Avui, tema estrella: Referèndum pel qual es ratifica el Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa. No he fet campanya al bloc perquè no n'he tingut gens de ganes. Fa un hora que he anat a votar tot i que encara no ho tinc del tot clar, però he votat NO. Per diversos motius que a ningú no interessaran.
Sóc dels pocs que es deuen haver llegit sencera la Constitució dels pebrots. Tot i així, tot i els debats que he escoltat, els articles a diaris, un míting d'ERC a Esplugues i una manifestació d'estudiants; malgrat tot, no l'acabo d'entendre. No sé quin avenç real suposa aquest text. He fet un curs de Dret a la Universitat. Quan parlàvem de les Constitucions déiem que una de les coses que les diferenciaven de les altres normes jurídiques és el seu procés diferenciat i solemne de redacció i aprovació (no cal dir que no s'ha seguit). Conté una declaració de drets, senyeu-vos en lloança a déu! També és la norma jeràrquicament superior a la resta. Això vol dir que els drets que reconeix deficientment s'imposen a la resta de Constitucions, com l'espanyola. Però bé, tant se val.
Potser, com diu n'Obiols, sóc un impossibilista, demano massa a la UE. Però amics meus, jo no puc donar el meu vistiplau a tot aquest seguit de disposicions capitalistes desfermades. No podria dir alegrement que sóc d'esquerres si votés a favor d'això. A classe discutíem la diferència entre «liberalització» i «privatització»: no és exactament el mateix, però n'hi va només un pas.
No puc votar una cosa que no acabo d'entendre. Jo no vull signar una hipoteca a vint-i-cinc anys que no sé a què em lliga. Bé, potser estic sent massa dur amb mi mateix, però el que és per mi evident és que moltes de les implicacions econòmiques no són tan transparents com semblen. Per exemple, no s'atipen mai de proclamar que lluitaran per eradicar la pobresa i fomentar el desenvolupament econòmic, a dins i a fora de la UE, però alhora, veladament, impedeixen quasi per complet la Taxa Tobin. Com això, mil coses més.
Però des de la posició més esquerranosa que en mi resideix, des de la més altermundista, estructuralista o llibertària, tampoc no puc donar suport a aquesta cosa. Jo sóc d'aquells utòpics somiatruites que es pensen que és possible una societat sense classes i sense desigualtat. Per assolir aquesta mena d'objectius esmunyedissos l'alta competitivitat, els màxims beneficis, els capitals, etcètera, són incompatibles. Què vull, una societat comunistoide? No ho sé, com diria en Pujol, jo no proposo una societat alternativa, només critico allò que no m'agrada. I això no m'agrada.
Potser aquesta Constitució és la dels empresaris, la del propietari, la del capitalista burgès, però no és la meva. Segurament que la lliure circulació de capitals i els ajuts a l'agricultura apujaran la renda per càpita dels ciutadans dels Estats membres. També suposo que això ho farà a costa d'altres persones i d'altres agricultors residents a tercers països. Però bé, com els immigrants no són persones, sinó immigrants, que gaudeixen de condicions equivalents, però no iguals (que se'ls pot discriminar, collons), no ens n'hem d'amoïnar gaire. I, de tota manera, i per si de cas, ja lluitarem contra l'arribada massiva il·legal d'aquests indesitjables.
Els proamericans acostumen a dir que els europeus s'omplen la boca de bones intencions però que són els Estats Units els únics que de debò fan alguna cosa per la pau mundial. Doncs en aquest cas, sense dona'ls-hi la raó, estic d'acord en què Europa és si més no tan hipòcrita com els EUA. Fins ara, les seves hipocresies ostentaven el rang de Tractat Internacional; ara volen elevar-les fins al de Constitució. Doncs no en el meu nom.
Problablement, una Europa una mica més democràtica, una mica menys hipòcrita amb els seus propis principis, una mica més social i menys econòmica, hagués rebut el meu suport. Si això hagués estat d'entrada una Constitució veritable, si reconegués de debò la diversitat cultural, si el Parlament servís d'alguna cosa més que per aprovar Presupostos, etcètera. Si almenys el paper fos més suau que servís per netejar-me el cul, doncs potser hi hagués votat a favor. Però, així, només m'heu deixat una sortida:
Aquest referendum ha sigut una trampa, una manera que ha tingut en Zapatero-Taranna per donar-nos a entendre que podem elegir "democràticament".
Realment poca gent s'ha llegit la constitució; jo ho he intentat i la majoria de coses ves a saber que signifiquen... Que hauria entès la "maruja" de la porta del costat si la llegis? Per això que el referendum no és més, per mi, que un parany per demostrar el tarannà democràtic que el PSOE ens vol encolomar.
