El noi nou que porta com dos mesos a la feina i que és tan simpàtic i tal, ara resulta que aquest estiu no seguirà perquè el cap vol algú amb experiència quan sigui de vacances (que hi serà molt poc temps, però bé). El cas és que el nano marxa i potser tornarà cap a setembre. Per aquest estiu ha fitxat un paio que té experiència a una altra Àrea de Guissona d'un altre poble, ja que diu que un noi experimentat anirà millor. Digueu-me superficial o xenòfob o el que sigui, però només l'he vist dos cops: al primer anava amb un brau d'Osborne al pit i avui amb una samarreta de tirants de camuflatge, militar. Tan simpàtic com és el Dani que hi ha ara, me l'han de canviar per un fatxa...
Parlant de vacances d'estiu avui mon pare m'ha dit que atès que finalment només jo i ma mare tindrem festa la primera quinzena d'agost, vagi amb ella a Atarfe (Granada), amb l'àvia. Si no ho havia dit encara, ara és el moment: ma mare és granadina. El cas és que odio la família, i encara més odio anar a Atarfe. Gairebé sempre que hem tingut vacances hem anat a Granada. Abans almenys dormíem a l'Albaizín, un barri meravellós, maquíssim d'allò més. Atarfe és un poble fastigós que put tot a oli d'oliva refinat i més mort que una biblioteca. L'única cosa bona d'aquell poble és que fan concerts de Heavy Metal a un poliesportiu, i que té unes pistes de bàsquet que fan goig de veure. Precisament a aquelles pistes vaig tindre un bell succés amb uns gitanos desgraciats, d'aquells que fan mereixedora la fama que tenen de mafiosos i xoriços.
El cas és que els meus quinze dies de descans les hauré de passar en família, la cosa més cansada que hi ha. No puc sofrir la família, tu. T'has de mostrar simpàtic, has de riure els seus acudits (i fer-ne tu algun), has de dir alguna cosa, parlar dels estudis i tota la pesca. Es esgotador. Jo m'estimo molt més quedar-me a casa mirant-me el borrissol del melic que anar a allà.
Sempre he pensat que la solució a la familia és viure'n ben lluny. Des de petit he tingut bon rotllo amb els meus pares, però això d'anar a veure la resta de 'parentela' perquè sí no ho soporto.
Clar que ara veig que tenir la familia molt lluny també és un problema, perquè llavors, com et passa a tu, per una vegada que els vas a veure t'hi has d'estar 15 dies. Uf...
En fi, haurem de calcular la distància òptima per minimitzar el temps de contacte. Sí, dec ser antisocial.
L'agost – 16/06/2004
El noi nou que porta com dos mesos a la feina i que és tan simpàtic i tal, ara resulta que aquest estiu no seguirà perquè el cap vol algú amb experiència quan sigui de vacances (que hi serà molt poc temps, però bé). El cas és que el nano marxa i potser tornarà cap a setembre. Per aquest estiu ha fitxat un paio que té experiència a una altra Àrea de Guissona d'un altre poble, ja que diu que un noi experimentat anirà millor. Digueu-me superficial o xenòfob o el que sigui, però només l'he vist dos cops: al primer anava amb un brau d'Osborne al pit i avui amb una samarreta de tirants de camuflatge, militar. Tan simpàtic com és el Dani que hi ha ara, me l'han de canviar per un fatxa...
Parlant de vacances d'estiu avui mon pare m'ha dit que atès que finalment només jo i ma mare tindrem festa la primera quinzena d'agost, vagi amb ella a Atarfe (Granada), amb l'àvia. Si no ho havia dit encara, ara és el moment: ma mare és granadina. El cas és que odio la família, i encara més odio anar a Atarfe. Gairebé sempre que hem tingut vacances hem anat a Granada. Abans almenys dormíem a l'Albaizín, un barri meravellós, maquíssim d'allò més. Atarfe és un poble fastigós que put tot a oli d'oliva refinat i més mort que una biblioteca. L'única cosa bona d'aquell poble és que fan concerts de Heavy Metal a un poliesportiu, i que té unes pistes de bàsquet que fan goig de veure. Precisament a aquelles pistes vaig tindre un bell succés amb uns gitanos desgraciats, d'aquells que fan mereixedora la fama que tenen de mafiosos i xoriços.
El cas és que els meus quinze dies de descans les hauré de passar en família, la cosa més cansada que hi ha. No puc sofrir la família, tu. T'has de mostrar simpàtic, has de riure els seus acudits (i fer-ne tu algun), has de dir alguna cosa, parlar dels estudis i tota la pesca. Es esgotador. Jo m'estimo molt més quedar-me a casa mirant-me el borrissol del melic que anar a allà.
Però ja veurem.
Escrit per en Josep.Comentaris
Per PaRaP. 17/06/2004. 08:25 PM
Sempre he pensat que la solució a la familia és viure'n ben lluny. Des de petit he tingut bon rotllo amb els meus pares, però això d'anar a veure la resta de 'parentela' perquè sí no ho soporto.
Clar que ara veig que tenir la familia molt lluny també és un problema, perquè llavors, com et passa a tu, per una vegada que els vas a veure t'hi has d'estar 15 dies. Uf...
En fi, haurem de calcular la distància òptima per minimitzar el temps de contacte. Sí, dec ser antisocial.
salut!
Per garusi. 17/06/2004. 09:28 PM
Bé, no crec que el fet que no t'agradi la família et faci ser antisocial. Més aviat, et fa ser «normal» xD.
Digues la teva