Darrerament ja no llegeixo diàriament el diari. Diverses causes congrien aquest efecte: primer, que les comissions d'investigacions i la guerra de l'Iraq no m'interessen gaire; segon, que em treu temps per llegir coses més interessants; tercer, l'euro que val el diari; quart, que estic molt mandrós i la canícula no acompanya. Així que el que diré ara no està gens documentat per cap diari, sinó només pel que he sentit per la ràdio (perquè ni els telenotícies miro).
I és que jo no treballo ni conec ningú que treballi a cap ambulatori, ni a cap farmàcia. El màxim és que al costat de l'Àrea de Guissona hi ha una farmàcia i veig entrar multituds de medicaments sota els braços dels clients. És evident que per alguna estranya raó la gent té gust d'anar al metge, molts cops de forma abusiva. Ja ho diu en Josep Pla al seu Quadern Gris:
19 d'agost [...] A més aquestes senyoretes tan pàl·lides, tan vestides, d'una sensibilitat tan trencadissa, solen tenir el mal de mar, perquè, en definitiva, marejar-se és considerat un símptoma de delicadesa i de qualitat de sentiments. La salut plena i normal, la vitalitat franca, és tinguda per una grolleria que s'ha de deixar per al poble, per a la plebs. Si entreu al menjador de les cases, veureu la gran quantitat de medicaments, preparats, pólvors, píndoles i potingues que pren la burgesia. «¿Ja han pres les gotes?» «Porta la cullera per l'oli de fetge de bacallà...» «I en el preparat de calç, ja hi penses?» Aquestes són les frases que se senten, abans de dinar o de sopar, a les casetes del Canadell. Es considera que l'absorció d'aquestes puerils enganyifes fa interessant i distingit. La mar, doncs, ja considerada, de natural, un element horrorós, és tinguda a l'estiu per un mer pretext de grolleria i de populatxeria.
Ara imagineu-vos tota aquesta munió de pretesos petitburgesos, d'una il·lusa i il·lusòria "classe mitjana", que volen reafirmar-se com a classe. S'omplen de penjolls i bijuteria barata, aparenten vestir bé i menjar bé, i van a l'ambulatori de la Seguretat Social quatre cops a la setmana per aparentar. Fóra encara digerible si aquest devessall de gent tingués metge privat. Pel contrari, la gernació acut al metge públic com si fos un recurs inesgotable. Aquest és un dels problemes de l'Estat del benestar, que és fàcil oblidar el valor econòmic de les coses. En ser de franc no es valora prou.
Per això estic a favor de l'euro per visita. S'hauria de fer un estudi per delimitar quan s'ha de pagar i quan no, però en la majoria dels casos, sí. Els jubilats, tot i les seves migrades pensions, haurien de ser els primers en pagar. Abonant aquest minso peatge, que no ha de servir ni de bon tros per sufragar els costos de la sanitat pública, aquesta gent que va només per vici a l'ambulatori s'ho repensaria. Perquè, en primer lloc, no són classe mitjana, s'han de resituar, i perquè fer abús de la sanitat no es pot convertir en un oci per la gent, en especial, la gent gran.
Tot i que el govern no ho ha dit ni tan sols suggerit, tinc la extranya impressió que l'euro per visita es un acte simbòlic de dissuadir la gent que recorre amb exessiva freqüència els metges... Ja he estat algunes vegades a urgències, que pel que fos hi he anat per que no podia més, i al meu costat nomes faltava que la gent jugues a cartes! En tot cas, jo especulo això ja que en altres ocasions han parlat de les cues, llistes d'espera, etc. i com resoldre-les
No es valora prou per ser de franc... o mes aviat que "pel que costa...".
Doncs aviat tindras un vei que hi treballa a un ambulatori. I no un no, 10 els cobraria jo a alguns.
Maruja: La doctora podria venir a visitar al niño a
casa? Es que tiene fiebre...
Jo (preparant per avisar a la dra. d'un possible cas de meningitis): Cuantos años tiene?
Maruja: 29
Com aquests, un parell cada setmana. I els que venen, encara millor:
Mare amb el cotxet: Hola, vengo sin hora (a les 5 de la tarda, just quan marxem) porque el niño esta malo...
Jo: Y que le pasa?
Mare amb el cotxet: Pues que tiene tos y mocos
I quan no, a buscar la baixa, a que me haga una receta, "mire esque me duele una pestaña"...
I al tanto amb fer mala cara o el que es pitjor, dir que "mire señora, es que ahora nos tenemos que ir (pero no a casa, si no a seguir la consulta a un altre poble) y la doctora tiene aun 5 visitas por hacer", perque llavors s'emprenyen, et monten un pollastre i despres et deixen anar la tipica frase "menuda verguenza...para eso pago yo? Para eso te pago a ti? Porque tu vives de lo que yo te pago cada mes!!"
Pero clar, tots aquests pallassos de tertulians que s'estiren els cabells i es rasguen les vestidures i diuen que la consellera s'ha trastocat, segurament no deuen ser usuari*s del SCS, deuen tenir els seus metges a les mutues, Dexeus i demes privades, ara, quan s'han de fer una prova cara, van a l'ambulatori a que els la demani el seu metge de capçalera, que les proves son molt cares...i despres "les llistes d'espera son una vergonya!". Que se'n vagin a cagar tots.
