Abans, quan començaven les vacances, se'm projectava l'estiu com un seguit de dies completament desvagats, on la meva única ocupació era jugar amb el meu germà amb el gos Snoopy i la resta de bestioles de peluix, i més endavant, amb la imitació de la Nintendo. Els dies eren tots iguals, però aquella monotonia era la felicitat. Durant aquells temps jugava a escacs amb el meu pare: amb deu anys tot sovint el guanyava; i quan era ell el vencedor, era per pur avorriment. Al pati de fora jugàrem innumerables partides d'escacs, i de cartes i dòmino, sobre una taula sobrevivent de l'antic bar. En aquell pati vaig passar mig estiu cada any, amb mon pare o mon germà. Vivia en tal estat de felicitat i badoqueria que durant bastant de temps no tenia ni idea d'en quin dia de la setmana érem. I és que viure sense tenir present el pas del temps ajudava ostensiblement a que aquell paradís terrenal fos una mica més idílic. Malauradament, ara crec que és impossible que es torni a repetir aquella situació, perquè l'únic moment de la meva vida en què això podria tornar a esdevenir-se serà quan estigui jubilat. I els jubilats deuen ser els qui més present tenen en les seves vides l'inexorable pas del temps.
Records d'estiu – 27/06/2004
Abans, quan començaven les vacances, se'm projectava l'estiu com un seguit de dies completament desvagats, on la meva única ocupació era jugar amb el meu germà amb el gos Snoopy i la resta de bestioles de peluix, i més endavant, amb la imitació de la Nintendo. Els dies eren tots iguals, però aquella monotonia era la felicitat. Durant aquells temps jugava a escacs amb el meu pare: amb deu anys tot sovint el guanyava; i quan era ell el vencedor, era per pur avorriment. Al pati de fora jugàrem innumerables partides d'escacs, i de cartes i dòmino, sobre una taula sobrevivent de l'antic bar. En aquell pati vaig passar mig estiu cada any, amb mon pare o mon germà. Vivia en tal estat de felicitat i badoqueria que durant bastant de temps no tenia ni idea d'en quin dia de la setmana érem. I és que viure sense tenir present el pas del temps ajudava ostensiblement a que aquell paradís terrenal fos una mica més idílic. Malauradament, ara crec que és impossible que es torni a repetir aquella situació, perquè l'únic moment de la meva vida en què això podria tornar a esdevenir-se serà quan estigui jubilat. I els jubilats deuen ser els qui més present tenen en les seves vides l'inexorable pas del temps.
Escrit per en Josep.Comentaris
Digues la teva