Ahir vaig anar al partit de futbol disputat per les respectives seleccions nacionals de Brasil i Catalunya. La selecció «canarinha» ens va fotre un bany de joc i vem acabar perdent per dos gols a cinc. He llegit per algun lloc que no va haver-hi tanta xera com en d'altres partits: bé, haig de dir que contra la Xina va haver-hi més gresca al començament però que després es va anar apagant, amb alguna revifalla esporàdica, mentre que en aquest cas va començar una mica menys mogut però el nivell es va mantindre durant tot el partit. A més, les batucades brasileres van animar, amb pits a l'aire inclosos, ja abans que comencés el joc, van continuar durant els noranta minuts i no van parar fins que no van apagar els llums de l'estadi. Va ser una altra jornada festiva i reivindicativa, d'aquelles que no agraden Maragall, que si pogués prohibiria els milers d'estelades que van entrar-hi.
Parlant de seguretat, va ser molt més estricta (sense ser-ho gaire) que contra el partit de la Xina, que jo recordi. Vaig haver de passar dos escorcolls de motxilles per part de guàrdies de Prosegur (bé, a mi no em van escorcollar perquè no duia cap bossa). A més, per alguna estranya raó, hi havia una colla enorme de boques tancades per entrar al Camp. Jo entrava per la vuitanta-vuit, la qual, a més, tenia una de les dues portes tancades. Tots els que teníem seient al Gol Nord havíem d'entrar per una única boca, la qual cosa va provocar que molts arribessin amb la pilota ja en joc. A més, els amics del ServiCaixa dels collons van donar unes entrades defectuoses que no passaven el control d'accés, que va per un escànner que llegeix un codi de barres. Això va provocar que molts que havíem fet cua haguéssim d'anar a Atenció al Soci a que ens enganxessin un codi alternatiu operant.
Una bonica festa catalanista. No van haver-hi incidents, només uns quants petards i bengales, i em va semblar veure al Gol Sud com cremaven una rojigualda d'aquelles que puden. Els quatre brètols de sempre.
Molava veure tota aquella cridòria, tota aquella gentada aglutinada al voltant d'una activitat tan tonta com un partit de futbol, els quals són encara més absurds arran de gespa, ensumant l'olor de l'herba, que des del televisor. El més important no és ni de bon tros el partit en si, sinó el que significa, per uns i per altres. Però un partit de la Selecció Catalana és molt diferent d'un del Barça. Personalment, no em va agradar gaire la versió dels Segadors que va fer en Josep Carreras: canviant el ritme i el to per tots conegut només s'aconsegueix que els vuitanta mil que omplíem el camp no poguéssim cantar tots alhora.
L'Avui avui anava ple de notícies sobre símbols: la denominació País Valencià, el CAT a les matrícules, el català a Europa, les banderes catalanes a les casernes militars i també el partit. Tants de símbols, per a què? No sé si poder adreçar-se en català a Brussel·les pot ajudar a què al meu poble se m'adrecin a mi en català. No sé si portar matrícul·les amb el CAT de sèrie pot ajudar a què Catalunya no esdevingui de debò una comunitat autònoma més. Els símbols com les seleccions esportives tenen bastanta més incidència, més que omplir de senyeres els balcons per l'Onze de Setembre. I per això mai no en tindrem, de seleccions, a menys que deixem de pidolar i somicar i passem a l'acció (com amb l'hoquei).
Bé, en general el futbol només serveix per controlar la gent i manipular-los. Podria parlar molt més de la Lliga de Futbol Espanyola o de les Seleccions esportives, però tindria per escriure molt. Però que maco és envoltar-se d'estelades.
En maragall... ara que el menciones. Aquesta vegada va fer acte de presencia. Debia tenir por que el tornessin a criticar!
Només vaig veure un tros de partit, però el més important era el significat com dius, tot i que nivell n'hi va haver (i això que no m'agrada massa el futbol).
Desgraciadament "passat el sant passat la festa". D'aqui uns dies ningú s'enrecordarà de les seleccions esportives catalanes i, per mes inri, algú dels nostres tindra la barra d'animar la espanyola per allo de que hi juguen catalans... Convé que la reivindicació, doncs, no s'esvaeixi.
Si,deuria escriure'l en català,tens tota la raò.De tant en tant escric en valencià però conec gent que el llig i són de fora,em dona gosera.Però tinc tota la intenció de passar-me al valencià,jeje.
