No serà pas per mentides, i me les he empassades totes. Tenia un amic que se les empescava de ben grosses, i jo em deixava enganyar amb candor: m'explicava que havia caigut d'un vuitè pis, que havia trencat un metre de teules amb la mà a classe de karate, que el seu germà siamès havia mort en nèixer ell, etcètera.
Dos o tres anys més tard, un home d'uns quaranta anys llargs també em va engalipar amb promeses de vida eterna i amor infinit: vaig arribar a pensar en fer-me capellà i tot.
Algú molt proper a mi em va assegurar durant anys i panys que el millor per a mi mateix era restar tan allunyat com fos de les entitats d'Esplugues, en especial de les de caràcter polític i del Sant Jordi i l'Avenç, que hi ha moltíssims fills de puta. Doncs tu també menties.
Em fa molta gràcia que algú altre cregui que coneix més bé que jo què és el millor per al meu bé. El que no em fa tanta gràcia és que menteixin «pel meu bé», mirant-me de fit a fit: au, aneu a cagar. I el que més m'enrabia és que, a més a més, aquest «bé meu» sigui exclusivament un «bé seu». Aleshores, macos, mereixeu tot el meu menyspreu. D'exemples d'aquests se'n troben arreu, però sobretot a la política.
Moció de censura per tots els polítics. Govern popular i democràcia activa, participativa, directa, municipal i, sobretot, compromesa. Ocupació del Parlament, que no quedi ni un tres per cent de merda allà dins.
Es molt dificil trobar algú que no escombri cap a casa seva. jeje...
La gent está podrida i nomes mira per si mateix intentant moure als altres per ell.
Els politics nomes volen el poder. Els politics que lluiten pel poble estan als partits pobres, perque no interessen als grans les seves idees, a veure si es gastaran els calers en projectes que no portaran beneficis economics! i ara! On animerm a parar?!
No, és mentida que la gent només miri per si mateixa. És mentida, és mentida, és mentida. No tothom és així. Ni de bon tros. Hi ha molta solidaritat, només cal sapiguer on buscar-la. A la política, no.
Moció de censura general – 10/03/2005
No serà pas per mentides, i me les he empassades totes. Tenia un amic que se les empescava de ben grosses, i jo em deixava enganyar amb candor: m'explicava que havia caigut d'un vuitè pis, que havia trencat un metre de teules amb la mà a classe de karate, que el seu germà siamès havia mort en nèixer ell, etcètera.
Dos o tres anys més tard, un home d'uns quaranta anys llargs també em va engalipar amb promeses de vida eterna i amor infinit: vaig arribar a pensar en fer-me capellà i tot.
Algú molt proper a mi em va assegurar durant anys i panys que el millor per a mi mateix era restar tan allunyat com fos de les entitats d'Esplugues, en especial de les de caràcter polític i del Sant Jordi i l'Avenç, que hi ha moltíssims fills de puta. Doncs tu també menties.
Em fa molta gràcia que algú altre cregui que coneix més bé que jo què és el millor per al meu bé. El que no em fa tanta gràcia és que menteixin «pel meu bé», mirant-me de fit a fit: au, aneu a cagar. I el que més m'enrabia és que, a més a més, aquest «bé meu» sigui exclusivament un «bé seu». Aleshores, macos, mereixeu tot el meu menyspreu. D'exemples d'aquests se'n troben arreu, però sobretot a la política.
Moció de censura per tots els polítics. Govern popular i democràcia activa, participativa, directa, municipal i, sobretot, compromesa. Ocupació del Parlament, que no quedi ni un tres per cent de merda allà dins.
Escrit per en Josep.Comentaris
Per ZaraJ. 11/03/2005. 02:25 PM
Es molt dificil trobar algú que no escombri cap a casa seva. jeje...
La gent está podrida i nomes mira per si mateix intentant moure als altres per ell.
Els politics nomes volen el poder. Els politics que lluiten pel poble estan als partits pobres, perque no interessen als grans les seves idees, a veure si es gastaran els calers en projectes que no portaran beneficis economics! i ara! On animerm a parar?!
=)
Per Senkreu. 12/03/2005. 02:06 AM
No, és mentida que la gent només miri per si mateixa. És mentida, és mentida, és mentida. No tothom és així. Ni de bon tros. Hi ha molta solidaritat, només cal sapiguer on buscar-la. A la política, no.
Digues la teva