Aquell dia no sonà el despertador (perquè el tenia apagat) i per tant s'aixecà mitja hora més tard. Sortí sense massa presses a comprar el diari, i com un dia com qualsevol altre arribà al metro. Però, malauradament, quan ja era a l'andana el comboi engegà i es perdé per la foscor del túnel. Un quart més tard passava el següent, ple com un ou, a vessar, de gom a gom, fins la bandera. La megafonia havia comunicat el problema: a causa d'una avaria la freqüència normal es veia alterada. Com sardines avançaven a poc a poc per les diferents estacions, entrant en cadascuna encara més gent, fins a límits insospitats. Quan hi pujà a Can Boixeres, de tan ple com era es va haver de quedar prop de la porta. I, tanmateix, sis estacions més endavant, es trobava a la porta oposada, tal era la pressió de la nova gent que hi anava accedint. Per fi, quan semblava que s'atansava la salvació, un estrany imprevist esdevingué. S'aturaren a Provença i, després d'uns neguitosos instants, el conductor informà de forma semblant: "debido a un error en la parada no abriremos puertas en esta estación". Cinc minuts més tard arrencava un altre cop, fins a Verdaguer, on s'aturà i obrí portes. Tenia dues opcions: o repetir l'odissea en sentit contrari per tornar a Provença, amb el risc d'haver de sojornar a la mateixa estació o de defunció per ofegament per culpa de la gernació entaforada, o anar a peu. Així que resolgué d'anar a Provença pel carrer de la Provença, sota el cel ben gris. Si més no pogué contemplar ràpidament la Pedrera. Finalment hi arribà i el camí cap a Bellaterra fou molt més còmode i ràpid. Amb tot, amb més d'una hora de retard.
El metro – 11/11/2004
Aquell dia no sonà el despertador (perquè el tenia apagat) i per tant s'aixecà mitja hora més tard. Sortí sense massa presses a comprar el diari, i com un dia com qualsevol altre arribà al metro. Però, malauradament, quan ja era a l'andana el comboi engegà i es perdé per la foscor del túnel. Un quart més tard passava el següent, ple com un ou, a vessar, de gom a gom, fins la bandera. La megafonia havia comunicat el problema: a causa d'una avaria la freqüència normal es veia alterada. Com sardines avançaven a poc a poc per les diferents estacions, entrant en cadascuna encara més gent, fins a límits insospitats. Quan hi pujà a Can Boixeres, de tan ple com era es va haver de quedar prop de la porta. I, tanmateix, sis estacions més endavant, es trobava a la porta oposada, tal era la pressió de la nova gent que hi anava accedint. Per fi, quan semblava que s'atansava la salvació, un estrany imprevist esdevingué. S'aturaren a Provença i, després d'uns neguitosos instants, el conductor informà de forma semblant: "debido a un error en la parada no abriremos puertas en esta estación". Cinc minuts més tard arrencava un altre cop, fins a Verdaguer, on s'aturà i obrí portes. Tenia dues opcions: o repetir l'odissea en sentit contrari per tornar a Provença, amb el risc d'haver de sojornar a la mateixa estació o de defunció per ofegament per culpa de la gernació entaforada, o anar a peu. Així que resolgué d'anar a Provença pel carrer de la Provença, sota el cel ben gris. Si més no pogué contemplar ràpidament la Pedrera. Finalment hi arribà i el camí cap a Bellaterra fou molt més còmode i ràpid. Amb tot, amb més d'una hora de retard.
Escrit per en Josep.Comentaris
Per Joan. 11/11/2004. 11:54 PM
... i diuen que el successor de l'alcalde Clos serà el regidor de mobilitat, Jordi Hereu. Quina gent !!! hehehehe
Digues la teva