Suposo que en la resta de partits polítics serà semblant. Aquí no tinc les dades exactes, però a ERC hi ha més homes que dones, diguem-ne que hi deu haver una diferència superior al vint per cent. Del que sí tinc dades exactes és de l'assistència al 24è Congrés Nacional: 76,4% homes i 23,6 dones. És a dir, els homes, pels motius que siguin, acostumen a ser més actius políticament parlant que les dones. Les raons? Això sempre ha passat, durant moltíssims anys la dona no ha tingut drets polítics. El que més perjudica la dona deu ser el fet de ser mare, que els hi estronca molts cops la seva carrera, ja sigui acadèmica o professional. A major nivell cultural, major participació política, i a millor feina, també. Suposo que també hi deu influir l'educació, diferent de la dels homes, abocada pel que sembla a cuidar nines, jugar a pares i mares i preparar truites de plàstic a la cuina de joguina.
I jo proclamo: que mentre la dona no sàpiga, sense necessitat de discriminacions positives, llevar-se aquest pes de sobre, i aconsegueixi que la paternitat sigui tan perjudicial per la feina com és ara la maternitat, i lleixar tota la colla de llasts que arrosseguen, no tenen cap dret de copar les mateixes conselleries o ministeris que els homes només per omplir una quota. Els ministres han de ser al càrrec no per tenir figa sinó pels seus mèrits (i néixer dona no és cap mèrit). No dubto que les ministres del Vogue s'ho mereixin, però potser algú de millor preparat s'ha quedat a fora gràcies a la famosa quota. Perquè això pot passar algun dia a l'inrevès, i una dona quedar-se fora del govern perquè sortia de la quota.
Quotes – 23/08/2004
Suposo que en la resta de partits polítics serà semblant. Aquí no tinc les dades exactes, però a ERC hi ha més homes que dones, diguem-ne que hi deu haver una diferència superior al vint per cent. Del que sí tinc dades exactes és de l'assistència al 24è Congrés Nacional: 76,4% homes i 23,6 dones. És a dir, els homes, pels motius que siguin, acostumen a ser més actius políticament parlant que les dones. Les raons? Això sempre ha passat, durant moltíssims anys la dona no ha tingut drets polítics. El que més perjudica la dona deu ser el fet de ser mare, que els hi estronca molts cops la seva carrera, ja sigui acadèmica o professional. A major nivell cultural, major participació política, i a millor feina, també. Suposo que també hi deu influir l'educació, diferent de la dels homes, abocada pel que sembla a cuidar nines, jugar a pares i mares i preparar truites de plàstic a la cuina de joguina.
I jo proclamo: que mentre la dona no sàpiga, sense necessitat de discriminacions positives, llevar-se aquest pes de sobre, i aconsegueixi que la paternitat sigui tan perjudicial per la feina com és ara la maternitat, i lleixar tota la colla de llasts que arrosseguen, no tenen cap dret de copar les mateixes conselleries o ministeris que els homes només per omplir una quota. Els ministres han de ser al càrrec no per tenir figa sinó pels seus mèrits (i néixer dona no és cap mèrit). No dubto que les ministres del Vogue s'ho mereixin, però potser algú de millor preparat s'ha quedat a fora gràcies a la famosa quota. Perquè això pot passar algun dia a l'inrevès, i una dona quedar-se fora del govern perquè sortia de la quota.
Escrit per en Josep.Comentaris
Digues la teva