Doncs NO – 20/02/2005
Avui, tema estrella: Referèndum pel qual es ratifica el Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa. No he fet campanya al bloc perquè no n'he tingut gens de ganes. Fa un hora que he anat a votar tot i que encara no ho tinc del tot clar, però he votat NO. Per diversos motius que a ningú no interessaran.
Sóc dels pocs que es deuen haver llegit sencera la Constitució dels pebrots. Tot i així, tot i els debats que he escoltat, els articles a diaris, un míting d'ERC a Esplugues i una manifestació d'estudiants; malgrat tot, no l'acabo d'entendre. No sé quin avenç real suposa aquest text. He fet un curs de Dret a la Universitat. Quan parlàvem de les Constitucions déiem que una de les coses que les diferenciaven de les altres normes jurídiques és el seu procés diferenciat i solemne de redacció i aprovació (no cal dir que no s'ha seguit). Conté una declaració de drets, senyeu-vos en lloança a déu! També és la norma jeràrquicament superior a la resta. Això vol dir que els drets que reconeix deficientment s'imposen a la resta de Constitucions, com l'espanyola. Però bé, tant se val.
Potser, com diu n'Obiols, sóc un impossibilista, demano massa a la UE. Però amics meus, jo no puc donar el meu vistiplau a tot aquest seguit de disposicions capitalistes desfermades. No podria dir alegrement que sóc d'esquerres si votés a favor d'això. A classe discutíem la diferència entre «liberalització» i «privatització»: no és exactament el mateix, però n'hi va només un pas.
No puc votar una cosa que no acabo d'entendre. Jo no vull signar una hipoteca a vint-i-cinc anys que no sé a què em lliga. Bé, potser estic sent massa dur amb mi mateix, però el que és per mi evident és que moltes de les implicacions econòmiques no són tan transparents com semblen. Per exemple, no s'atipen mai de proclamar que lluitaran per eradicar la pobresa i fomentar el desenvolupament econòmic, a dins i a fora de la UE, però alhora, veladament, impedeixen quasi per complet la Taxa Tobin. Com això, mil coses més.
Però des de la posició més esquerranosa que en mi resideix, des de la més altermundista, estructuralista o llibertària, tampoc no puc donar suport a aquesta cosa. Jo sóc d'aquells utòpics somiatruites que es pensen que és possible una societat sense classes i sense desigualtat. Per assolir aquesta mena d'objectius esmunyedissos l'alta competitivitat, els màxims beneficis, els capitals, etcètera, són incompatibles. Què vull, una societat comunistoide? No ho sé, com diria en Pujol, jo no proposo una societat alternativa, només critico allò que no m'agrada. I això no m'agrada.
Potser aquesta Constitució és la dels empresaris, la del propietari, la del capitalista burgès, però no és la meva. Segurament que la lliure circulació de capitals i els ajuts a l'agricultura apujaran la renda per càpita dels ciutadans dels Estats membres. També suposo que això ho farà a costa d'altres persones i d'altres agricultors residents a tercers països. Però bé, com els immigrants no són persones, sinó immigrants, que gaudeixen de condicions equivalents, però no iguals (que se'ls pot discriminar, collons), no ens n'hem d'amoïnar gaire. I, de tota manera, i per si de cas, ja lluitarem contra l'arribada massiva il·legal d'aquests indesitjables.
Els proamericans acostumen a dir que els europeus s'omplen la boca de bones intencions però que són els Estats Units els únics que de debò fan alguna cosa per la pau mundial. Doncs en aquest cas, sense dona'ls-hi la raó, estic d'acord en què Europa és si més no tan hipòcrita com els EUA. Fins ara, les seves hipocresies ostentaven el rang de Tractat Internacional; ara volen elevar-les fins al de Constitució. Doncs no en el meu nom.
Problablement, una Europa una mica més democràtica, una mica menys hipòcrita amb els seus propis principis, una mica més social i menys econòmica, hagués rebut el meu suport. Si això hagués estat d'entrada una Constitució veritable, si reconegués de debò la diversitat cultural, si el Parlament servís d'alguna cosa més que per aprovar Presupostos, etcètera. Si almenys el paper fos més suau que servís per netejar-me el cul, doncs potser hi hagués votat a favor. Però, així, només m'heu deixat una sortida:
NO
Escrit per en Josep.Comentaris
Per cogollo. 20/02/2005. 08:17 PM
Aquest referendum ha sigut una trampa, una manera que ha tingut en Zapatero-Taranna per donar-nos a entendre que podem elegir "democràticament".
Realment poca gent s'ha llegit la constitució; jo ho he intentat i la majoria de coses ves a saber que signifiquen... Que hauria entès la "maruja" de la porta del costat si la llegis? Per això que el referendum no és més, per mi, que un parany per demostrar el tarannà democràtic que el PSOE ens vol encolomar.
Digues la teva