Mmm... això ja no és el que era. Tinc el cap com un timbal i una sensació embafadora i agredolça. És culpa meva: no es pot escampar merda sense rebre les conseqüències. Ara només tinc dues opcions: o puc deixar d'escampar-la, o puc fer-ho d'amagat. El que no sé és si podré seguir com fins ara.
Quan creia en déu, va haver-hi un temps que em sabia greu no ser bon noi perquè sabia que ell tenia constància fins i tot dels meus més profunds pensaments. Viure així és viure sota massa pressió. De déu, o esdevens ateu, o no te'n pots amagar; tanmateix, en d'altres coses, és més fàcil ser subreptici.
Em demano una decisió: és difícil, sé que al cap i a la fi m'hi acabo acostumant, però certa merda ara m'hagués estimat més no escampar-la, i no em veig amb cor d'estrendre'n més en els mateixos termes d'abans. Perquè això ja no és el que era. Perquè ara ja ni tan sols la puc escampar com a mi em surt dels collons.
Això ja no és el que era – 17/04/2005
Mmm... això ja no és el que era. Tinc el cap com un timbal i una sensació embafadora i agredolça. És culpa meva: no es pot escampar merda sense rebre les conseqüències. Ara només tinc dues opcions: o puc deixar d'escampar-la, o puc fer-ho d'amagat. El que no sé és si podré seguir com fins ara.
Quan creia en déu, va haver-hi un temps que em sabia greu no ser bon noi perquè sabia que ell tenia constància fins i tot dels meus més profunds pensaments. Viure així és viure sota massa pressió. De déu, o esdevens ateu, o no te'n pots amagar; tanmateix, en d'altres coses, és més fàcil ser subreptici.
Em demano una decisió: és difícil, sé que al cap i a la fi m'hi acabo acostumant, però certa merda ara m'hagués estimat més no escampar-la, i no em veig amb cor d'estrendre'n més en els mateixos termes d'abans. Perquè això ja no és el que era. Perquè ara ja ni tan sols la puc escampar com a mi em surt dels collons.
Escrit per en Josep.Comentaris
Digues la teva