Ahir una clienta que comprava una dotzena d'ous es va detenir a comprovar que no n'hi hagués cap de trencat a la capsa. Un dels ous exhibia un color diferent de la resta, i la clienta, tota convençuda, el va treure d'on badocament reposava, se'n va anar al prestatge dels ous i el va bescanviar per un altre ou de color homologat. Jo, bocabadat, contemplava l'escena palplantat a la caixa, esperant que tornés amb l'ou triomfal. El millor és l'explicació: «Ej que yo no quiero cohé lehionelosi, sabeh?». Aquests són els estralls que provoquen hores i hores de programes de sang i fetge i tafaneries diverses, com el Gente de TVE1. Una gernació ignorant, un exèrcit de titelles que només llegeix el Pronto o el Qué me Dices i que deixa de comprar pollastres per la crisi de l'aviram de la Xina de l'any passat, i que al damunt va a canviar ous per por d'encomanar-se d'una malaltia que no sap ni com es transmet. Penséssiu pas que aquest és un cas aïllat: d'ignorants profunds n'hi ha a balquena i, ai las!, llur vot val igual que el meu.
Proposo una mena de democràcia il·lustrada, on només aquells electors que superéssim una senzilla prova tinguéssim dret a vot. Qüestions senzilles, com qui és el cap de llista per Barcelona d'Iniciativa per Catalunya o què cal per guanyar les eleccions, arreplegar més vots o assolir més escons. Amb el test, que s'hauria de retornar per correu, hauria d'acompanyar un breu text il·lustratiu que expliqués el sistema electoral i el context polític de les eleccions.
Sé que això és improposable perquè aixecaria moltíssimes crítiques arreu, però per tal que hi hagi Democràcia ha d'haver-hi Demos, i això implica un petit esforç per part de la població a restar informats. No tothom pot gaudir dels mateixos drets quan és evident que no tothom és igual; quan algú no sap ni què defensa el partit que votarà no és possible que ostenti aquest dret. No demano coneixements amplíssims sobre la política nacional i internacional, ni tindre la llicenciatura de Ciències Polítiques, només un petit esforç.
Però hoc, senyora, hoc: vostè triï ou que està en el seu dret.
Si, es realment patètic pensar que el vot d'aquesta gent val el mateix que el teu o meu... La democracia és un concepte massa utòpic per ser real i ens hem de conformar amb un succedani que en té cert aroma (o ferum)...
Jo no defenso la democràcia selectiva, sinó una mena de democràcia il·lustrada molt flexible. Superar la prova no hauria de suposar cap problema per la immensa majoria de la població, però si més no requeriria que bona part d'aquests dròpols adquirissin uns mínims coneixements de política.
Remenar els ous – 18/11/2004
Ahir una clienta que comprava una dotzena d'ous es va detenir a comprovar que no n'hi hagués cap de trencat a la capsa. Un dels ous exhibia un color diferent de la resta, i la clienta, tota convençuda, el va treure d'on badocament reposava, se'n va anar al prestatge dels ous i el va bescanviar per un altre ou de color homologat. Jo, bocabadat, contemplava l'escena palplantat a la caixa, esperant que tornés amb l'ou triomfal. El millor és l'explicació: «Ej que yo no quiero cohé lehionelosi, sabeh?». Aquests són els estralls que provoquen hores i hores de programes de sang i fetge i tafaneries diverses, com el Gente de TVE1. Una gernació ignorant, un exèrcit de titelles que només llegeix el Pronto o el Qué me Dices i que deixa de comprar pollastres per la crisi de l'aviram de la Xina de l'any passat, i que al damunt va a canviar ous per por d'encomanar-se d'una malaltia que no sap ni com es transmet. Penséssiu pas que aquest és un cas aïllat: d'ignorants profunds n'hi ha a balquena i, ai las!, llur vot val igual que el meu.
Proposo una mena de democràcia il·lustrada, on només aquells electors que superéssim una senzilla prova tinguéssim dret a vot. Qüestions senzilles, com qui és el cap de llista per Barcelona d'Iniciativa per Catalunya o què cal per guanyar les eleccions, arreplegar més vots o assolir més escons. Amb el test, que s'hauria de retornar per correu, hauria d'acompanyar un breu text il·lustratiu que expliqués el sistema electoral i el context polític de les eleccions.
Sé que això és improposable perquè aixecaria moltíssimes crítiques arreu, però per tal que hi hagi Democràcia ha d'haver-hi Demos, i això implica un petit esforç per part de la població a restar informats. No tothom pot gaudir dels mateixos drets quan és evident que no tothom és igual; quan algú no sap ni què defensa el partit que votarà no és possible que ostenti aquest dret. No demano coneixements amplíssims sobre la política nacional i internacional, ni tindre la llicenciatura de Ciències Polítiques, només un petit esforç.
Però hoc, senyora, hoc: vostè triï ou que està en el seu dret.
Escrit per en Josep.Comentaris
Per PaRaP. 18/11/2004. 08:29 PM
Aquest últim apunt que fas sempre l'he defensat. Molts titllen això de la democràcia selectiva com feixista, però per mi és simplement pràctic.
salut
Per cogollo. 19/11/2004. 12:45 AM
Si, es realment patètic pensar que el vot d'aquesta gent val el mateix que el teu o meu... La democracia és un concepte massa utòpic per ser real i ens hem de conformar amb un succedani que en té cert aroma (o ferum)...
Per Garusi. 19/11/2004. 04:52 PM
Jo no defenso la democràcia selectiva, sinó una mena de democràcia il·lustrada molt flexible. Superar la prova no hauria de suposar cap problema per la immensa majoria de la població, però si més no requeriria que bona part d'aquests dròpols adquirissin uns mínims coneixements de política.
Digues la teva