De fet si de vegades escric alguna narració a banda del blog sempre ho faig en valencià.
jo personalment tb vaig estar a l'estadi a veure la selecció catalana de futbol com sempre faig, hi vaig desde que era petiu.. amb el partit contra Nigeria al estadi olimpik Lluís Companys.
En relació als escorcolls.. segurament ha estat en l'únic partit on no m'han registrat la motxilla.. tampok i portava res..
El partit molt bonic.. encara que tal com dius ens han fet un bany. Però tb penso que a la segona part a jugat un porter que no pot jugar ara per ara.. almenys a primer nivell, els gols que ha encaixat en Toni són per fersu mirar... jo personalment ves posat n Jorkera de 2n porter.
`tot i aixo, limportant era la projecció de la selecció arréu del món i no el resultat final.
Jo estava a gol sud, primera graderia, just darrera la porteria, i sí.. hi havia algun capullu q va cremar banderes dakelles.. almenys vaig veure com en cremaven 4 o 5, cosa dolenta per Catalunya, perke al cap i a la fi... per les tv no+ akaben sortint les imatges dolentes que poden trobar.
Incidents??? jo en vaig veure.. i força greus. al sortir del gol sud.. tot una colla de "afeccionats" van cargar contra els membres d seguretat... jo passant per alla.. i intentnat veure el merder.. vaig veure com els i tiraven una colla de gambirots desde ampolles de vidre, balles, pikar les portes, i altres coses... així que malament :s
Des del gol nord tot va estar molt més tranquil. Les banderes cremades les vaig veure al gol sud del nord estant. La sortida del camp no va comportar cap incident, a banda d'algun petard.
Parlant del partit, si no hagués estat per la selecció espanyola, hauríem plantat més cara. I parlant d'Espanya, és penosa la carta de la federació d'hoquei espanyola.
Derkon: bé, bé xD. És que si ni tan sols els catalanoparlants parlem en català, no podem pretendre que els de fora sí ho facin.
El matx – 26/05/2004
Ahir vaig anar al partit de futbol disputat per les respectives seleccions nacionals de Brasil i Catalunya. La selecció «canarinha» ens va fotre un bany de joc i vem acabar perdent per dos gols a cinc. He llegit per algun lloc que no va haver-hi tanta xera com en d'altres partits: bé, haig de dir que contra la Xina va haver-hi més gresca al començament però que després es va anar apagant, amb alguna revifalla esporàdica, mentre que en aquest cas va començar una mica menys mogut però el nivell es va mantindre durant tot el partit. A més, les batucades brasileres van animar, amb pits a l'aire inclosos, ja abans que comencés el joc, van continuar durant els noranta minuts i no van parar fins que no van apagar els llums de l'estadi. Va ser una altra jornada festiva i reivindicativa, d'aquelles que no agraden Maragall, que si pogués prohibiria els milers d'estelades que van entrar-hi.
Parlant de seguretat, va ser molt més estricta (sense ser-ho gaire) que contra el partit de la Xina, que jo recordi. Vaig haver de passar dos escorcolls de motxilles per part de guàrdies de Prosegur (bé, a mi no em van escorcollar perquè no duia cap bossa). A més, per alguna estranya raó, hi havia una colla enorme de boques tancades per entrar al Camp. Jo entrava per la vuitanta-vuit, la qual, a més, tenia una de les dues portes tancades. Tots els que teníem seient al Gol Nord havíem d'entrar per una única boca, la qual cosa va provocar que molts arribessin amb la pilota ja en joc. A més, els amics del ServiCaixa dels collons van donar unes entrades defectuoses que no passaven el control d'accés, que va per un escànner que llegeix un codi de barres. Això va provocar que molts que havíem fet cua haguéssim d'anar a Atenció al Soci a que ens enganxessin un codi alternatiu operant.
Una bonica festa catalanista. No van haver-hi incidents, només uns quants petards i bengales, i em va semblar veure al Gol Sud com cremaven una rojigualda d'aquelles que puden. Els quatre brètols de sempre.
