Doncs avui he après a no caure amb xanques i caminar i voltar i tal. He après, amb qui? Doncs amb l'innominat, amb el Santa, el Xavi.
Poca estona després que publiqués el post m'ha trucat al mòbil. Sabia qui era, sabia què volia, el cor glatia i bé, al final l'he despenjat. He sortit de casa i en un minut m'he plantat a l'oficina. Ho repeteixo: és molt fort que treballi a només un minut de casa meva, que hi sigui gairebé cada dia. I que, a sobre, visqui a un minut de la meva feina, i que hi vagi a comprar de tant en tant (el que passa és que, si l'he despatxat, no ho recordo. Acostuma a vindre pels matins).
Hem anat al bar del costat i hem xerrat durant gairebé dues hores. La veritat, no hem tractat els temes espinosos, només tangencialment. M'ha semblat molt simpàtic. De fet, el comprenc: conec mon pare. Potser ell no el pot perdonar, però jo no tinc res en contra d'ell: no el conec, i avui m'ha semblat bon paio.
Li he explicat el que volia, el tema del Caufec, el cercavila de la mani i l'animació per la canalla. Hi ha accedit. A banda d'això, el veia molt content d'haver-me conegut. Què esperava trobar? Un dimoni? Un fill de puta? Tenia por, en part perquè no sabia quina podria ser la seva reacció, i perquè no sabia si de debò tenia ganes de conèixe'm, si em diria que em fotés el Caufec pel cul, que tornés d'on havia sortit. Però és un paio molt obert i molt simpàtic.
A dos quarts de tres ens hem acomiadat i a les quatre hi he tornat per a què m'ensenyés a anar amb xanques amb uns altres dos que ja portaven una setmana practicant. Es tracta d'una estranya sensació, però molt bé tot plegat.
M'agradaria escriure millor, que ho faig sense solta ni volta. Estic, però, cansat i desorientat, i escric tal com raja. No ho he rumiat massa, no m'hi he parat a pensar, aquí està tot gitat. Ha estat un dia molt positiu, trobo, al capdavall.
Deu ser fotut aixo de tenir rotllos familiars.
Si més no, ton tiet sembla una persona inteligent. No te cap rao per enviar-te a la merda. Tu no ets ton pare. I pel que crec, ni tu li has fet cap mal ni ell a tu tampoc. Si dues persones tenen problemes, que els arreglin. Intentar contaminar i implicar a terceres persones és de covards.
Això si, no intentis reconciliar-los. Sortirás molt escaldat.
Potser ens veiem el 30. Et porto el llibre que et vaig comentar?
Doncs si me'l vols portar, t'estaré molt agraït. I no, no tinc intenció d'intentar reconciliar-los, ja m'ho va dir ell mateix, que és impossible que mon pare torni a parlar amb ell i tal.
Renoi, caram – 8/04/2005
Doncs avui he après a no caure amb xanques i caminar i voltar i tal. He après, amb qui? Doncs amb l'innominat, amb el Santa, el Xavi.
Poca estona després que publiqués el post m'ha trucat al mòbil. Sabia qui era, sabia què volia, el cor glatia i bé, al final l'he despenjat. He sortit de casa i en un minut m'he plantat a l'oficina. Ho repeteixo: és molt fort que treballi a només un minut de casa meva, que hi sigui gairebé cada dia. I que, a sobre, visqui a un minut de la meva feina, i que hi vagi a comprar de tant en tant (el que passa és que, si l'he despatxat, no ho recordo. Acostuma a vindre pels matins).
Hem anat al bar del costat i hem xerrat durant gairebé dues hores. La veritat, no hem tractat els temes espinosos, només tangencialment. M'ha semblat molt simpàtic. De fet, el comprenc: conec mon pare. Potser ell no el pot perdonar, però jo no tinc res en contra d'ell: no el conec, i avui m'ha semblat bon paio.
Li he explicat el que volia, el tema del Caufec, el cercavila de la mani i l'animació per la canalla. Hi ha accedit. A banda d'això, el veia molt content d'haver-me conegut. Què esperava trobar? Un dimoni? Un fill de puta? Tenia por, en part perquè no sabia quina podria ser la seva reacció, i perquè no sabia si de debò tenia ganes de conèixe'm, si em diria que em fotés el Caufec pel cul, que tornés d'on havia sortit. Però és un paio molt obert i molt simpàtic.
A dos quarts de tres ens hem acomiadat i a les quatre hi he tornat per a què m'ensenyés a anar amb xanques amb uns altres dos que ja portaven una setmana practicant. Es tracta d'una estranya sensació, però molt bé tot plegat.
M'agradaria escriure millor, que ho faig sense solta ni volta. Estic, però, cansat i desorientat, i escric tal com raja. No ho he rumiat massa, no m'hi he parat a pensar, aquí està tot gitat. Ha estat un dia molt positiu, trobo, al capdavall.
Escrit per en Josep.Comentaris
Per imma. 8/04/2005. 01:06 PM
és bo tenir dies positius... a més, de l'única cosa que has de tenir por, és de fer coses dolentes (com deia i diu ma mare)..
vinga ciaus i a passar-ho bé!
jo em poso unes xanques i m'han d'ingressar a l'hospital enguixada fins dalt!!!
jeje
Per Arnauh. 10/04/2005. 09:14 PM
Deu ser fotut aixo de tenir rotllos familiars.
Si més no, ton tiet sembla una persona inteligent. No te cap rao per enviar-te a la merda. Tu no ets ton pare. I pel que crec, ni tu li has fet cap mal ni ell a tu tampoc. Si dues persones tenen problemes, que els arreglin. Intentar contaminar i implicar a terceres persones és de covards.
Això si, no intentis reconciliar-los. Sortirás molt escaldat.
Potser ens veiem el 30. Et porto el llibre que et vaig comentar?
Per Josep. 10/04/2005. 10:10 PM
Doncs si me'l vols portar, t'estaré molt agraït. I no, no tinc intenció d'intentar reconciliar-los, ja m'ho va dir ell mateix, que és impossible que mon pare torni a parlar amb ell i tal.
Doncs res, salut.
Digues la teva