards.order.gb.com 2004 September 15 07:25:50 Loans http://loans.order.gb.com 2004 September 15 07:25:50 Mortgages http://mortgages.order.gb.com 2004 September 15 07:25:50 Credit http://credit.order.gb.com 2004 September 15 07:25:50