Quan els burgesos van inventar-se el seu Estat l'únic dret que defensaven era el de la propietat. No creien ni en la democràcia ni en els drets humans, només en què s'havia de garantir que les seves possessions continuessin sent seves. Avui dia continuem vivint en un Estat burgès, i la Unió Europea va pel mateix camí: en el Tractat que hem de votar es parla gairebé exclusivament del mercat.
La propietat s'ha de garantir mitjançant l'ús de la força degut a les grans desigualtats que existeixen a la societat. Si no hi haguessin tantes desigualtats la violència no seria necessària. A més, el monopolista de la violència és l'Estat. L'Estat burgès. Conclusió: l'únic que ens pot matar legítimament és l'únic que marca les regles del joc.
Evidentment, si a nosaltres ens roben, l'Estat també ens defensarà. Però siguem seriosos: algun cop la policia ha recuperat la cartera que us van robar? A nosaltres i uns quants veïns més del barri, un malparit es va fer fonedís amb tots els diners que havíem pagat com a entrada per una plaça de pàrquing . Però el timador no apareixerà mai. De la mateixa manera, si et roben a la botiga o et violen al carrer, és molt difícil que la justícia en tregui l'aigua clara. Ara bé, no enganxis un adhesiu al Trambaix, perquè els Mossos d'Esquadra carregaran contra tu amb diligència rabiosa.
A nosaltres l'Estat ens defensa, esclar, però no té res a veure amb les energies que esmerça per defensar el Corte Inglés o Sacresa. L'Estat, si ha de triar entre ells o nosaltres, els tria a ells. Si l'Estat ens ha de torturar, ens tortura. Segons l'Avui, Amnistia Internacional ha denunciat que a l'Estat espanyol se'n cometen amb una certa freqüència. És indignant que la gent s'esfereeixi amb les tortures a l'Iraq i no clami al cel per les que es cometen aquí. Ni tan sols amb sentències com la del Tribunal d'Estrasburg, que fa un mes va condemnar l'Estat espanyol per no haver investigat les denúncies de tortura contra els independentistes catalans detinguts sota l'operació Garzón, abans dels Jocs Olímplics.
Mon germà, a més, treballa per Prosegur, a l'Illa Diagonal. I més d'un cop ha estat al mòdul de Sacresa, l'empresa del Pla Caufec. A mi em faria vergonya treballar per una empresa que ens destrossa Esplugues.
Estat burgès – 4/12/2004
Quan els burgesos van inventar-se el seu Estat l'únic dret que defensaven era el de la propietat. No creien ni en la democràcia ni en els drets humans, només en què s'havia de garantir que les seves possessions continuessin sent seves. Avui dia continuem vivint en un Estat burgès, i la Unió Europea va pel mateix camí: en el Tractat que hem de votar es parla gairebé exclusivament del mercat.
La propietat s'ha de garantir mitjançant l'ús de la força degut a les grans desigualtats que existeixen a la societat. Si no hi haguessin tantes desigualtats la violència no seria necessària. A més, el monopolista de la violència és l'Estat. L'Estat burgès. Conclusió: l'únic que ens pot matar legítimament és l'únic que marca les regles del joc.
Evidentment, si a nosaltres ens roben, l'Estat també ens defensarà. Però siguem seriosos: algun cop la policia ha recuperat la cartera que us van robar? A nosaltres i uns quants veïns més del barri, un malparit es va fer fonedís amb tots els diners que havíem pagat com a entrada per una plaça de pàrquing . Però el timador no apareixerà mai. De la mateixa manera, si et roben a la botiga o et violen al carrer, és molt difícil que la justícia en tregui l'aigua clara. Ara bé, no enganxis un adhesiu al Trambaix, perquè els Mossos d'Esquadra carregaran contra tu amb diligència rabiosa.
A nosaltres l'Estat ens defensa, esclar, però no té res a veure amb les energies que esmerça per defensar el Corte Inglés o Sacresa. L'Estat, si ha de triar entre ells o nosaltres, els tria a ells. Si l'Estat ens ha de torturar, ens tortura. Segons l'Avui, Amnistia Internacional ha denunciat que a l'Estat espanyol se'n cometen amb una certa freqüència. És indignant que la gent s'esfereeixi amb les tortures a l'Iraq i no clami al cel per les que es cometen aquí. Ni tan sols amb sentències com la del Tribunal d'Estrasburg, que fa un mes va condemnar l'Estat espanyol per no haver investigat les denúncies de tortura contra els independentistes catalans detinguts sota l'operació Garzón, abans dels Jocs Olímplics.
Mon germà, a més, treballa per Prosegur, a l'Illa Diagonal. I més d'un cop ha estat al mòdul de Sacresa, l'empresa del Pla Caufec. A mi em faria vergonya treballar per una empresa que ens destrossa Esplugues.
Au, que no sóc anarquista.
Escrit per en Josep.Comentaris
Digues la teva