De vegades he escrit coses només per provocar, i la gent s'ha sentit ofesa. És com etzibar a la cara d'algú «tros de quòniam» i contemplar com els seus trets facials s'enravenen i li puja automàticament la mosca al nas. De vegades, però, no entenen què els hi dius amb «tros de quòniam», però s'enfurismen talment fossin bèsties de prat, perquè com rucs qualssevol blasmen el que no entenen, entrediuen com inquisidors els meus mots irreverents i em condemnen a la ignomínia eterna per di'ls-hi, senzillament, «tros de quòniam» a la cara. O ni tan sols això, perquè com ja he dit, el fet de no treure l'aigua clara del que he volgut dir (potser estava filosofant sobre les cagaradetes dels aneguets), la seva obnubilació, la seva pròpia ignorància, és el que els enrabia. En el fons, projecten sobre meu les seves mancances i frustracions.
Emprenyat amb el món – 30/06/2005
De vegades he escrit coses només per provocar, i la gent s'ha sentit ofesa. És com etzibar a la cara d'algú «tros de quòniam» i contemplar com els seus trets facials s'enravenen i li puja automàticament la mosca al nas. De vegades, però, no entenen què els hi dius amb «tros de quòniam», però s'enfurismen talment fossin bèsties de prat, perquè com rucs qualssevol blasmen el que no entenen, entrediuen com inquisidors els meus mots irreverents i em condemnen a la ignomínia eterna per di'ls-hi, senzillament, «tros de quòniam» a la cara. O ni tan sols això, perquè com ja he dit, el fet de no treure l'aigua clara del que he volgut dir (potser estava filosofant sobre les cagaradetes dels aneguets), la seva obnubilació, la seva pròpia ignorància, és el que els enrabia. En el fons, projecten sobre meu les seves mancances i frustracions.
Escrit per en Josep.Comentaris
Digues la teva