El francès és l'idioma de l'amor. Qualque cosa sona poètica si és dita en aquest bell llenguatge transpirinenc. Assaboriu la pregonesa impouable d'aquests mots punyents:
- Ta queue est très douce ce soir.
- Ça doit être l'air de la mer.
Immagineu l'escena; vora mar, potser a la llongada de la platja, sota els mil colors del llostre. Els cabells rossos de la francesa són bressolats lasament pel ventijol, i entre llepada i llepada del fruit de l'amor allibera aquestes paraules d'infinita tendresa, contestades amb lírica colpidora pel seu xicot català.
Olala – 15/11/2004
El francès és l'idioma de l'amor. Qualque cosa sona poètica si és dita en aquest bell llenguatge transpirinenc. Assaboriu la pregonesa impouable d'aquests mots punyents:
- Ta queue est très douce ce soir.
- Ça doit être l'air de la mer.
Immagineu l'escena; vora mar, potser a la llongada de la platja, sota els mil colors del llostre. Els cabells rossos de la francesa són bressolats lasament pel ventijol, i entre llepada i llepada del fruit de l'amor allibera aquestes paraules d'infinita tendresa, contestades amb lírica colpidora pel seu xicot català.
Hoc, el francès és diferent.
Escrit per en Josep.Comentaris
Digues la teva