Aquest cap de setmana no ha passat res d'especial a Can Santacreu. Durant alguns minuts he voltat per casa, com una papallona, d'ací cap allí, sense saber què fer. Són els moments que acostumo a omplir amb Internet, quan em balla el cap després de tot el matí llegint. Surto de l'habitació, vaig a la cuina, miro la televisió una estona, vaig a la cuina, entro a l'habitació, agafo un altre llibre, engego la ràdio, vaig a la cuina, miro la tele i torno a l'habitació. Arriba un moment en què el meu cervell es fa impermeable a la lletra escrita. És quan trobo a faltar l'ordinador.
I bé, durant aquests dies he llegit el llibre de Maria Àngels Anglada, El violí d'Auswitch. És la típica història d'un jueu al camp de concentració, que vol regalimar humanisme però que a mi m'embafa aviat, i que fa servir els estereotips de tota la vida: els jueus com si fossin gairebé uns sants i els nazis un esbart de hienes proterves. A més de la, per a mi, fluixa història, literàriament tampoc no és res de l'altre món. Trobo que és un llibre que respon força bé al perfil del lector d'El Periódico.
D'altra banda, he encetat L'Atlàntida d'en Verdaguer. Realment és impressionant el domini de la llengua del de Folgueroles, sobretot tenint en compte el precari estat de salut de l'idioma català en aquell temps. Per això, jo crec que el valor més important del llibre és més aviat simbòlic que literari, ja que tot i que la seva poesia èpica és colpidora, corprenedora i, en definitiva, magistral, per sobre de tot va suposar el reactivament literari del català, guanyant els primers Jocs Florals moderns. És una manera de dir que no m'agrada gaire el llibre, però que trobo que literàriament és una meravella, i més tenint en compte quan va ser escrita i el que simbòlicament representa.
Per evitar l'ensopiment, quan m'atipo dels recargats versos d'en Verdaguer, llegeixo uns dies del dietari d'en Josep Pla. Deixo de banda aquell llenguatge poètic, diguem-ne que artificiós, per un de més popular, però igualment excel·lent. La literatura d'en Pla és un tresor. Ara m'estic fixant especialment en les seves precises descripcions: sempre troba el mot idoni, exacte, per a cada cosa. Dins el seu amplíssim ventall d'adjectius, no deixa de sorprendre'm l'ús que en fa d'alguns d'ells, que a mi mai no se m'haguessin acudit. Té la capacitat de traslladar-nos al seu temps per compartir amb nosaltres aquells paisatges. Descrivint persones és excepcional, mítica és la seva pròpia descripció que fa al Quadern Gris. I és que ja ho diu ell mateix, és molt més difícil descriure que opinar. És un mestre.
Jo fa ja uns anys també em vaig llegir el El violí d'Auswitch, però no recordo si em va agradar.. eren aquells temps en que llegir era una obligació del col·legi.
Els llibres que fan llegir a l'escola són sempre els pitjors. No perquè siguin dolents, sinó perquè, en ser una obligació, no es llegeixen de gust. L'únic que recordo que m'hagi agradat és Aigües encantades d'en Puig i Ferrater.
Litus, que bé que pensem igual, perquè tenia por que el que jo deia fossin només tonteries. Aquest complex d'inferioritat absurd que m'acompanya tota la vida. Apa, moltes gràcies!
Jo sempre he llegit a gust els llibres que m'han manat a l'escola. Els llegia per obligació, sí, i sabent que el qui va escollir la llista de llibres obligatoris no en tenia ni idea de literatura.
No obstant això, l'obligació de llegir llibres és la imposició que he complert amb més entusiasme de totes les que m'han fet.
Doncs a mi les obligacions gairebé sempre em desperten un cert refús irracional. Així, no em va agradar gens La casa de Bernarda Alba ni uns contes de Mercè Rodoreda, que recordi ara. Només recordo que m'hagi agradat aquella obra de teatre.
Jo m'estic començant a llegir el "violi" i no crec que estigui malament. Esclar que sempre s'exagera molt quan es parla dels nazis y els jueus peró jo crec que es perque s'entengui millor no obstan alomillor dintre d'uns dies quan ja me'l hagi acabat pensare com vosaltres però de moment crec que m'agradara molt.
