Heus ací que una bona nit s'aixecà del llit amb el peu esquerre. Esmaperdut, avançà amb dificultat per l'habitació, però es donà un cop al cap amb el marc de la porta: els seus dos-cents centímetres li tornaren a trair. Més esmaperdut encara, s'arrossegà fins la cuina, recuperà la verticalitat ajudant-se de la pica i obrí la nevera.
Llet caducada.
Ous podrits.
Pa florit.
Com no tenia res més, encengué el llum de la cuina i engegà la batedora. El llefiscós i pudent producte culinari el llençà per la finestra: encertà de ple al cap del malparit que portava tres hores cridant amb la cervesa a la mà, al bar de sota. Furibund, iracund, el xisclaire xisclà encara més fort, blasmant i blasfemant contra tot i contra els déus, cercant l'agressor per les balconades de les cinc plantes de l'edifici. Indignat, imprecà a l'aire per darrer cop i marxà cap a casa tot sol, entre l'obscuritat de la nit i la llum somorta de les ensopides faroles socialistes, cap cot, lànguidament, pesadament, pudent, errabund, com un pòtol, ignominiat, enrogallat de tant de xisclar com un mico, embriac, enrojolat per l'alcohol i l'emprenyamenta, empastifat d'aquell suc d'un verd esblaimat, tremolós de fred i de calor alhora, atontat, ensopit i deixondit; malparit.
Aquella nit, l'home dels dos-cents centímetres dormí com feia nits que no dormia, des que va eixir de l'úter de sa mare.
PD: Sí, de vegades m'agradaria ser com aquest home del bicentenar de centímetres. Un cop vaig vessar un got d'aigua que mullà els pesats del bar, que va divertir-me molt.
PDD: Sí, pseudoliteratura pednat fastigosa d'aquella que m'emprenya.
Ecs! – 5/07/2004
Heus ací que una bona nit s'aixecà del llit amb el peu esquerre. Esmaperdut, avançà amb dificultat per l'habitació, però es donà un cop al cap amb el marc de la porta: els seus dos-cents centímetres li tornaren a trair. Més esmaperdut encara, s'arrossegà fins la cuina, recuperà la verticalitat ajudant-se de la pica i obrí la nevera.
Llet caducada.
Ous podrits.
Pa florit.
Com no tenia res més, encengué el llum de la cuina i engegà la batedora. El llefiscós i pudent producte culinari el llençà per la finestra: encertà de ple al cap del malparit que portava tres hores cridant amb la cervesa a la mà, al bar de sota. Furibund, iracund, el xisclaire xisclà encara més fort, blasmant i blasfemant contra tot i contra els déus, cercant l'agressor per les balconades de les cinc plantes de l'edifici. Indignat, imprecà a l'aire per darrer cop i marxà cap a casa tot sol, entre l'obscuritat de la nit i la llum somorta de les ensopides faroles socialistes, cap cot, lànguidament, pesadament, pudent, errabund, com un pòtol, ignominiat, enrogallat de tant de xisclar com un mico, embriac, enrojolat per l'alcohol i l'emprenyamenta, empastifat d'aquell suc d'un verd esblaimat, tremolós de fred i de calor alhora, atontat, ensopit i deixondit; malparit.
Aquella nit, l'home dels dos-cents centímetres dormí com feia nits que no dormia, des que va eixir de l'úter de sa mare.
PD: Sí, de vegades m'agradaria ser com aquest home del bicentenar de centímetres. Un cop vaig vessar un got d'aigua que mullà els pesats del bar, que va divertir-me molt.
PDD: Sí, pseudoliteratura pednat fastigosa d'aquella que m'emprenya.
Escrit per en Josep.Comentaris
Digues la teva