Ahir va ser el dia de la Constitució, i com a bon radical vaig anar a manifestar-m'hi en contra. Bé, en realitat m'hi manifesto en contra molt sovint, però bé, ahir vaig anar amb d'altres radicals per manifestar-me pel carrer amb pancartes i estelades. És el que té ser radical.
A quarts de cinc, a l'Hospitalet, una trentena, sent optimistes, de radicals del Baix Llobregat (Llobregat Jussà), vem manifestar-nos des de Just Oliveres fins a l'Ajuntament, cridant radicalitats com «Visca Terra Lliure» o «el Baix Llobregat és un poble armat». Evidentment, estem en contra de la violència, però sempre és divertit recordar temps passats, sobretot essent nacionalistes. Allà, davant les portes tancades de l'Ajuntament, el nostre Miquel Salip va llegir un manifest de suport al rebuig de les dues Constitucions, l'espanyola que ens lliga i l'europea que ens vol negar. I aviat érem al metro camí de Canaletes.
A Canaletes havíem d'esperar una hora i mitja per què comencés la mani convocada per les Jerc, d'abast nacional. Vem tirar Rambles avall i ens vem trobar amb un Che Guevara. El Che viu, i quan li vem donar una estelada, ens va deixar anar mots semblants: «¡Salud camaradas! Yo quiero que sepáis que me considero tan patriota catalán como podría serlo argentino o cubano. Yo lucharía por las libertades de cualquier pueblo, fuesen del pueblo que fuesen, porque todos sois mis hermanos. ¡Viva Catalunya!». Després de tan arrauxades paraules tots anàvem més trempats, per la qual cosa vem anar a un bar. Tanmateix, una castellera de la Jove de l'Hospi, un jerki novell d'Esplugues i jo els vem perdre de vista, i vem anar tirant Canaletes amunt tot comentant les fetes castelleres, una mica de política també i, a més a més, algun afer amb un mínim d'interès; tot plegat fins les sis, que tornaren els del Llobregat Jussà de fer la birra. A poc a poc l'aplec radical començà a fer-se més nombrós, enarboràrem estelades i de camí cap el Passeig del Born. Unes 600 persones segons l'Avui d'avui.
A diferència de l'Hospitalet, aquí sí hi havia policia. Sempre és bo que n'hi hagi, perquè insultar-la sense que hi sigui present no és tan divertit. Cada volta que voltàvem a prop d'una bandera espanyola l'amenaçàvem de dur-la a la foguera. Així, fins cantant els Segadors, corejant eslògans radicals i cançons patriòtiques, arribàrem fins el Fossar de les Moreres, on recitàrem els coneguts versos d'en Serafí Pitarra:
«Al Fossar de les Moreres
no s'hi enterra cap traïdor;
fins perdent nostres banderes
serà l'urna de l'honor»
I quan ja fórem arribats al Passeig del Born, al damunt d'una tarima, tot enfaristolats, un radical gallec, un de basc i dos de catalans van llegir els seus respectius escrits, reblerts d'extremisme, sectarisme i amarats d'un odi xenòfob irracional contra tot allò que no fossin els seus mal anomenats «pobles oprimits». Afortunadament, allò es va enllestir aviat. Vem anar a la recerca de l'entrepà, a mi se'm va vessar la birra, i un altre cop al Born per veure La Carrau.
Aquell grupet de folk català va aplegar força gent. Les birres valien un ull de la cara, i fins que no va aparèixer el... el... eeeeeel...botiju dels Ganàpies no vaig poder remullar la gola. Ganàpies? Els castellers de l'Autònoma? Hoc. Ja abans havia vist en Vella de Matadapera i en Sergi Saballut; el primer és alliberat al Vallès i el segon és simpatitzant, i tots dos són Ganàpìes. Tanmateix, a l'hora de La Carrau van començar a aparèixer Ganàpies fins des de la part jussana de les llambordes; àdhuc algun Arreplegat, que em va confirmar el boicot (veieu com són radicals?) a la nostra Diada Ganàpia de dijous passat, ja prou comentada. Doncs amb mitja colla, i enmig del concert, vem plantar un bonic pilar novato, sense faixes ni res. Na Mercè, que ni vol sentir a parlar de castells, es va fotre de lateral només per grapejar les cames de qui feia de segon (just el que jo deia al primer post sobre castellers! I això que no ha fet mai d'agulla en un pilar aixecat per sota!). La castellera de la Jove de l'Hospi i son germà, flipats per «lo bé que s'ho munten els Ganàpies», i gairebé no es creien el que els hi explicava de la nostra patètica diada.
