Què òsties és el Rac? El Rac és «rock anticomunista», la qual cosa ja ens fa sospitar que ens trobem davant d'una música que és tot el contrari al que el rock representa, i no tinc més ganes de discutir sobre aquest punt. Aquest anomenat Rac és música que escolten els caps rapats, nazis i gentussa d'aquesta.
Resulta que han desmantellat una distribuïdora discogràfica gironina que es dedicava a vendre CD's de grups d'aquests. Heus ací la lletra d'una cançó d'un d'ells, que apareixia a l'Avui i és molt i molt divertida:
Van por todas partes y cada vez hay más,
es como una plaga digna de ventilar. [millor que espereu l'estiu doncs]
Son unos anarquistas también son comunistas, [cada cop són més?] son como esa plaga que hay que exterminar [com quina plaga? La vostra?] [...] su cabeza contra el suelo y ponte a patear
con tus botas y tirantes. No nos vais a intimidar [aquests esnifen massa...] estamos preparados para ejecutar
a toda esa basura que nos "quiere imitar". [tenen l'autoestima alta, els cabrons...]
Cabezas rapadas en las calles esperando una guerra,
[...] una guerra para evitar ese puto mestizaje,
una guerra para evitar el mestizaje racial. [aquests fan bo en Bush i tot...] Combate, combate sin piedad por una Europa en libertad. [què entenen per llibertat aquests? Exterminar els que no pensen com ells?] Combate, combate sin cesar por una Europa blanca ya [tantes coses per les que lluitar i n'han de triar aquesta...]
Bé, no sé, jo llegeixo aquesta cosa, que sembla per la forma d'argumentar, no de pensar, un article d'en Sostres, i m'assalten moltes preguntes. D'entrada, per què tenen tanta por del mestisatge? Que potser no saben que ells segurament també són fruit de la barreja? És que qualsevol català o espanyol, però sobretot català, té al seu arbre geneaològic branques que van a parar a terres d'arreu del Mediterrani i Europa. És potser auto-odi? Per què no comencen la guerra entre ells mateixos i es maten o suïciden? Així, si més no, potser sí que hi hauria més llibertat.
El que més gràcia em fa és això de què cada cop hi ha més anarquistes i comunistes. Sembla l'esperit del 36, com aquell qui diu, o que no hagi caigut mai el mur de Berlín: on veuen aquests tants anarquistes, tants comunistes? Ja m'agradaria que n'hi haguessin tants, si més no dels primers.
Això, però, em recorda a la lletra d'un grup de rap, CPV, que abans m'agradava bastant, però del qual he renegat, fastiguejat de la merda del hip hop.
Scratchapella
Una vez más ha llegado la moda y no es poca la masa de gente que loca acude a la tele y siguen la norma: bailar el Rap es lo que toca. Por eso no miento, no peco, si digo que mi ego es más fuerte que el ego del miedo que dejo en todos los cuerpos de esos mamones que dan instrucciones en programaciones de televisiones de como se baila... el Rap así no se baila:
Primero, si quieres bailar en la calle, en la Renfe o en el Metro te debes atar bien las botas, apretar los puños, coscarte de un nazi y correr como un bruto. Segundo, una vez que lo tienes no pares, no dudes, no frenes, te mueves de izquierda a derecha golpeando con ritmo su cara su frente su chepa, su cara deshecha, tus botas no pesan, no sueltes la presa, ves como no sabías: el Rap se baila con un nazi en pareja.
Francament, m'agrada molt més aquesta cançó que no pas la primera. Potser sí que hi haurà guerra...
Tant el hip-hop com el RAC sempre m'han fet mania, ja que tant els arguments dels un com dels altres si que mereixen una pallissa i una exterminació. I no m'estic rebaixant al seu nivell... per un cop, no.
Ostres, mira que desconeixia totalment aquesta denominació, tot i que sabia de l'existència de músiques així. Tanamteix jo creia que aquesta purria escoltava hardcore electrònic d'aquell tan repel·lent que fins i tot poden deixar el hip-hop a l'altura de música celestial, al seu costat clar.