Molava veure tota aquella cridòria, tota aquella gentada aglutinada al voltant d'una activitat tan tonta com un partit de futbol, els quals són encara més absurds arran de gespa, ensumant l'olor de l'herba, que des del televisor. El més important no és ni de bon tros el partit en si, sinó el que significa, per uns i per altres. Però un partit de la Selecció Catalana és molt diferent d'un del Barça. Personalment, no em va agradar gaire la versió dels Segadors que va fer en Josep Carreras: canviant el ritme i el to per tots conegut només s'aconsegueix que els vuitanta mil que omplíem el camp no poguéssim cantar tots alhora.
L'Avui avui anava ple de notícies sobre símbols: la denominació País Valencià, el CAT a les matrícules, el català a Europa, les banderes catalanes a les casernes militars i també el partit. Tants de símbols, per a què? No sé si poder adreçar-se en català a Brussel·les pot ajudar a què al meu poble se m'adrecin a mi en català. No sé si portar matrícul·les amb el CAT de sèrie pot ajudar a què Catalunya no esdevingui de debò una comunitat autònoma més. Els símbols com les seleccions esportives tenen bastanta més incidència, més que omplir de senyeres els balcons per l'Onze de Setembre. I per això mai no en tindrem, de seleccions, a menys que deixem de pidolar i somicar i passem a l'acció (com amb l'hoquei).
Bé, en general el futbol només serveix per controlar la gent i manipular-los. Podria parlar molt més de la Lliga de Futbol Espanyola o de les Seleccions esportives, però tindria per escriure molt. Però que maco és envoltar-se d'estelades.
Escrit per en Josep.Comentaris
Per cogollo. 26/05/2004. 11:48 PM
En maragall... ara que el menciones. Aquesta vegada va fer acte de presencia. Debia tenir por que el tornessin a criticar!
Només vaig veure un tros de partit, però el més important era el significat com dius, tot i que nivell n'hi va haver (i això que no m'agrada massa el futbol).
Desgraciadament "passat el sant passat la festa". D'aqui uns dies ningú s'enrecordarà de les seleccions esportives catalanes i, per mes inri, algú dels nostres tindra la barra d'animar la espanyola per allo de que hi juguen catalans... Convé que la reivindicació, doncs, no s'esvaeixi.
Per derkon. 27/05/2004. 12:46 PM
Si,deuria escriure'l en català,tens tota la raò.De tant en tant escric en valencià però conec gent que el llig i són de fora,em dona gosera.Però tinc tota la intenció de passar-me al valencià,jeje.
De fet si de vegades escric alguna narració a banda del blog sempre ho faig en valencià.
Per RoGGeR. 28/05/2004. 02:04 AM
jo personalment tb vaig estar a l'estadi a veure la selecció catalana de futbol com sempre faig, hi vaig desde que era petiu.. amb el partit contra Nigeria al estadi olimpik Lluís Companys.
En relació als escorcolls.. segurament ha estat en l'únic partit on no m'han registrat la motxilla.. tampok i portava res..
El partit molt bonic.. encara que tal com dius ens han fet un bany. Però tb penso que a la segona part a jugat un porter que no pot jugar ara per ara.. almenys a primer nivell, els gols que ha encaixat en Toni són per fersu mirar... jo personalment ves posat n Jorkera de 2n porter.
`tot i aixo, limportant era la projecció de la selecció arréu del món i no el resultat final.
Jo estava a gol sud, primera graderia, just darrera la porteria, i sí.. hi havia algun capullu q va cremar banderes dakelles.. almenys vaig veure com en cremaven 4 o 5, cosa dolenta per Catalunya, perke al cap i a la fi... per les tv no+ akaben sortint les imatges dolentes que poden trobar.
Incidents??? jo en vaig veure.. i força greus. al sortir del gol sud.. tot una colla de "afeccionats" van cargar contra els membres d seguretat... jo passant per alla.. i intentnat veure el merder.. vaig veure com els i tiraven una colla de gambirots desde ampolles de vidre, balles, pikar les portes, i altres coses... així que malament :s
Per garusi. 28/05/2004. 12:37 PM
Des del gol nord tot va estar molt més tranquil. Les banderes cremades les vaig veure al gol sud del nord estant. La sortida del camp no va comportar cap incident, a banda d'algun petard.
Parlant del partit, si no hagués estat per la selecció espanyola, hauríem plantat més cara. I parlant d'Espanya, és penosa la carta de la federació d'hoquei espanyola.
Derkon: bé, bé xD. És que si ni tan sols els catalanoparlants parlem en català, no podem pretendre que els de fora sí ho facin.
Digues la teva