Quan ahir vaig llegir aquesta frase vaig riure força, i no sóc gaire de riure, jo. Tot l'article és com un genial acudit: burxant primer els que desitgen «bon profit» abans dels àpats, passant per les taules beneïdes i els maleducats que ja no saben ser cortesos amb les dones per culpa de la pèrdua dels valors religiosos, i enllesteix la diatriba enfotent-se de la Letízia i lloant la Reina d'Anglaterra.
De debò, aquest noi m'està tornant a agradar, després d'una temporada de descrèdit. Sé que es llença pedres a la teulada contínuament, amb en Sardà i d'altres orignals comentaris, però encara de tant en tant ens obsequia joies com aquesta... Impagable. Tot Catalunya hauria de subscriure's a l'Avui només per llegir les seves barrabassades i els seus estirabots. Són excepcionals.
Que li aprofiti a ta mare Salvador Sostres
És freqüent que les persones que es creuen educades i fins tot refinades et diguin "bon profit" o "que t'aprofiti" quan comenceu a sopar: "que vagi de gust" és una altra variant de l'horterada. És molt ordinari pronunciar qualsevol d'aquestes frases a taula. O beneïm o ho deixem córrer. Però aquestes frases de reminiscència clarament intestinal són molt desagradables. Què és el que m'ha d'aprofitar? I sobretot, com? Que m'està dient exactament? M'està desitjant que cagui ben a gust els aliments que tinc al davant? Perquè què vol dir, si no, "que m'aprofiti"? No és que jo sigui gaire maniàtic, però especialment ara que és època de tòfona negra trobo molt groller que em treguin el tema de la caca quan estic menjant. Aquests presumptes refinats, que s'ho facin mirar. I que preguin. La decadència va començar quan vam deixar de beneir la taula. Perquè quan beneeixes, aquestes coses de l'aprofitar ja no et surten. S'està perdent tot. Una taula sense beneir és com un pessebre socialista: aquests que ara fan sense naixement i que en diuen paisatges d'hivern. Hi ha gent que opina que són només detalls sense importància, però la civilització i la cultura es basen en multitud de detalls sense importància. Menjar amb coberts és també un detall sense importància. O dir "bon dia" i "bona tarda" a la gent que passa en lloc de dir-los "fills de puta". La degradació de les formes acaba invariablement corrompent el contingut de les coses. Vivim uns temps en què molt poca gent sap com ajudar a pujar correctament una senyora a un taxi, o com entrar amb ella en un restaurant o com cedir la preferència quan puges o baixes escales. Comences pensant que són només detalls i una periodista amb pell de taronja i llavis d'aquests que veus que porten molta guerra acumulada acaba arribant a princesa. I com aquell qui diu, ja només ens queda la reina d'Anglaterra.
Beneït Sostres! – 16/01/2005
Quan ahir vaig llegir aquesta frase vaig riure força, i no sóc gaire de riure, jo. Tot l'article és com un genial acudit: burxant primer els que desitgen «bon profit» abans dels àpats, passant per les taules beneïdes i els maleducats que ja no saben ser cortesos amb les dones per culpa de la pèrdua dels valors religiosos, i enllesteix la diatriba enfotent-se de la Letízia i lloant la Reina d'Anglaterra.
De debò, aquest noi m'està tornant a agradar, després d'una temporada de descrèdit. Sé que es llença pedres a la teulada contínuament, amb en Sardà i d'altres orignals comentaris, però encara de tant en tant ens obsequia joies com aquesta... Impagable. Tot Catalunya hauria de subscriure's a l'Avui només per llegir les seves barrabassades i els seus estirabots. Són excepcionals.
Que li aprofiti a ta mare
Salvador Sostres
És freqüent que les persones que es creuen educades i fins tot refinades et diguin "bon profit" o "que t'aprofiti" quan comenceu a sopar: "que vagi de gust" és una altra variant de l'horterada. És molt ordinari pronunciar qualsevol d'aquestes frases a taula. O beneïm o ho deixem córrer. Però aquestes frases de reminiscència clarament intestinal són molt desagradables. Què és el que m'ha d'aprofitar? I sobretot, com? Que m'està dient exactament? M'està desitjant que cagui ben a gust els aliments que tinc al davant? Perquè què vol dir, si no, "que m'aprofiti"? No és que jo sigui gaire maniàtic, però especialment ara que és època de tòfona negra trobo molt groller que em treguin el tema de la caca quan estic menjant. Aquests presumptes refinats, que s'ho facin mirar. I que preguin. La decadència va començar quan vam deixar de beneir la taula. Perquè quan beneeixes, aquestes coses de l'aprofitar ja no et surten. S'està perdent tot. Una taula sense beneir és com un pessebre socialista: aquests que ara fan sense naixement i que en diuen paisatges d'hivern. Hi ha gent que opina que són només detalls sense importància, però la civilització i la cultura es basen en multitud de detalls sense importància. Menjar amb coberts és també un detall sense importància. O dir "bon dia" i "bona tarda" a la gent que passa en lloc de dir-los "fills de puta". La degradació de les formes acaba invariablement corrompent el contingut de les coses. Vivim uns temps en què molt poca gent sap com ajudar a pujar correctament una senyora a un taxi, o com entrar amb ella en un restaurant o com cedir la preferència quan puges o baixes escales. Comences pensant que són només detalls i una periodista amb pell de taronja i llavis d'aquests que veus que porten molta guerra acumulada acaba arribant a princesa. I com aquell qui diu, ja només ens queda la reina d'Anglaterra.
Escrit per en Josep.Comentaris
Per alert. 17/01/2005. 01:05 AM
Ma mare col·lecciona els articles trist pero cert
Digues la teva