L'ase tan maco que de moment tinc aquí damunt, bevent Voll Damms quan està assedegat, resulta que és el blanc de totes les crítiques dels il·lustrats. Pel que es veu, és una manera absurda i ridícula (identificar-me amb un burro, on vas a parar!) de fer seguidisme del brau d'Osborne, i per tant és encara pitjor que aquest, ja que representa els mateixos valors però en català, salta a la vista que el disseny és menys estètic i, en definitiva, és una mostra més dels complexos envers Madrid que tenim els catalans que ens posem el ruc.
En primer lloc, l'ase és un animal intel·ligent, manyac, noble, i a més, el català, és considerat el més ben plantat de tots els rucs que volten pel món. I està en perill d'extinció. Aquest burret necessita de tot el nostre caliu per poder sobreviure. El brau d'Osborne, per la seva banda, representa, a més dels valors de bravura, puresa de sang, etc., l'Espanya més encarcarada, la més tradicional, la de l'aguilot a la rojigualda: representa el centralisme i la unitat d'Espanya.
El burro català no representa les essències de Catalunya, és només el simbolet simpàtic que es passeja per les carreteres recordant-nos que Catalonia is not Spain. Mentre que un és tradicional i reaccionari, l'altre és dinàmic i reivindicatiu. Per afegitó, el toro d'Osborne és suïcida, defensa les curses de braus, mentre que el nostre guarà només vol sobreviure a l'extinció.
Amb tot, aquest simbolet és això, només un símbol. Els símbols estan bé pel que representen, però tant de centrar-nos en ells, podem acabar perdent de vista el que realment importa. Parlar català al Congreso és important com a símbol, però molt més important és que es parli al meu barri. Defensar l'ase no sé si estarà bé o malament, però molt més important és defensar allò que diu que representa: Catalunya.
Amb tot, tenia pensat treure'l d'aquí quan acabés aquest mes. Demà passat hi posaré una capçalera diferent, si teniu alguna proposta, doncs digueu-me-la.
L'ase – 29/06/2004
L'ase tan maco que de moment tinc aquí damunt, bevent Voll Damms quan està assedegat, resulta que és el blanc de totes les crítiques dels il·lustrats. Pel que es veu, és una manera absurda i ridícula (identificar-me amb un burro, on vas a parar!) de fer seguidisme del brau d'Osborne, i per tant és encara pitjor que aquest, ja que representa els mateixos valors però en català, salta a la vista que el disseny és menys estètic i, en definitiva, és una mostra més dels complexos envers Madrid que tenim els catalans que ens posem el ruc.
En primer lloc, l'ase és un animal intel·ligent, manyac, noble, i a més, el català, és considerat el més ben plantat de tots els rucs que volten pel món. I està en perill d'extinció. Aquest burret necessita de tot el nostre caliu per poder sobreviure. El brau d'Osborne, per la seva banda, representa, a més dels valors de bravura, puresa de sang, etc., l'Espanya més encarcarada, la més tradicional, la de l'aguilot a la rojigualda: representa el centralisme i la unitat d'Espanya.
El burro català no representa les essències de Catalunya, és només el simbolet simpàtic que es passeja per les carreteres recordant-nos que Catalonia is not Spain. Mentre que un és tradicional i reaccionari, l'altre és dinàmic i reivindicatiu. Per afegitó, el toro d'Osborne és suïcida, defensa les curses de braus, mentre que el nostre guarà només vol sobreviure a l'extinció.
Amb tot, aquest simbolet és això, només un símbol. Els símbols estan bé pel que representen, però tant de centrar-nos en ells, podem acabar perdent de vista el que realment importa. Parlar català al Congreso és important com a símbol, però molt més important és que es parli al meu barri. Defensar l'ase no sé si estarà bé o malament, però molt més important és defensar allò que diu que representa: Catalunya.
Amb tot, tenia pensat treure'l d'aquí quan acabés aquest mes. Demà passat hi posaré una capçalera diferent, si teniu alguna proposta, doncs digueu-me-la.
Escrit per en Josep.Comentaris
Digues la teva