Malauradament, tot el que comença ha d'acabar (bé, esperem que l'ocupació espanyola acabi algun jorn). Com el jerki novell té només setze anys i havia de ser d'hora a casa, na Mercè i jo el vem acompanyar. Serem radicals, voldrem la llibertat nacional, però si la mare diu un hora, allò va a missa. Ni que siguin les deu.
Bé, la lletra és grisa i el fons és negre. Amb el meu navegador i la meva configuració de pantalla es veu de conya, però de totes formes potser et faré cas i aclariré un xic, un poc i un bri de to el color.
Sigues radical del tot i no arreglis les coses per a que es vegin be amb Explorer. Si no es veu be amb Explorer, es problema d'IE, no pas de la pagina.
Solucio: "Explorer esta desfassat i es un colador, actualitza a Firefox/Mozilla/Opera/etc..."
:P
El problema es trobava al CSS. Era en part error meu, així que ho vaig arreglar. En Opera gairebé no s'apreciaven diferències, però el canvi amb l'IE era enorme. Segons les estadístiques, la major part dels navegants viatgen amb l'IE, i bé, no és qüestió de portar la contrària a la plebs xD.
Jorn Radical – 7/12/2004
Ahir va ser el dia de la Constitució, i com a bon radical vaig anar a manifestar-m'hi en contra. Bé, en realitat m'hi manifesto en contra molt sovint, però bé, ahir vaig anar amb d'altres radicals per manifestar-me pel carrer amb pancartes i estelades. És el que té ser radical.
A quarts de cinc, a l'Hospitalet, una trentena, sent optimistes, de radicals del Baix Llobregat (Llobregat Jussà), vem manifestar-nos des de Just Oliveres fins a l'Ajuntament, cridant radicalitats com «Visca Terra Lliure» o «el Baix Llobregat és un poble armat». Evidentment, estem en contra de la violència, però sempre és divertit recordar temps passats, sobretot essent nacionalistes. Allà, davant les portes tancades de l'Ajuntament, el nostre Miquel Salip va llegir un manifest de suport al rebuig de les dues Constitucions, l'espanyola que ens lliga i l'europea que ens vol negar. I aviat érem al metro camí de Canaletes.
A Canaletes havíem d'esperar una hora i mitja per què comencés la mani convocada per les Jerc, d'abast nacional. Vem tirar Rambles avall i ens vem trobar amb un Che Guevara. El Che viu, i quan li vem donar una estelada, ens va deixar anar mots semblants: «¡Salud camaradas! Yo quiero que sepáis que me considero tan patriota catalán como podría serlo argentino o cubano. Yo lucharía por las libertades de cualquier pueblo, fuesen del pueblo que fuesen, porque todos sois mis hermanos. ¡Viva Catalunya!». Després de tan arrauxades paraules tots anàvem més trempats, per la qual cosa vem anar a un bar. Tanmateix, una castellera de la Jove de l'Hospi, un jerki novell d'Esplugues i jo els vem perdre de vista, i vem anar tirant Canaletes amunt tot comentant les fetes castelleres, una mica de política també i, a més a més, algun afer amb un mínim d'interès; tot plegat fins les sis, que tornaren els del Llobregat Jussà de fer la birra. A poc a poc l'aplec radical començà a fer-se més nombrós, enarboràrem estelades i de camí cap el Passeig del Born. Unes 600 persones segons l'Avui d'avui.
