Em trobava jo treballant de valent, àrduament, abnegada, quan tot d'una va vibrar el meu mòbil a la butxaca. Sense minvar significativament la meva altíssima productivitat, mantenint estable el meu eficient rendiment, vaig treure l'aparell i vaig clissar la pantalla: número ocult. Vaig despenjar i vaig pronunciar semblants mots farcits de saviesa:
– Digui?, digui?
Una veu coneguda, massa potser, va contestar «Hola, Josep», a la qual cosa va seguir un diàleg com el següent:
– Hola.
– Res, que quan pleguis passis per casa, no vagis directe a assaig de Castells com de vegades fas.
– Vale, vale.
– Vinga, passa't per casa que vull dir-te una cosa.
– Vale, vale.
– Vinga, déu.
– Déu.
Era mon pare. Ara sí, vaig disminuir de forma apreciable la meva velocitat d'escanejament, atès que el meu cap campava per can Pistraus: quina podia ser aquesta cosa tan important?
Havia parlat amb ma mare abans d'anar a la feina. Havia volgut ser sincer i li havia explicat què havia fet diumenge passat a Cal Suís i li havia comentat per sobre una de les activitats: ens havíem de posicionar a favor o en contra d'una proposició i justificar-ho després, i una d'elles era precisament «Com menys sàpiguen mons pares del que faig al Caufec, millor». Jo estava lleugerament en contra, perquè és cert que hi ha certes coses que m'estimaria més que no les coneguessin, però que al capdavall és millor que en tinguin constància.
Li vaig resumir molt per sobre què es fa a les assemblees i què m'havien demanat que fes a la de dimecres passat: que parlés amb en Xavi Santacreu d'Unicornis per tal que ens ajudi el dia de la mani. Abans de donar-li la notícia, li vaig advertir de què no li faria gràcia i tal i qual, vaig parlar de sinceritat abans de tot i pasqual. No li va sentar bé, però almenys no li ho va explicar a mon pare.
Perquè el que ell volia dir-me és que ens han comprat aquest monitor enorme de pantalla plana pel qual encara em perdo. És molt maco veure el Quadern Gris tan ample i tan gran, i potser ara és l'hora de fer-hi quatre retocs.
La notícia – 9/04/2005
Em trobava jo treballant de valent, àrduament, abnegada, quan tot d'una va vibrar el meu mòbil a la butxaca. Sense minvar significativament la meva altíssima productivitat, mantenint estable el meu eficient rendiment, vaig treure l'aparell i vaig clissar la pantalla: número ocult. Vaig despenjar i vaig pronunciar semblants mots farcits de saviesa:
– Digui?, digui?
Una veu coneguda, massa potser, va contestar «Hola, Josep», a la qual cosa va seguir un diàleg com el següent:
– Hola.
– Res, que quan pleguis passis per casa, no vagis directe a assaig de Castells com de vegades fas.
– Vale, vale.
– Vinga, passa't per casa que vull dir-te una cosa.
– Vale, vale.
– Vinga, déu.
– Déu.
Era mon pare. Ara sí, vaig disminuir de forma apreciable la meva velocitat d'escanejament, atès que el meu cap campava per can Pistraus: quina podia ser aquesta cosa tan important?
Havia parlat amb ma mare abans d'anar a la feina. Havia volgut ser sincer i li havia explicat què havia fet diumenge passat a Cal Suís i li havia comentat per sobre una de les activitats: ens havíem de posicionar a favor o en contra d'una proposició i justificar-ho després, i una d'elles era precisament «Com menys sàpiguen mons pares del que faig al Caufec, millor». Jo estava lleugerament en contra, perquè és cert que hi ha certes coses que m'estimaria més que no les coneguessin, però que al capdavall és millor que en tinguin constància.
Li vaig resumir molt per sobre què es fa a les assemblees i què m'havien demanat que fes a la de dimecres passat: que parlés amb en Xavi Santacreu d'Unicornis per tal que ens ajudi el dia de la mani. Abans de donar-li la notícia, li vaig advertir de què no li faria gràcia i tal i qual, vaig parlar de sinceritat abans de tot i pasqual. No li va sentar bé, però almenys no li ho va explicar a mon pare.
Perquè el que ell volia dir-me és que ens han comprat aquest monitor enorme de pantalla plana pel qual encara em perdo. És molt maco veure el Quadern Gris tan ample i tan gran, i potser ara és l'hora de fer-hi quatre retocs.
Escrit per en Josep.Comentaris
Per imma. 9/04/2005. 05:18 PM
uooooo.. ke mega no (llegit amb veu súper pija .. jiji)? jeje... i tu anar patint eeeh ...
aus vingues...
ciaus
Per Jun. 10/04/2005. 09:51 AM
Ostreeeeeees quina ràbia quan passa això eh??
Típic que estàs patint per res! u_u
Per cert... treballes abnegadament? Caram tu! Molt bé eh? Jo quec que mai he treballat amb abnegació. u_u
Per cogollo. 10/04/2005. 10:58 AM
Ostres tu! quin tros de pantalla...
Digues la teva