Avui he acabat de pols fins els nassos, de debò: m'he mocat dos cops i els mocs eren grisos. Estava fent neteja de totes les andròmines i paperots que hi ha sota el meu llit perquè m'han de canviar el somier. Sota el matalàs tinc la majoria de llibres i llibretes, apunts i paperam, que mon germà i jo hem anat fent servir des que anàvem a l'escola bressol. He rellegit un altre cop els quaderns que em van ensenyar a llegir, quan tenia tres o quatre anys; he vist dibuixos de totes les edats i la meva lletra evolucionar en tots aquests anys. He remembrat els meus moments més feliços, com també els més tristos. Aquell noiet que treia deus en matemàtiques i llengua però que no es feia amb ningú, i aquell noi tan aplicat que es va començar a desaplicar segurament pel seu tímid capteniment i una minsa autoconfiança. He recordat aquell vailet que no jugava amb ningú a l'hora de l'esbarjo. M'he adonat que potser una de les èpoques en què millor rendiment acadèmic vaig assolir va coincidir quan vaig tindre l'únic amic veritable que he tingut mai...
En fi, me n'he enrecordat de moltíssimes coses, això és només una petita pinzellada. Gairebé sempre que miro al passat ho faig amb enyor i recança, i quan planifico el futur ho faig amb una esperança gairebé utòpica. Sembla com si visqués entre dos paradissos, un de perdut i un per conquerir. El present sempre el considero pitjor que el passat i que l'esdevenidor...
Dos paràgrafs acabats amb punts suspensius. Això només pot voler dir que no sé ni jo què vull dir, per la qual cosa acabaré aquí.
Enyor – 1/06/2004
Avui he acabat de pols fins els nassos, de debò: m'he mocat dos cops i els mocs eren grisos. Estava fent neteja de totes les andròmines i paperots que hi ha sota el meu llit perquè m'han de canviar el somier. Sota el matalàs tinc la majoria de llibres i llibretes, apunts i paperam, que mon germà i jo hem anat fent servir des que anàvem a l'escola bressol. He rellegit un altre cop els quaderns que em van ensenyar a llegir, quan tenia tres o quatre anys; he vist dibuixos de totes les edats i la meva lletra evolucionar en tots aquests anys. He remembrat els meus moments més feliços, com també els més tristos. Aquell noiet que treia deus en matemàtiques i llengua però que no es feia amb ningú, i aquell noi tan aplicat que es va començar a desaplicar segurament pel seu tímid capteniment i una minsa autoconfiança. He recordat aquell vailet que no jugava amb ningú a l'hora de l'esbarjo. M'he adonat que potser una de les èpoques en què millor rendiment acadèmic vaig assolir va coincidir quan vaig tindre l'únic amic veritable que he tingut mai...
En fi, me n'he enrecordat de moltíssimes coses, això és només una petita pinzellada. Gairebé sempre que miro al passat ho faig amb enyor i recança, i quan planifico el futur ho faig amb una esperança gairebé utòpica. Sembla com si visqués entre dos paradissos, un de perdut i un per conquerir. El present sempre el considero pitjor que el passat i que l'esdevenidor...
Dos paràgrafs acabats amb punts suspensius. Això només pot voler dir que no sé ni jo què vull dir, per la qual cosa acabaré aquí.
Escrit per en Josep.Comentaris
Digues la teva