Que hermosos són los matins,
los matins de primavera!
Cada bri porta una flor,
cada flor porta una perla,
cova un amor cada pit,
cada cervell una idea,
s'omple el cel de resplandor
i d'hermosura la terra
Aquest breu poema es diu "Primavera" i és d'en Jacint Verdaguer. Resulta que avui s'ha fet sentir la vaga convocada pel sindicat de maquinistes Simaf a la línia del Vallès, i quan anava el meu tren pel Baixador de Vallvidriera uns piquets han ocupat les vies i tota la circulació de trens compresa entre Sant Cugat i Sarrià s'ha vist afectada.
Dúiem un hora en allà aturats, i tot i que suposo que no deu haver trigat gaire més estona, he marxat perquè ja n'estava fart. Sabia que la Font de la Budellera es troba força a prop del Baixador, així que m'he fotut per un viarany absolutament desconegut que s'endinsava en la serra. El primer que he trobat ha estat un museu dedicat a en Verdaguer i d'entrada gratuïta. Pel que sembla el poeta havia residit un temps en aquella zona i havia estat font d'inspiració de poemes com el que enceta aquest post. Malauradament, els dilluns el museu resta tancat i no hi he pogut entrar. Un altre dia de vaga serà.
He anat seguint els rètols que indiquen el camí de la Budellera, però no és tan senzill. He arribat a una cruïlla fatídica a on, si es pren el camí de dalt, se'n va al Turó del Puig, mentre que si s'agafa el de baix hom arriba al Turó del Penitent... i a Les Planes. Jo em pensava que el camí bo és el que tira cap amunt, però de tota manera he preguntat a uns homes que hi havia just a sota de les fletxes i que m'han aconsellat el que tira cap avall. Més de mitja hora perduda. Desfent camí me'ls he tornat a trobar, s'han excusat i m'han mostrat el plànol. Gràcies.
A causa de l'endarreriment he trencat a córrer. Portava la motxilla amb la carpeta i coses de la universitat i d'altres collonades, i a més no estic en el meu millor moment de forma, per la qual cosa he acabat treient el fetge per la boca. Però un cop a la font tot era molt més maco: un pi blanc de més de cent anys, un roure espatarrant, la font realment molt maca; un locus amoenus típic, amb remor d'aigua, xiuladissa i cantar d'ocells, flaire de flors, etcètera. Verd esclatant de primavera, un cel resplendent i la terra plena d'hermosura...
No m'hi he detingut massa estona, i aviat he trobat la carretera de Vallvidriera, que m'ha dut de dret al passeig de les aigües, el qual enllaça directament els afores d'aquest poble amb la Font de la Mandra, al Puig d'Ossa (Esplugues), amb Sarrià als peus i una panoràmica esplèndida de tot Barcelona. He tornat a contemplar els estralls de l'incendi d'ara fa dues setmanes, però des d'una perspectiva més elevada, i bé, és molt trist veure aquella zona socarrada, el Coll de Finestrelles, si no m'erro.
Hi ha hagut moments en què realment he pensat que no sabria com arribar al poble. Moments en què he hagut de confiar en mi mateix, en el meu sentit de l'orientació, en la meva obstinació. Quan, ja a la carretera de Vallvidriera, he vist al lluny l'emissora del Puig d'Ossa, he recordat també els versos d'en Verdaguer, que lleugerament modificats, diuen així:
Oh dolça Esplugues,
pàtria del meu cor,
qui de tu s'allunya,
d'enyorança es mor
Passejada per Collserola – 4/04/2005
los matins de primavera!
Cada bri porta una flor,
cada flor porta una perla,
cova un amor cada pit,
cada cervell una idea,
s'omple el cel de resplandor
i d'hermosura la terra
Aquest breu poema es diu "Primavera" i és d'en Jacint Verdaguer. Resulta que avui s'ha fet sentir la vaga convocada pel sindicat de maquinistes Simaf a la línia del Vallès, i quan anava el meu tren pel Baixador de Vallvidriera uns piquets han ocupat les vies i tota la circulació de trens compresa entre Sant Cugat i Sarrià s'ha vist afectada.
Dúiem un hora en allà aturats, i tot i que suposo que no deu haver trigat gaire més estona, he marxat perquè ja n'estava fart. Sabia que la Font de la Budellera es troba força a prop del Baixador, així que m'he fotut per un viarany absolutament desconegut que s'endinsava en la serra. El primer que he trobat ha estat un museu dedicat a en Verdaguer i d'entrada gratuïta. Pel que sembla el poeta havia residit un temps en aquella zona i havia estat font d'inspiració de poemes com el que enceta aquest post. Malauradament, els dilluns el museu resta tancat i no hi he pogut entrar. Un altre dia de vaga serà.
He anat seguint els rètols que indiquen el camí de la Budellera, però no és tan senzill. He arribat a una cruïlla fatídica a on, si es pren el camí de dalt, se'n va al Turó del Puig, mentre que si s'agafa el de baix hom arriba al Turó del Penitent... i a Les Planes. Jo em pensava que el camí bo és el que tira cap amunt, però de tota manera he preguntat a uns homes que hi havia just a sota de les fletxes i que m'han aconsellat el que tira cap avall. Més de mitja hora perduda. Desfent camí me'ls he tornat a trobar, s'han excusat i m'han mostrat el plànol. Gràcies.
A causa de l'endarreriment he trencat a córrer. Portava la motxilla amb la carpeta i coses de la universitat i d'altres collonades, i a més no estic en el meu millor moment de forma, per la qual cosa he acabat treient el fetge per la boca. Però un cop a la font tot era molt més maco: un pi blanc de més de cent anys, un roure espatarrant, la font realment molt maca; un locus amoenus típic, amb remor d'aigua, xiuladissa i cantar d'ocells, flaire de flors, etcètera. Verd esclatant de primavera, un cel resplendent i la terra plena d'hermosura...
No m'hi he detingut massa estona, i aviat he trobat la carretera de Vallvidriera, que m'ha dut de dret al passeig de les aigües, el qual enllaça directament els afores d'aquest poble amb la Font de la Mandra, al Puig d'Ossa (Esplugues), amb Sarrià als peus i una panoràmica esplèndida de tot Barcelona. He tornat a contemplar els estralls de l'incendi d'ara fa dues setmanes, però des d'una perspectiva més elevada, i bé, és molt trist veure aquella zona socarrada, el Coll de Finestrelles, si no m'erro.
Hi ha hagut moments en què realment he pensat que no sabria com arribar al poble. Moments en què he hagut de confiar en mi mateix, en el meu sentit de l'orientació, en la meva obstinació. Quan, ja a la carretera de Vallvidriera, he vist al lluny l'emissora del Puig d'Ossa, he recordat també els versos d'en Verdaguer, que lleugerament modificats, diuen així:
pàtria del meu cor,
qui de tu s'allunya,
d'enyorança es mor
Premeu la foto per veure-la més gran
Comentaris
Per imma. 4/04/2005. 08:49 PM
en verdaguer no entraria dins dels meus preferits, però les teves fotos són molt maques :)
Per Josep. 4/04/2005. 10:15 PM
Bé, és que Collserola és molt bonica, així és molt fàcil fer fotos maques. Gràcies xD.
Digues la teva