D'altra banda no crec que la lectura obligatoria que fan a l'escola sigui per obligar o per fer treballs crec que ens fan llegir obligatoriament perque veiem el plaer de la lectura que no es poc a mi hi ha llibres que no m'agraden peró no per aixo dire que els llibres que imposen a l'escola son una merda perque de gustos hi ha de tots colors.
Jo em llegiré a l'escola el Violi d'Auswitch, de moment no puc opinar però ganes en tinc! Si es com vosaltres dieu, però, no m'agradarà..
us recomano el llibre de Primo Levi, Si Això és un home, creec que expressa la realitat millor que cap document històric ni res. Penso que està escrit molt objectivament, tot mostrant les barbaritas de l'holocaust jueu, no trobo gaires recursos literaris com podria tenir-ne un llibre de Josep Plà, Maria Mercè Rodoreda...però es l'esència del llibre, el realisme el que el fa molt entranyable..
wasaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa¡¡¡
wasaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa¡¡¡
wasaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa¡¡¡
k crack¡¡¡¡¡¡
Cap de setmana – 12/07/2004
Aquest cap de setmana no ha passat res d'especial a Can Santacreu. Durant alguns minuts he voltat per casa, com una papallona, d'ací cap allí, sense saber què fer. Són els moments que acostumo a omplir amb Internet, quan em balla el cap després de tot el matí llegint. Surto de l'habitació, vaig a la cuina, miro la televisió una estona, vaig a la cuina, entro a l'habitació, agafo un altre llibre, engego la ràdio, vaig a la cuina, miro la tele i torno a l'habitació. Arriba un moment en què el meu cervell es fa impermeable a la lletra escrita. És quan trobo a faltar l'ordinador.
I bé, durant aquests dies he llegit el llibre de Maria Àngels Anglada, El violí d'Auswitch. És la típica història d'un jueu al camp de concentració, que vol regalimar humanisme però que a mi m'embafa aviat, i que fa servir els estereotips de tota la vida: els jueus com si fossin gairebé uns sants i els nazis un esbart de hienes proterves. A més de la, per a mi, fluixa història, literàriament tampoc no és res de l'altre món. Trobo que és un llibre que respon força bé al perfil del lector d'El Periódico.
D'altra banda, he encetat L'Atlàntida d'en Verdaguer. Realment és impressionant el domini de la llengua del de Folgueroles, sobretot tenint en compte el precari estat de salut de l'idioma català en aquell temps. Per això, jo crec que el valor més important del llibre és més aviat simbòlic que literari, ja que tot i que la seva poesia èpica és colpidora, corprenedora i, en definitiva, magistral, per sobre de tot va suposar el reactivament literari del català, guanyant els primers Jocs Florals moderns. És una manera de dir que no m'agrada gaire el llibre, però que trobo que literàriament és una meravella, i més tenint en compte quan va ser escrita i el que simbòlicament representa.
Per evitar l'ensopiment, quan m'atipo dels recargats versos d'en Verdaguer, llegeixo uns dies del dietari d'en Josep Pla. Deixo de banda aquell llenguatge poètic, diguem-ne que artificiós, per un de més popular, però igualment excel·lent. La literatura d'en Pla és un tresor. Ara m'estic fixant especialment en les seves precises descripcions: sempre troba el mot idoni, exacte, per a cada cosa. Dins el seu amplíssim ventall d'adjectius, no deixa de sorprendre'm l'ús que en fa d'alguns d'ells, que a mi mai no se m'haguessin acudit. Té la capacitat de traslladar-nos al seu temps per compartir amb nosaltres aquells paisatges. Descrivint persones és excepcional, mítica és la seva pròpia descripció que fa al Quadern Gris. I és que ja ho diu ell mateix, és molt més difícil descriure que opinar. És un mestre.
Escrit per en Josep.Comentaris
Per Litus. 12/07/2004. 07:05 PM
El "violí" ja el vaig llegir, penso igual que tu...
Jo també he llegit el Quadren Gris aquest cap de setmana i...penso igual que tu!!!
