Dutxar-se és un plaer genial, potser només superat per banyar-se tot llegint un llibre. El que passa és que llegir a la banyera pot tenir conseqüències nefastes pel llibre, i a més a la meva banyera no hi quebo estirat, per la qual cosa sempre em toca dutxar-me.
Dutxar-se és un petit plaer de la vida, exacte, però requereix un petit esforç de preparació, sobretot a l'hivern, quan fredeja. Despullar-se de les robes que et proporcionen el caliuet és ben bé com sortir de la placenta, és restar exposat a la natura directament, és menystenir els segles d'evolució dels homínids. No, les persones no estem preparades per anar en pilotes en ple hivern, sobretot si no hi ha calefacció central a casa.
Per no morir glaçat, quan el gel comença a gebrar els dits dels peus, abans de tot això, ens hem d'obrir l'aixeta i col·locar-nos sota el raig d'aigua bullent. Només així sobreviurem a una mort segura. Tanmateix, però, no tothom té la sort de gaudir d'un escalfador com déu mana. El meu s'apaga als cinc minuts; aleshores haig d'estroncar el raig i tornar a obrir l'aixeta. Tinc trenta segons per esbandir-me tot el sabó abans de què es torni a apagar. Hoc, és ben bé tercermundista.
Avui, però, no ha succeït tal cosa. Avui el raig d'aigua calenta no s'ha estroncat fins passats més de deu minuts i he pogut ensabonar-me dos cops els cabells i desempudegar les aixelles a consciència. Avui ha estat un gran dia, i per això escric aquest post: perquè tothom ho sàpiga. Ja veieu, poca feina.
A raig fet – 10/12/2004
Dutxar-se és un plaer genial, potser només superat per banyar-se tot llegint un llibre. El que passa és que llegir a la banyera pot tenir conseqüències nefastes pel llibre, i a més a la meva banyera no hi quebo estirat, per la qual cosa sempre em toca dutxar-me.
Dutxar-se és un petit plaer de la vida, exacte, però requereix un petit esforç de preparació, sobretot a l'hivern, quan fredeja. Despullar-se de les robes que et proporcionen el caliuet és ben bé com sortir de la placenta, és restar exposat a la natura directament, és menystenir els segles d'evolució dels homínids. No, les persones no estem preparades per anar en pilotes en ple hivern, sobretot si no hi ha calefacció central a casa.
Per no morir glaçat, quan el gel comença a gebrar els dits dels peus, abans de tot això, ens hem d'obrir l'aixeta i col·locar-nos sota el raig d'aigua bullent. Només així sobreviurem a una mort segura. Tanmateix, però, no tothom té la sort de gaudir d'un escalfador com déu mana. El meu s'apaga als cinc minuts; aleshores haig d'estroncar el raig i tornar a obrir l'aixeta. Tinc trenta segons per esbandir-me tot el sabó abans de què es torni a apagar. Hoc, és ben bé tercermundista.
Avui, però, no ha succeït tal cosa. Avui el raig d'aigua calenta no s'ha estroncat fins passats més de deu minuts i he pogut ensabonar-me dos cops els cabells i desempudegar les aixelles a consciència. Avui ha estat un gran dia, i per això escric aquest post: perquè tothom ho sàpiga. Ja veieu, poca feina.
Au, salut i força al canut.
Escrit per en Josep.Comentaris
Digues la teva