A diferència de l'Hospitalet, aquí sí hi havia policia. Sempre és bo que n'hi hagi, perquè insultar-la sense que hi sigui present no és tan divertit. Cada volta que voltàvem a prop d'una bandera espanyola l'amenaçàvem de dur-la a la foguera. Així, fins cantant els Segadors, corejant eslògans radicals i cançons patriòtiques, arribàrem fins el Fossar de les Moreres, on recitàrem els coneguts versos d'en Serafí Pitarra:
«Al Fossar de les Moreres
no s'hi enterra cap traïdor;
fins perdent nostres banderes
serà l'urna de l'honor»
I quan ja fórem arribats al Passeig del Born, al damunt d'una tarima, tot enfaristolats, un radical gallec, un de basc i dos de catalans van llegir els seus respectius escrits, reblerts d'extremisme, sectarisme i amarats d'un odi xenòfob irracional contra tot allò que no fossin els seus mal anomenats «pobles oprimits». Afortunadament, allò es va enllestir aviat. Vem anar a la recerca de l'entrepà, a mi se'm va vessar la birra, i un altre cop al Born per veure La Carrau.
Aquell grupet de folk català va aplegar força gent. Les birres valien un ull de la cara, i fins que no va aparèixer el... el... eeeeeel...botiju dels Ganàpies no vaig poder remullar la gola. Ganàpies? Els castellers de l'Autònoma? Hoc. Ja abans havia vist en Vella de Matadapera i en Sergi Saballut; el primer és alliberat al Vallès i el segon és simpatitzant, i tots dos són Ganàpìes. Tanmateix, a l'hora de La Carrau van començar a aparèixer Ganàpies fins des de la part jussana de les llambordes; àdhuc algun Arreplegat, que em va confirmar el boicot (veieu com són radicals?) a la nostra Diada Ganàpia de dijous passat, ja prou comentada. Doncs amb mitja colla, i enmig del concert, vem plantar un bonic pilar novato, sense faixes ni res. Na Mercè, que ni vol sentir a parlar de castells, es va fotre de lateral només per grapejar les cames de qui feia de segon (just el que jo deia al primer post sobre castellers! I això que no ha fet mai d'agulla en un pilar aixecat per sota!). La castellera de la Jove de l'Hospi i son germà, flipats per «lo bé que s'ho munten els Ganàpies», i gairebé no es creien el que els hi explicava de la nostra patètica diada.
Malauradament, tot el que comença ha d'acabar (bé, esperem que l'ocupació espanyola acabi algun jorn). Com el jerki novell té només setze anys i havia de ser d'hora a casa, na Mercè i jo el vem acompanyar. Serem radicals, voldrem la llibertat nacional, però si la mare diu un hora, allò va a missa. Ni que siguin les deu.
En resum, una tarda molt poc aprofitada.
Escrit per en Josep.Comentaris
Per j4m3s. 7/12/2004. 11:58 PM
el teu blog no es pot llegir a no ser q selecciones el text, ja que tant el fons com la font son negres...
Per Webmestre. 8/12/2004. 11:36 AM
Bé, la lletra és grisa i el fons és negre. Amb el meu navegador i la meva configuració de pantalla es veu de conya, però de totes formes potser et faré cas i aclariré un xic, un poc i un bri de to el color.
Per Webmestre. 8/12/2004. 12:14 PM
Ei, moltes gràcies J4m3s, ja ho he arreglat (o això em penso). Resulta que amb l'Opera no tenia cap problema, però amb l'IExplorer no es veia res.
Au, salut.
Per j4m3s. 8/12/2004. 04:52 PM
tant de gust!
Per Arnauh. 10/12/2004. 12:59 PM
Sigues radical del tot i no arreglis les coses per a que es vegin be amb Explorer. Si no es veu be amb Explorer, es problema d'IE, no pas de la pagina.
Solucio: "Explorer esta desfassat i es un colador, actualitza a Firefox/Mozilla/Opera/etc..."
:P
Per Garusi. 10/12/2004. 09:21 PM
El problema es trobava al CSS. Era en part error meu, així que ho vaig arreglar. En Opera gairebé no s'apreciaven diferències, però el canvi amb l'IE era enorme. Segons les estadístiques, la major part dels navegants viatgen amb l'IE, i bé, no és qüestió de portar la contrària a la plebs xD.
Au, vagi bé.
Per Arnauh. 11/12/2004. 04:31 PM
UUUUHHH!!! Radical de pacotilla! XD
La questio es fer que la majoria viatgi am quelcom que no sigui IE.
http://www.anybrowser.org/
Digues la teva