Ahir, més que viure, vaig patir un jorn molt pessimista. «Ja veus, -direu-, quina gran notícia, i a mi què cony m'importa la teva puta vida?». Realment, no us importa una merda, però amb tot m'agrada comentar al bloc que ahir hagués occit indiscriminadament molta gent si hagués hagut l'avinentesa. Vaig àdhuc fumar-me un peta entre classe i classe, que no ho faig nulltemps. Ahir hagués fruït torturant moltes persones, rostint ses despulles a la brasa i cruspint-me-les. Tostemps he tingut delit del canibalisme. O hagués violat dones i homes, perquè m'era ben bé igual carn o peix sempre que pogués trempar vexant algú. Hagués arrenglerat deu mil innocents i els hagués anat llescant el coll un a un, gaudint amb la imatge patètica de cada víctima retorçant-se al terra. Tenia ganes d'asclar caps a cops de destral, de fer volar blocs de pisos enlaire, d'anorrear tot déu que em barrés el pas. Hoc, per què no, cremar esglésies amb capellans i feligresos, i sinagogues amb jueus i rabins, i mesquites i creus i hexagrames i mitges llunes. Ahir només estimava els arbres i les fulles seques, i l'aigua que em mullava i el vent que em colpejava i l'herba que trepitjava. I hagués anihilat tothom perquè no em fes nosa i el món fos només meu, perquè la gent ahir em sobrava però els arbres eren molt pocs.
Ahir... – 29/10/2004
Ahir, més que viure, vaig patir un jorn molt pessimista. «Ja veus, -direu-, quina gran notícia, i a mi què cony m'importa la teva puta vida?». Realment, no us importa una merda, però amb tot m'agrada comentar al bloc que ahir hagués occit indiscriminadament molta gent si hagués hagut l'avinentesa. Vaig àdhuc fumar-me un peta entre classe i classe, que no ho faig nulltemps. Ahir hagués fruït torturant moltes persones, rostint ses despulles a la brasa i cruspint-me-les. Tostemps he tingut delit del canibalisme. O hagués violat dones i homes, perquè m'era ben bé igual carn o peix sempre que pogués trempar vexant algú. Hagués arrenglerat deu mil innocents i els hagués anat llescant el coll un a un, gaudint amb la imatge patètica de cada víctima retorçant-se al terra. Tenia ganes d'asclar caps a cops de destral, de fer volar blocs de pisos enlaire, d'anorrear tot déu que em barrés el pas. Hoc, per què no, cremar esglésies amb capellans i feligresos, i sinagogues amb jueus i rabins, i mesquites i creus i hexagrames i mitges llunes. Ahir només estimava els arbres i les fulles seques, i l'aigua que em mullava i el vent que em colpejava i l'herba que trepitjava. I hagués anihilat tothom perquè no em fes nosa i el món fos només meu, perquè la gent ahir em sobrava però els arbres eren molt pocs.
Escrit per en Josep.Comentaris
Per PaRaP. 29/10/2004. 11:17 PM
He tingut dies pitjors xD
salut!
Digues la teva