Si, realment és pollós també el rap i hiphop. A ser preferible que sigui en anglès que així no sabrem que diuen... o no. Ah, i com a exepció a aquesta regla menciono a Beastie Boys, els únics que sóc capaç d'escoltar.
Ep! D'aquestos nem vist un parell de cops al trambaix, per Can Oliveres crec. Portaven uns pamfletets en plan "Por una Europa libre y blanca" (Ariel Ultra) o alguna cosa aixi. També ens en vam trobar (aquest cop uns ninyatos de 16-17 anys) a la benzinera que hi ha al costat de la teletrès.
Els peladets hardcoretas són simplement uns pallassos que es foten fins dalt de pastilles. No son ni molt menys perillosos.
Als fans d'Estirpe Imperial i purria d'aquesta...si que valdria més retiral's la sonda nasogàstrica...i potser aplical's-hi una colonoscopia...
Rac – 31/03/2005
Què òsties és el Rac? El Rac és «rock anticomunista», la qual cosa ja ens fa sospitar que ens trobem davant d'una música que és tot el contrari al que el rock representa, i no tinc més ganes de discutir sobre aquest punt. Aquest anomenat Rac és música que escolten els caps rapats, nazis i gentussa d'aquesta.
Resulta que han desmantellat una distribuïdora discogràfica gironina que es dedicava a vendre CD's de grups d'aquests. Heus ací la lletra d'una cançó d'un d'ells, que apareixia a l'Avui i és molt i molt divertida:
Bé, no sé, jo llegeixo aquesta cosa, que sembla per la forma d'argumentar, no de pensar, un article d'en Sostres, i m'assalten moltes preguntes. D'entrada, per què tenen tanta por del mestisatge? Que potser no saben que ells segurament també són fruit de la barreja? És que qualsevol català o espanyol, però sobretot català, té al seu arbre geneaològic branques que van a parar a terres d'arreu del Mediterrani i Europa. És potser auto-odi? Per què no comencen la guerra entre ells mateixos i es maten o suïciden? Així, si més no, potser sí que hi hauria més llibertat.
El que més gràcia em fa és això de què cada cop hi ha més anarquistes i comunistes. Sembla l'esperit del 36, com aquell qui diu, o que no hagi caigut mai el mur de Berlín: on veuen aquests tants anarquistes, tants comunistes? Ja m'agradaria que n'hi haguessin tants, si més no dels primers.
Això, però, em recorda a la lletra d'un grup de rap, CPV, que abans m'agradava bastant, però del qual he renegat, fastiguejat de la merda del hip hop.
Francament, m'agrada molt més aquesta cançó que no pas la primera. Potser sí que hi haurà guerra...
Escrit per en Josep.Comentaris
Per moz. 31/03/2005. 06:16 PM
Tant el hip-hop com el RAC sempre m'han fet mania, ja que tant els arguments dels un com dels altres si que mereixen una pallissa i una exterminació. I no m'estic rebaixant al seu nivell... per un cop, no.
Per cogollo. 31/03/2005. 09:22 PM
Ostres, mira que desconeixia totalment aquesta denominació, tot i que sabia de l'existència de músiques així. Tanamteix jo creia que aquesta purria escoltava hardcore electrònic d'aquell tan repel·lent que fins i tot poden deixar el hip-hop a l'altura de música celestial, al seu costat clar.
Si, realment és pollós també el rap i hiphop. A ser preferible que sigui en anglès que així no sabrem que diuen... o no. Ah, i com a exepció a aquesta regla menciono a Beastie Boys, els únics que sóc capaç d'escoltar.
Per Arnauh. 2/04/2005. 10:23 AM
Ep! D'aquestos nem vist un parell de cops al trambaix, per Can Oliveres crec. Portaven uns pamfletets en plan "Por una Europa libre y blanca" (Ariel Ultra) o alguna cosa aixi. També ens en vam trobar (aquest cop uns ninyatos de 16-17 anys) a la benzinera que hi ha al costat de la teletrès.
Els peladets hardcoretas són simplement uns pallassos que es foten fins dalt de pastilles. No son ni molt menys perillosos.
Als fans d'Estirpe Imperial i purria d'aquesta...si que valdria més retiral's la sonda nasogàstrica...i potser aplical's-hi una colonoscopia...
Digues la teva