Són l'horda visible de la mediocritat cultural, l'escamot subaltern d'esperit acrític, el braç pseudoarmat de la contrarrevolució antigramsciana. Entres al metro i, deixant de banda l'exèrcit de putxinel·lis que llegeixen els diaris gratuïts, és corrent contemplar-te envoltat de la secta dels Dan Brown, Ken Follet i Matthew Pearl. No, no he llegit res d'ells, tot i que tinc tots els llibres voltant per casa meva (a la vista tinc, per exemple, El Club Dant i Harry Potter –bé, de JR Rowling sí he llegit bastant, sé del que parlo per tant). És alarmant la proliferació d'aquesta mena de bíblies del conformisme aburgesat, la tranquil·litat amb la qual la gent avui dia s'aboca pusil·lànime i amb voluntarietat a la literatura de pa sucat amb oli, còmoda, gens exigent intel·lectualment.
I no demano que llegeixin Kafka o El Quixot, ni Nietzche ni Bakunin, però cagondéu, una mica de seriositat: consumir la mena d'obres de les quals parlo no és amor per la lectura. Durant la Inquisició només era permès de llegir els llibres que l'Església volia; avui dia no calen controls d'aquest tipus perquè és la pròpia gent la que entra voluntàriament al joc encobert del dogmatisme ideològic més estalinista però en versió de mercat lliure.
Ens venen la moto contínuament, amb la televisió, la premsa, el cinema, la literatura i la socialtzació des de tots els àmbits, i l'única forma d'escapolir-se dels tentacles de la conxorxa benpensant és tenint un mínim d'integritat intel·lectual i esperit crític. No voldria proclamar-me com una mena d'il·luminat, perquè no ho sóc, només dirigeixo la punta del dit cap a vosaltres, oh membres alienats de la milícia popular!
Milícies populars – 4/03/2005
Són l'horda visible de la mediocritat cultural, l'escamot subaltern d'esperit acrític, el braç pseudoarmat de la contrarrevolució antigramsciana. Entres al metro i, deixant de banda l'exèrcit de putxinel·lis que llegeixen els diaris gratuïts, és corrent contemplar-te envoltat de la secta dels Dan Brown, Ken Follet i Matthew Pearl. No, no he llegit res d'ells, tot i que tinc tots els llibres voltant per casa meva (a la vista tinc, per exemple, El Club Dant i Harry Potter –bé, de JR Rowling sí he llegit bastant, sé del que parlo per tant). És alarmant la proliferació d'aquesta mena de bíblies del conformisme aburgesat, la tranquil·litat amb la qual la gent avui dia s'aboca pusil·lànime i amb voluntarietat a la literatura de pa sucat amb oli, còmoda, gens exigent intel·lectualment.
I no demano que llegeixin Kafka o El Quixot, ni Nietzche ni Bakunin, però cagondéu, una mica de seriositat: consumir la mena d'obres de les quals parlo no és amor per la lectura. Durant la Inquisició només era permès de llegir els llibres que l'Església volia; avui dia no calen controls d'aquest tipus perquè és la pròpia gent la que entra voluntàriament al joc encobert del dogmatisme ideològic més estalinista però en versió de mercat lliure.
Ens venen la moto contínuament, amb la televisió, la premsa, el cinema, la literatura i la socialtzació des de tots els àmbits, i l'única forma d'escapolir-se dels tentacles de la conxorxa benpensant és tenint un mínim d'integritat intel·lectual i esperit crític. No voldria proclamar-me com una mena d'il·luminat, perquè no ho sóc, només dirigeixo la punta del dit cap a vosaltres, oh membres alienats de la milícia popular!
Escrit per en Josep.Comentaris
Digues la teva