Quan vaig als restaurants sempre miro de no demanar res que tingui massa ossos precisament per no haver de fer porcades. Sóc un desastre amb el «protocol» de la teca, i com menys m'exposi a aquesta mena de situacions, doncs millor. Però bé.
Quan vem acabar vem voltar una mica pel poble i vem tirar cap a Esplugues... mes quan ja hi érem, agafà altra volta la Ronda i enfilàrem cap El Prat, cap a la platja i l'espigó dels pescadors. Sense gaire trànsit a aquelles hores de la tarda, vem arribar-hi força aviat. A mi el vi m'havia endormiscolat i feia cara de soca, però la cerveseta encara em va reviscolar una mica. El conductor, com ja és habitual, fent gala de gran prudència i responsabilitat, es va demanar un cubata. I au, cap a casa a descansar.
Per acabar, dir només que feia temps que no passava per aquella zona, i que ser tan aprop de Vilafranca em feia ensumar tradició castellera a qualsevol pedra, qualsevol ombra era l'indici incontestable de la seva ubícua presència. I, tanmateix, l'únic que vaig trobar va ser un diari de comarques que es diu Tres de Vuit, ben trobat, ben trobat.
Escrit per en Josep.
A peu per Avinyonet – 16/05/2005
La ideia ahir era tornar al cau de llardosos i carronyaires porcs ventruts i hienes escanyolides que embruta el bon nom de la mil·lènaria vila d'Altafulla, on ja vem menjar una vegada i del qual ja en vaig malparlar prou quan va escaure. Per sort, a l'alçada del Prat ja hi havia trànsit lent i s'albirava impossible arribar al Garraf, per la qual cosa vem girar cua per enfilar cap el Penedès per la Nacional de les cues.
Afortunadament, quan érem ja aprop de Vilanova, les retencions ens van tornar a atrapar. Un altre cop girant cua i fins a Avinyonet, el típic poblet penedesenc envoltat de vinyes, casetes baixes, carrers mig morts i una esglesiola romànica restaurada a mitges. Vem entrar al restaurant que teníem clissat del primer cop que hi havíem passat, direcció Vilanova, i va estar prou bé, infinitament millor comparat amb allò d'Altafulla. Malauradament, com es pot comprovar a la foto, de les mossegades troglodítiques no ens en vem acabar de deslliurar, però a un nivell molt més baix.