Neguitoses esgarrifances m'han posat la carn de gallina: la meitat dels pollastres que passo per l'escànner a la feina contenen residus d'antibiòtics. Diu la Cooperativa que no és culpa seva, que és culpa dels grangers, que no segueixen fil per randa la normativa europea que ells mateixos s'han encarregat de facilitar. Els grangers, per la seva banda, es queixen de què és la Cooperativa Agroalimèntaria Guissona (CAG) els qui no avisen amb prou antelació (almenys cinc dies abans de l'execució massiva), atès que és aquest el temps necessari per a eliminar de l'organisme de l'aviram aquesta mena de substàncies, temps durant el qual s'alimenten els pollastres amb pinso lliure de medecines.
Amb l'experiència que jo tinc a la botiga del Guissona puc comprendre perfectament els avicultors: Guissona és un poble de la Segarra, i esclar, el tarannà taujà d'aquella bona gent es tradueix en una bona colla de nyaps, esguerros, bunyols i barroeries. Tanmateix, però, la CAG és la desena major franquícia en nombre de facturació de l'Estat espanyol, i la quarta pel que fa a l'alimentació, la qual cosa em fa pensar que sí, que molts pegots són causats per pròpia incompetència, però que molts d'altres són més aviat conseqüència d'una calculada i capciosa estratègia per retallar despeses i maximitzar beneficis. Us podria il·lustrar amb una bona colla d'exemples que palesen llur roïndat i gasiveria: com aprofiten la tinta de les impressores fins que gairebé no es llegeixen els fulls de comandes, les «felicitacions» de Nadal al franquiciat, la forma de recaptar els ingressos, etcètera. Però tampoc no en vull fer sang.
Ara esperem que no s'esbombi massa aquesta polèmica, perquè ja estic veient les brètoles, grasses, llardoses i rebregades velles ignorants (¿Teneih cocletaaah?) esverades per por de morir de... d'una sobredosi d'antibiòtics, o d'una grip a causa precisament dels antibiòtics (tot i que això darrer no sé si mai ho entendrien...). Treballar al costat d'una farmàcia, però, em fa pensar que el seu neguit és debades: més que de les restes de medicaments que puguin contenir els pollastres, haurien de preocupar-se pel carregament de metzina per tres anys que consumeixen cada setmana. Drogoaddictes.
Per internet comencen a aparèixer botigues d'aliments naturals; d'aquí un temps poder menjar-ne 'de veritat' serà només luxe d'uns quants que podran permetre pagar-s'ho...
Espero que els meus fills no hagin de menjar pollastre en pastilles.
Al final aniré a viure a un poble perdut del Pirineu, com sempre dic, tindré un petit hort i dos vaques i quatre porcs i apa, a viure com fa dos-cents anys. Sense electricitat ni res, sota la llum de les espelmes. Potser així la vida la viurem de forma mínimament saludable.
Parap: t'has adonat que ara no és que mengem pollatre en pastilles, sinó pollastres-pastilla? xD
Pollastres lleidatans – 18/01/2005
Neguitoses esgarrifances m'han posat la carn de gallina: la meitat dels pollastres que passo per l'escànner a la feina contenen residus d'antibiòtics. Diu la Cooperativa que no és culpa seva, que és culpa dels grangers, que no segueixen fil per randa la normativa europea que ells mateixos s'han encarregat de facilitar. Els grangers, per la seva banda, es queixen de què és la Cooperativa Agroalimèntaria Guissona (CAG) els qui no avisen amb prou antelació (almenys cinc dies abans de l'execució massiva), atès que és aquest el temps necessari per a eliminar de l'organisme de l'aviram aquesta mena de substàncies, temps durant el qual s'alimenten els pollastres amb pinso lliure de medecines.
Amb l'experiència que jo tinc a la botiga del Guissona puc comprendre perfectament els avicultors: Guissona és un poble de la Segarra, i esclar, el tarannà taujà d'aquella bona gent es tradueix en una bona colla de nyaps, esguerros, bunyols i barroeries. Tanmateix, però, la CAG és la desena major franquícia en nombre de facturació de l'Estat espanyol, i la quarta pel que fa a l'alimentació, la qual cosa em fa pensar que sí, que molts pegots són causats per pròpia incompetència, però que molts d'altres són més aviat conseqüència d'una calculada i capciosa estratègia per retallar despeses i maximitzar beneficis. Us podria il·lustrar amb una bona colla d'exemples que palesen llur roïndat i gasiveria: com aprofiten la tinta de les impressores fins que gairebé no es llegeixen els fulls de comandes, les «felicitacions» de Nadal al franquiciat, la forma de recaptar els ingressos, etcètera. Però tampoc no en vull fer sang.
Ara esperem que no s'esbombi massa aquesta polèmica, perquè ja estic veient les brètoles, grasses, llardoses i rebregades velles ignorants (¿Teneih cocletaaah?) esverades per por de morir de... d'una sobredosi d'antibiòtics, o d'una grip a causa precisament dels antibiòtics (tot i que això darrer no sé si mai ho entendrien...). Treballar al costat d'una farmàcia, però, em fa pensar que el seu neguit és debades: més que de les restes de medicaments que puguin contenir els pollastres, haurien de preocupar-se pel carregament de metzina per tres anys que consumeixen cada setmana. Drogoaddictes.
Mes hoc, teniu raó: ja només cruspim merda.
Escrit per en Josep.Comentaris
Per PaRaP. 18/01/2005. 01:26 PM
Per internet comencen a aparèixer botigues d'aliments naturals; d'aquí un temps poder menjar-ne 'de veritat' serà només luxe d'uns quants que podran permetre pagar-s'ho...
Espero que els meus fills no hagin de menjar pollastre en pastilles.
salut
Per tabata. 18/01/2005. 06:38 PM
Cada vegadaen menjo menys de carn; si ells mengen 'merda' (parlant clar), què mengem nosaltres un cop processat?
Per carles. 18/01/2005. 06:50 PM
Que mes vols? D'aquesta manera pel mateix preu tens mes aliment!
Per Garusi. 18/01/2005. 08:44 PM
Al final aniré a viure a un poble perdut del Pirineu, com sempre dic, tindré un petit hort i dos vaques i quatre porcs i apa, a viure com fa dos-cents anys. Sense electricitat ni res, sota la llum de les espelmes. Potser així la vida la viurem de forma mínimament saludable.
Parap: t'has adonat que ara no és que mengem pollatre en pastilles, sinó pollastres-pastilla? xD
Digues la teva