El canvi horari és un refinat i pèrfid instrument de tortura que, com tantes d'altres coses, ens imposen des de dalt, pel nostre bé, evidentment. A més a més resulta que, en coincidir amb la Setmana Santa, les seves conseqüències són molt més macabres.
D'entrada, durant Setmana Santa, acostumo a anar a dormir més tard. Si a sobre em treuen un hora, l'horari queda absolutament destarotat. No exagero si dic que fins fa només dos o tres dies encara no m'hi havia adaptat.
En segon lloc, la gent resulta que està fins més tard pels carrers, la qual cosa dificulta les meves tranquil·les passejades vorejant la mitjanit. A més a més, endarrereix considerablement l'onada forta de clients al Guissona; si abans rondava les set del vespre, ara s'ajunta tot cap a les vuit, l'hora en què tanquem. Repeteixo: l'hora en què tanquem. La gent no sap mirar horaris?
I bé, i a mi què m'importa si s'enfosqueix abans o després? A mi m'agraden les ombres de la nit, m'amaguen i permeten la furtivitat. La claror esvaeix la màgia nocturna; els raigs de llum, com si fossin gotes de pluja, fan sortir els cargols de casa, la presència dels quals m'és d'allò més ingrata.
M'agrada la nit i m'agrada la solitud i el silenci. El canvi horari tot això ho perverteix. Es tracta d'una altra conspiració burgesa per acabar amb els espectres malignes vespertins. Em declaro en insubmissió a l'Estat fins que no es pantegin deixar els rellotges tranquils.
tens raó!!! sí senyor!! què és això! és antinatural!! ara encara, però ja veuràs quan arribi el juny o el juliol, bé ja m'entens aquells dies que a les 10 del vespre encara és clar! jo sóc totalment un animal nocturn...
Canvi horari – 5/04/2005
El canvi horari és un refinat i pèrfid instrument de tortura que, com tantes d'altres coses, ens imposen des de dalt, pel nostre bé, evidentment. A més a més resulta que, en coincidir amb la Setmana Santa, les seves conseqüències són molt més macabres.
D'entrada, durant Setmana Santa, acostumo a anar a dormir més tard. Si a sobre em treuen un hora, l'horari queda absolutament destarotat. No exagero si dic que fins fa només dos o tres dies encara no m'hi havia adaptat.
En segon lloc, la gent resulta que està fins més tard pels carrers, la qual cosa dificulta les meves tranquil·les passejades vorejant la mitjanit. A més a més, endarrereix considerablement l'onada forta de clients al Guissona; si abans rondava les set del vespre, ara s'ajunta tot cap a les vuit, l'hora en què tanquem. Repeteixo: l'hora en què tanquem. La gent no sap mirar horaris?
I bé, i a mi què m'importa si s'enfosqueix abans o després? A mi m'agraden les ombres de la nit, m'amaguen i permeten la furtivitat. La claror esvaeix la màgia nocturna; els raigs de llum, com si fossin gotes de pluja, fan sortir els cargols de casa, la presència dels quals m'és d'allò més ingrata.
M'agrada la nit i m'agrada la solitud i el silenci. El canvi horari tot això ho perverteix. Es tracta d'una altra conspiració burgesa per acabar amb els espectres malignes vespertins. Em declaro en insubmissió a l'Estat fins que no es pantegin deixar els rellotges tranquils.
Escrit per en Josep.Comentaris
Per imma. 6/04/2005. 01:16 AM
tens raó!!! sí senyor!! què és això! és antinatural!! ara encara, però ja veuràs quan arribi el juny o el juliol, bé ja m'entens aquells dies que a les 10 del vespre encara és clar! jo sóc totalment un animal nocturn...
vinga, vagi bé
i bona nuit!!!
Digues la teva