PD: ara m'he emprenyat, vaig a fer un post sobre el tema.
Gràcies Arnau per explicar-nos la teva experiència. Jo ja fa temps que no vaig a l'ambulatori d'aquí Esplugues, però no crec que sigui normal tantes cues amb tanta gent que, aparentment, està més fresca que un enciam xD.
1 euro – 15/07/2004
Darrerament ja no llegeixo diàriament el diari. Diverses causes congrien aquest efecte: primer, que les comissions d'investigacions i la guerra de l'Iraq no m'interessen gaire; segon, que em treu temps per llegir coses més interessants; tercer, l'euro que val el diari; quart, que estic molt mandrós i la canícula no acompanya. Així que el que diré ara no està gens documentat per cap diari, sinó només pel que he sentit per la ràdio (perquè ni els telenotícies miro).
I és que jo no treballo ni conec ningú que treballi a cap ambulatori, ni a cap farmàcia. El màxim és que al costat de l'Àrea de Guissona hi ha una farmàcia i veig entrar multituds de medicaments sota els braços dels clients. És evident que per alguna estranya raó la gent té gust d'anar al metge, molts cops de forma abusiva. Ja ho diu en Josep Pla al seu Quadern Gris:
Ara imagineu-vos tota aquesta munió de pretesos petitburgesos, d'una il·lusa i il·lusòria "classe mitjana", que volen reafirmar-se com a classe. S'omplen de penjolls i bijuteria barata, aparenten vestir bé i menjar bé, i van a l'ambulatori de la Seguretat Social quatre cops a la setmana per aparentar. Fóra encara digerible si aquest devessall de gent tingués metge privat. Pel contrari, la gernació acut al metge públic com si fos un recurs inesgotable. Aquest és un dels problemes de l'Estat del benestar, que és fàcil oblidar el valor econòmic de les coses. En ser de franc no es valora prou.
Per això estic a favor de l'euro per visita. S'hauria de fer un estudi per delimitar quan s'ha de pagar i quan no, però en la majoria dels casos, sí. Els jubilats, tot i les seves migrades pensions, haurien de ser els primers en pagar. Abonant aquest minso peatge, que no ha de servir ni de bon tros per sufragar els costos de la sanitat pública, aquesta gent que va només per vici a l'ambulatori s'ho repensaria. Perquè, en primer lloc, no són classe mitjana, s'han de resituar, i perquè fer abús de la sanitat no es pot convertir en un oci per la gent, en especial, la gent gran.
Escrit per en Josep.Comentaris
Per cogollo. 15/07/2004. 10:16 PM
Tot i que el govern no ho ha dit ni tan sols suggerit, tinc la extranya impressió que l'euro per visita es un acte simbòlic de dissuadir la gent que recorre amb exessiva freqüència els metges... Ja he estat algunes vegades a urgències, que pel que fos hi he anat per que no podia més, i al meu costat nomes faltava que la gent jugues a cartes! En tot cas, jo especulo això ja que en altres ocasions han parlat de les cues, llistes d'espera, etc. i com resoldre-les
No es valora prou per ser de franc... o mes aviat que "pel que costa...".
Per Arnauh. 16/07/2004. 09:11 PM
Doncs aviat tindras un vei que hi treballa a un ambulatori. I no un no, 10 els cobraria jo a alguns.
Maruja: La doctora podria venir a visitar al niño a
casa? Es que tiene fiebre...
Jo (preparant per avisar a la dra. d'un possible cas de meningitis): Cuantos años tiene?
Maruja: 29
Com aquests, un parell cada setmana. I els que venen, encara millor:
Mare amb el cotxet: Hola, vengo sin hora (a les 5 de la tarda, just quan marxem) porque el niño esta malo...
Jo: Y que le pasa?
Mare amb el cotxet: Pues que tiene tos y mocos
I quan no, a buscar la baixa, a que me haga una receta, "mire esque me duele una pestaña"...
I al tanto amb fer mala cara o el que es pitjor, dir que "mire señora, es que ahora nos tenemos que ir (pero no a casa, si no a seguir la consulta a un altre poble) y la doctora tiene aun 5 visitas por hacer", perque llavors s'emprenyen, et monten un pollastre i despres et deixen anar la tipica frase "menuda verguenza...para eso pago yo? Para eso te pago a ti? Porque tu vives de lo que yo te pago cada mes!!"
Pero clar, tots aquests pallassos de tertulians que s'estiren els cabells i es rasguen les vestidures i diuen que la consellera s'ha trastocat, segurament no deuen ser usuari*s del SCS, deuen tenir els seus metges a les mutues, Dexeus i demes privades, ara, quan s'han de fer una prova cara, van a l'ambulatori a que els la demani el seu metge de capçalera, que les proves son molt cares...i despres "les llistes d'espera son una vergonya!". Que se'n vagin a cagar tots.
PD: ara m'he emprenyat, vaig a fer un post sobre el tema.
Per Arnauh. 16/07/2004. 09:12 PM
Osti que llarg que m'ha quedat...
XDD
Per garusi. 16/07/2004. 10:00 PM
Gràcies Arnau per explicar-nos la teva experiència. Jo ja fa temps que no vaig a l'ambulatori d'aquí Esplugues, però no crec que sigui normal tantes cues amb tanta gent que, aparentment, està més fresca que un enciam xD.
Vinga noi, vaig a llegir-te.
Digues la teva