Tot mirant enrera he contemplat la vulgarització d'allò sagrat, la ignomínia, la iniquitat més barroera. Tot escoltant aquella cançó, tot rellegint allò, he recordat l'insospitat transbals que provocà, i la forçada desmitificació posterior. Ara ja és res, només algú amb qui hom es creua tres o quatre cops per setmana.
L'hivern ha glaçat les relacions, i la primavera calorosa i eixuta les ha acabades de pansir. De fet, no hi havia res per pansir. Potser, d'aquí deu anys, o d'aquí quaranta, totes les oportunitats seran perdudes, i aleshores serà el moment de penedir-se per una joventut que s'escola indeturable per les clavagueres.
Passi el que passi i els anys que passin sempre s'escolaran claveguera avall oportunitats. I si; és només quan has arribat que te n'adones que si haguessis escollit un altre opció el desenllaç hauria sigut millor.
o potser el desenllaç hauria sigut pitjor... no se sap mai... això és la vida.. diuen... anar prenent decisions, tirar endavant.... ser forts...
crec que és millor agafar-se les coses amb un somriure els llavis... almenys així diuen que no et surten tantes llagues a l'estòmac....
Però jo no em planyo d'oportunitats perdudes o decisions errades, sinó d'una joventut que a poc a poc aniré perdent, i que de ben segur, quan miri enrera, me n'adonaré de què he l'he malgastada. Perquè ja me n'adono ara: jo no em comporto com un jove. Seré jove, però no sóc un jove. La meva joventut per les clavegueres.
Oda a la felicitat – 2/05/2005
Tot mirant enrera he contemplat la vulgarització d'allò sagrat, la ignomínia, la iniquitat més barroera. Tot escoltant aquella cançó, tot rellegint allò, he recordat l'insospitat transbals que provocà, i la forçada desmitificació posterior. Ara ja és res, només algú amb qui hom es creua tres o quatre cops per setmana.
L'hivern ha glaçat les relacions, i la primavera calorosa i eixuta les ha acabades de pansir. De fet, no hi havia res per pansir. Potser, d'aquí deu anys, o d'aquí quaranta, totes les oportunitats seran perdudes, i aleshores serà el moment de penedir-se per una joventut que s'escola indeturable per les clavagueres.
Escrit per en Josep.Comentaris
Per cogollo. 2/05/2005. 10:44 PM
Passi el que passi i els anys que passin sempre s'escolaran claveguera avall oportunitats. I si; és només quan has arribat que te n'adones que si haguessis escollit un altre opció el desenllaç hauria sigut millor.
Per imma. 3/05/2005. 09:53 AM
o potser el desenllaç hauria sigut pitjor... no se sap mai... això és la vida.. diuen... anar prenent decisions, tirar endavant.... ser forts...
crec que és millor agafar-se les coses amb un somriure els llavis... almenys així diuen que no et surten tantes llagues a l'estòmac....
Per Josep. 4/05/2005. 01:11 AM
Però jo no em planyo d'oportunitats perdudes o decisions errades, sinó d'una joventut que a poc a poc aniré perdent, i que de ben segur, quan miri enrera, me n'adonaré de què he l'he malgastada. Perquè ja me n'adono ara: jo no em comporto com un jove. Seré jove, però no sóc un jove. La meva joventut per les clavegueres.
Digues la teva