Vaig jurar que no ho faria...  –  20/04/2005


El fet de fer de secretari no seria tan novedós per a mi si no fos perquè ho faig a l'oficina d'algú a qui feia quinze anys que no veia. No m'agrada gaire parlar per telèfon ni passar encàrrecs, però és estranyament motivant quan ho fas en aquests termes. També em resulta si més no peculiar escriure des del seu ordinador. Fa uns mesos parlava d'ell des del meu ordinador. Avui fins i tot l'he ensenyat a fer servir l'Emule.

I li anava a ensenyar el quatre de sis que va servir per a què debutés al tronc a plaça, però ara ha sortit amb un xiquet xinès i m'ha deixat aquí tot sol. Duia el reproductor d'MP3 i l'he connectat a l'USB, i guaita tu, a escoltar La Polla. Els altaveus vénen de sèrie amb el monitor, i no se sent massa bé. Tant se val.

Fa ja mitja hora que ha marxat. Se'l veu bastant estressat, sempre organitzant bolos i coses d'aquestes. M'ha donat un dossier escrit per ell amb exercicis per aprendre a anar amb xanques. Ja me'l miraré. També m'ha donat un CD amb un espectacle que fan. Ja me'l miraré. Aviam si el puc lligar perquè vingui a l'assemblea del Caufec d'aquest vespre. Ja em trucarà...

Algunes coses em sobten. Com les moltes coincidències que té amb mon pare. Com per exemple, els grups de música que li agraden: Pink Floid, Supertramp, Tina Turner... O les formes de parlar, com l'«equilicuà». Interessant. Ja li he dit alguns cops, suposo que se'n deu estar afartant.

I au, salut.

Escrit per en Josep.


Comentaris


Digues la teva







Anorreador de bordissalla


Remembrar les teves dades?