És curiosa la vida. Un dia comences a escriure un bloc mig anònim, un altre hi poses el teu nom, comences a fer ping, a parlar del teu poble, i resulta que mitjançant Google tothom et llegeix, t'aconsella i et controla.
Potser l'hauria d'haver mantingut tan anònim com abans.
Ara estic fent alguns retocs. He afegit una capçalera a la majoria de pàgines d'arxius (categories, per mesos, etc) i he canviat la de la pàgina principal. També he canviat el "about me". Sé que poca gent l'haurà vist, però l'he canviat perquè en tinc constància de què algú sí l'havia vist, i només hi deia bajanades. Ara no hi dic res.
He suprimit, per fi, una de les categories, la de «Garusi», que havia quedat obsoleta feia ja deu mesos almenys, però que fins avui no he acabat d'esborrar. Les entrades sota el seu paraigües són ara desades a les seves categories escaients.
Finalment, he modificat, amagat o eliminat directament algunes entrades velles, en especial dues o tres que referien a la meva família i la meva vida en profunditat. No és gens difícil, llegint altres posts, recuperar aquella informació, però si més no ara no està tota aglutinada. També n'he esborrat alguns de qualitat ínfima (la més baixa...) i alguns altres que no tenien raó de ser.
Per acabar, veureu que a la capçalera ja no hi ha el meu nom, ni les birres ni el logo del Caufec. Així queda més senzill i amago una mica el meu nom (però només cal que viatgeu al peu de pàgina per retrobar-lo). D'aquesta manera recupero una mica de la intimitat perduda.
Havia pensat que podria xerrar aquí donant el meu nom i les meves dades, però és impossible. Un dia algú va dir que no s'hauria de dir res per messenger o per internet que no es fos capaç de dir en persona. Doncs jo en sóc incapaç, per la qual cosa continuaré com feia darrerament: o parlaré des d'al·legories indesxifrables per la majoria, com la d'ahir, o me'n cuidaré molt de manifestar pensaments massa íntims o que impliquin terceres persones.
em sembla que t'entenc.. tot i que per mi és molt difícil amagar la meva identitat i no parlar de coses íntimes.. la veritat és que també he borrat algun post just després d'haver-lo publicat, perquè al rellegir-lo me n'he adonat que em "destapava" més de l'habitual...
Últimament intento convertir el blog en una mena de anecdotari de parides variades... tot i que m'és difícil.. suposo que en el fons tots som una mica exhibicionistes...
Inflexió definitiva – 18/05/2005
Potser l'hauria d'haver mantingut tan anònim com abans.
Ara estic fent alguns retocs. He afegit una capçalera a la majoria de pàgines d'arxius (categories, per mesos, etc) i he canviat la de la pàgina principal. També he canviat el "about me". Sé que poca gent l'haurà vist, però l'he canviat perquè en tinc constància de què algú sí l'havia vist, i només hi deia bajanades. Ara no hi dic res.
He suprimit, per fi, una de les categories, la de «Garusi», que havia quedat obsoleta feia ja deu mesos almenys, però que fins avui no he acabat d'esborrar. Les entrades sota el seu paraigües són ara desades a les seves categories escaients.
Finalment, he modificat, amagat o eliminat directament algunes entrades velles, en especial dues o tres que referien a la meva família i la meva vida en profunditat. No és gens difícil, llegint altres posts, recuperar aquella informació, però si més no ara no està tota aglutinada. També n'he esborrat alguns de qualitat ínfima (la més baixa...) i alguns altres que no tenien raó de ser.
Per acabar, veureu que a la capçalera ja no hi ha el meu nom, ni les birres ni el logo del Caufec. Així queda més senzill i amago una mica el meu nom (però només cal que viatgeu al peu de pàgina per retrobar-lo). D'aquesta manera recupero una mica de la intimitat perduda.
Havia pensat que podria xerrar aquí donant el meu nom i les meves dades, però és impossible. Un dia algú va dir que no s'hauria de dir res per messenger o per internet que no es fos capaç de dir en persona. Doncs jo en sóc incapaç, per la qual cosa continuaré com feia darrerament: o parlaré des d'al·legories indesxifrables per la majoria, com la d'ahir, o me'n cuidaré molt de manifestar pensaments massa íntims o que impliquin terceres persones.
Au, salut.
Escrit per en Josep.Comentaris
Per imma. 19/05/2005. 03:58 PM
em sembla que t'entenc.. tot i que per mi és molt difícil amagar la meva identitat i no parlar de coses íntimes.. la veritat és que també he borrat algun post just després d'haver-lo publicat, perquè al rellegir-lo me n'he adonat que em "destapava" més de l'habitual...
Últimament intento convertir el blog en una mena de anecdotari de parides variades... tot i que m'és difícil.. suposo que en el fons tots som una mica exhibicionistes...
vinga ciausss ciaauss
bona tarda lalala
Digues la teva