Tot és qüestió de prioritats. L'excusa de manca de temps és sempre un engany (o autoengany), si de debò hi ha voluntat, hi ha temps. Pots estar tan ocupat com puguis imaginar, si de debò tens interès en fer quelcom el temps no serà cap excusa. Sempre pots dormir menys, dinar més ràpid, sovintejar menys els bars, oblidar-te'n del Barça-Madrid, partir peres amb la xicota, deixar de banda el blog, demanar festa a la feina, saltar-te classes, deixar llibres a mitges. No fer-te palles. O cardar. Ni rentar-te les dents. Ni pixar. Ni cagar. Tot és qüestió de prioritats. El temps es pot allargassar fins a límits insospitats, es pot amotllar a voluntat, és dúctil com la plastilina, elàstic com una goma de pollastre, mal·leable com un àrbitre al Bernabeu.
Per això, si voleu quedar amb algú i aquest algú us diu que no té temps, no us el creieu. Per això, si diu que no té temps per aprendre a tocar la guitarra, no us el creieu. Per això, si diu que no té temps per llegir un llibre o el diari, no us el creieu. I per això, si us diu que no té temps per anar a Castellers, no us el creieu.
No et negaré que l'excusa de "no tinc temps" és la més usada per negar-se a fer quelcom. En tot cas si que és veritat que temps pel que vull el trobo moltes vegades, amb un petit detallet: un cop eliminades les coses no tan prioritàries encara en queden de massa prioritàries...
Es igual! tot arribarà! si crec que ens falta molta paciència a tots plegats!
La insuportable ductilitat del temps – 22/11/2004
Tot és qüestió de prioritats. L'excusa de manca de temps és sempre un engany (o autoengany), si de debò hi ha voluntat, hi ha temps. Pots estar tan ocupat com puguis imaginar, si de debò tens interès en fer quelcom el temps no serà cap excusa. Sempre pots dormir menys, dinar més ràpid, sovintejar menys els bars, oblidar-te'n del Barça-Madrid, partir peres amb la xicota, deixar de banda el blog, demanar festa a la feina, saltar-te classes, deixar llibres a mitges. No fer-te palles. O cardar. Ni rentar-te les dents. Ni pixar. Ni cagar. Tot és qüestió de prioritats. El temps es pot allargassar fins a límits insospitats, es pot amotllar a voluntat, és dúctil com la plastilina, elàstic com una goma de pollastre, mal·leable com un àrbitre al Bernabeu.
Per això, si voleu quedar amb algú i aquest algú us diu que no té temps, no us el creieu. Per això, si diu que no té temps per aprendre a tocar la guitarra, no us el creieu. Per això, si diu que no té temps per llegir un llibre o el diari, no us el creieu. I per això, si us diu que no té temps per anar a Castellers, no us el creieu.
No és que no tingui temps, és que no vol.
Escrit per en Josep.Comentaris
Per cogollo. 23/11/2004. 09:56 PM
No et negaré que l'excusa de "no tinc temps" és la més usada per negar-se a fer quelcom. En tot cas si que és veritat que temps pel que vull el trobo moltes vegades, amb un petit detallet: un cop eliminades les coses no tan prioritàries encara en queden de massa prioritàries...
Es igual! tot arribarà! si crec que ens falta molta paciència a tots plegats!
Digues la teva