demano poc, demano poca cosa.
Només poder-te veure com fins ara*,
respectuós amb l'ordre que estableixen
discretes lleis d'antiga procedència.
Compondre versos m'omple, m'allibera.
També llegir, i algunes altres coses
del tot banals, del tot quotidianes.
Demano poc, i encara menys tal volta
hauré de demanar quan els anys posin
foscos accents damunt la pell cansada.
Llavors, potser, solament amb escriure
ja en tindré prou. Hi penso i no m'espanta.
M'ho imagino sense gens d'angoixa.
La solitud per tota companyia.
Estimada Marta
Miquel Martí i Pol
Vet aquí el meu fat: reduir a simples lletres el que en somnis és pura realitat. No demano gran cosa, prou en tindria amb poder parlar.
Demano poc – 20/01/2005
Però no puc evitar somiar de vegades amb tu...
La veritat és que
demano poc, demano poca cosa.
Només poder-te veure com fins ara*,
respectuós amb l'ordre que estableixen
discretes lleis d'antiga procedència.
Compondre versos m'omple, m'allibera.
També llegir, i algunes altres coses
del tot banals, del tot quotidianes.
Demano poc, i encara menys tal volta
hauré de demanar quan els anys posin
foscos accents damunt la pell cansada.
Llavors, potser, solament amb escriure
ja en tindré prou. Hi penso i no m'espanta.
M'ho imagino sense gens d'angoixa.
La solitud per tota companyia.
Estimada Marta
Miquel Martí i Pol
Vet aquí el meu fat: reduir a simples lletres el que en somnis és pura realitat. No demano gran cosa, prou en tindria amb poder parlar.
*Només poder treballar com fins ara
Escrit per en Josep.Comentaris
Per Garusi. 20/01/2005. 02:01 PM
Tinc la sensació que he traït el poema.
Digues la teva