Molts cops he dit que m'agrada el futbol, però de fet mai no havia jugat a futbol amb una certa periodicitat fins enguany, entrenant per un torneig de futbol sala de colles castelleres. Jo mai no he jugat a aquest esport, fins i tot m'he vantat de jugar-hi només un cop l'any (la qual cosa, al capdavall, s'ajusta força a la realitat, l'any passat ni recordo quan hi vaig jugar). No està tan malament, l'esport. Només em sap greu no haver-hi jugat abans, perquè potser ara no seria tan maldestre amb els peus.
Al torneig intercasteller, organitzat pels Castellers de Lleida, la meva colla va quedar dinovena (de vint-i-quatre): de cinc partits només en vem guanyar un, però perquè el rival havia estat eliminat per no haver-se presentat a l'arbitratge d'un altre partit. Jo no hi he pogut anar per culpa de la feina, però amb la meva presència no haguéssim millorat gaire...
Ara s'està jugant el Barça — Espanyol, i per això hi havia molt poca gent avui a assaig (menys encara de l'habitual). Jo ja fa molt de temps que tot això m'ho miro molt de lluny. Amb tot, he estat seguint una mica el partit, a la represa de la segona part, i estava sent força maco. Però, per descomptat, ni punt de comparació amb l'assaig. Tot i que no ho pugui semblar, no hi voldria ser a cap altre lloc en aquell moment.
I de fet, futbol televisat (televisió en general), pàtria, religió, videojocs, alcohol, etcètera, no són més que diferents menes d'alienació. Les he tastades totes fins l'avorriment.
Avui, després d'un dia molt llarg i cansat, sense un segon de descans, ja estic preparat per... fer els deures d'Economia Política. Au, va, que ara els farem...
Futbol – 1/03/2005
Molts cops he dit que m'agrada el futbol, però de fet mai no havia jugat a futbol amb una certa periodicitat fins enguany, entrenant per un torneig de futbol sala de colles castelleres. Jo mai no he jugat a aquest esport, fins i tot m'he vantat de jugar-hi només un cop l'any (la qual cosa, al capdavall, s'ajusta força a la realitat, l'any passat ni recordo quan hi vaig jugar). No està tan malament, l'esport. Només em sap greu no haver-hi jugat abans, perquè potser ara no seria tan maldestre amb els peus.
Al torneig intercasteller, organitzat pels Castellers de Lleida, la meva colla va quedar dinovena (de vint-i-quatre): de cinc partits només en vem guanyar un, però perquè el rival havia estat eliminat per no haver-se presentat a l'arbitratge d'un altre partit. Jo no hi he pogut anar per culpa de la feina, però amb la meva presència no haguéssim millorat gaire...
Ara s'està jugant el Barça — Espanyol, i per això hi havia molt poca gent avui a assaig (menys encara de l'habitual). Jo ja fa molt de temps que tot això m'ho miro molt de lluny. Amb tot, he estat seguint una mica el partit, a la represa de la segona part, i estava sent força maco. Però, per descomptat, ni punt de comparació amb l'assaig. Tot i que no ho pugui semblar, no hi voldria ser a cap altre lloc en aquell moment.
I de fet, futbol televisat (televisió en general), pàtria, religió, videojocs, alcohol, etcètera, no són més que diferents menes d'alienació. Les he tastades totes fins l'avorriment.
Avui, després d'un dia molt llarg i cansat, sense un segon de descans, ja estic preparat per... fer els deures d'Economia Política. Au, va, que ara els farem...
Escrit per en Josep.Comentaris
Digues la teva