Ens llegim!
Per RoGGeR. 12/07/2004. 08:23 PM
Jo fa ja uns anys també em vaig llegir el El violí d'Auswitch, però no recordo si em va agradar.. eren aquells temps en que llegir era una obligació del col·legi.
Per garusi. 12/07/2004. 09:27 PM
Els llibres que fan llegir a l'escola són sempre els pitjors. No perquè siguin dolents, sinó perquè, en ser una obligació, no es llegeixen de gust. L'únic que recordo que m'hagi agradat és Aigües encantades d'en Puig i Ferrater.
Litus, que bé que pensem igual, perquè tenia por que el que jo deia fossin només tonteries. Aquest complex d'inferioritat absurd que m'acompanya tota la vida. Apa, moltes gràcies!
Per Jacqueline. 13/07/2004. 05:29 PM
Jo sempre he llegit a gust els llibres que m'han manat a l'escola. Els llegia per obligació, sí, i sabent que el qui va escollir la llista de llibres obligatoris no en tenia ni idea de literatura.
No obstant això, l'obligació de llegir llibres és la imposició que he complert amb més entusiasme de totes les que m'han fet.
Per garusi. 13/07/2004. 10:36 PM
Doncs a mi les obligacions gairebé sempre em desperten un cert refús irracional. Així, no em va agradar gens La casa de Bernarda Alba ni uns contes de Mercè Rodoreda, que recordi ara. Només recordo que m'hagi agradat aquella obra de teatre.
Per valls. 16/12/2004. 10:25 PM
En el violí d'auswitch ho trobo com tots vosaltres però no me'n he enterat de la meitat
Per Josep Santacreu, el Webmestre. 17/12/2004. 01:49 AM
Ei vallenc, només vull sapiguer de quina colla ets. Vella o Joves? D'aquí tota la propera relació en dimana.
Per puto. 11/05/2005. 08:52 PM
Aquest llibre es una puta merda i una farsa jo vreec que no el tindrian que publicar maymés es una cutrada enpastifada.
Per Marietta. 18/12/2005. 02:13 PM
em podrieu explicar el violi d'auswtich siusplau?
Per Marietta. 18/12/2005. 02:14 PM
em podrieu explicar el violi d'auswtich siusplau?
Per MoNiKa. 9/01/2006. 07:45 PM
Jo m'estic començant a llegir el "violi" i no crec que estigui malament. Esclar que sempre s'exagera molt quan es parla dels nazis y els jueus peró jo crec que es perque s'entengui millor no obstan alomillor dintre d'uns dies quan ja me'l hagi acabat pensare com vosaltres però de moment crec que m'agradara molt.
D'altra banda no crec que la lectura obligatoria que fan a l'escola sigui per obligar o per fer treballs crec que ens fan llegir obligatoriament perque veiem el plaer de la lectura que no es poc a mi hi ha llibres que no m'agraden peró no per aixo dire que els llibres que imposen a l'escola son una merda perque de gustos hi ha de tots colors.
Per njhj. 12/12/2006. 10:25 PM
a mí no en va agradar gens aquest
Per Anna. 7/02/2007. 10:00 PM
Jo em llegiré a l'escola el Violi d'Auswitch, de moment no puc opinar però ganes en tinc! Si es com vosaltres dieu, però, no m'agradarà..
us recomano el llibre de Primo Levi, Si Això és un home, creec que expressa la realitat millor que cap document històric ni res. Penso que està escrit molt objectivament, tot mostrant les barbaritas de l'holocaust jueu, no trobo gaires recursos literaris com podria tenir-ne un llibre de Josep Plà, Maria Mercè Rodoreda...però es l'esència del llibre, el realisme el que el fa molt entranyable..
Petons!
Per judit. 22/08/2007. 09:59 PM
anna aquin colegi vas? to dic perke a mi tambe man fet llegir ell llibre a l'escola
Per Ronaldinho. 3/03/2008. 11:09 PM
wasaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa¡¡¡
wasaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa¡¡¡
wasaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa¡¡¡
k crack¡¡¡¡¡¡
Digues la teva