Trepitjo Esplugues amb unes espardenyes com les que els meus avantpassats feien servir per trepitjar Esplugues. Sents la palla sota el peu cruixint i fent massatge a la planta, humanitzant una mica l'asfalt agressiu i els blocs de pisos grisos que s'aixequen amenaçadors. L'espart deixa grans clapes nues per on s'escola el vent fresc del plugim que em remulla un peu que respira i és feliç. Entro a l'ajuntament per salvar Collserola; poca cosa més per salvar hi ha al poble, i per això ho faig amb les meves espardenyes, de pagès que en diuen, noves i flamants. Diuen que estan de moda: i a mi què? Jo no ho sabia, i a Esplugues ja no en venen i vaig haver d'anar a Sants. Jo no sé a quina revista hi surten, però quan deixin d'aparèixe-hi jo en seguiré portant, com si a mi m'importés el més mínim el que facin els altres amb els seus peus.
Vaig amunt i avall amb les espardenyes "catalanes". Amb faixa i mocador castellers, amb espardenyes de pagès, encara ara jo, subscriptor de l'Avui que angoixat espera l'anunciat canvi de format per l'Onze de Setembre, freturo de barretina per abillar el cap. Us ho juro: no menjaré el raïm amb el cap nu.
mmm crec que no n'he portat mai d'espardenyes d'aquestes.... tot i que, tens raó, aquest any estan de moda i tots els pijos en porten... :P tot i que a tu et deuen quedar molt millor! :P
De moda?¿ i què més dona!! Si les espardenyes de veta van més enllà de la moda! Aquestes ja son més que tradició i estan ben arrelades a la Terra.
Llàstima que aviat només seran paraules que ompliran les terres..però espero que l'ofici aguant-hi molt més encara...
Espardenyes – 8/07/2005
Trepitjo Esplugues amb unes espardenyes com les que els meus avantpassats feien servir per trepitjar Esplugues. Sents la palla sota el peu cruixint i fent massatge a la planta, humanitzant una mica l'asfalt agressiu i els blocs de pisos grisos que s'aixequen amenaçadors. L'espart deixa grans clapes nues per on s'escola el vent fresc del plugim que em remulla un peu que respira i és feliç. Entro a l'ajuntament per salvar Collserola; poca cosa més per salvar hi ha al poble, i per això ho faig amb les meves espardenyes, de pagès que en diuen, noves i flamants. Diuen que estan de moda: i a mi què? Jo no ho sabia, i a Esplugues ja no en venen i vaig haver d'anar a Sants. Jo no sé a quina revista hi surten, però quan deixin d'aparèixe-hi jo en seguiré portant, com si a mi m'importés el més mínim el que facin els altres amb els seus peus.
Vaig amunt i avall amb les espardenyes "catalanes". Amb faixa i mocador castellers, amb espardenyes de pagès, encara ara jo, subscriptor de l'Avui que angoixat espera l'anunciat canvi de format per l'Onze de Setembre, freturo de barretina per abillar el cap. Us ho juro: no menjaré el raïm amb el cap nu.
Escrit per en Josep.Comentaris
Per imma. 8/07/2005. 09:51 PM
mmm crec que no n'he portat mai d'espardenyes d'aquestes.... tot i que, tens raó, aquest any estan de moda i tots els pijos en porten... :P tot i que a tu et deuen quedar molt millor! :P
Per Calamites. 11/07/2005. 02:41 PM
Salutacions cordials des de la capiTAL del Vallès OrienTAL.
Interessant bloc, felicitats!
Per maria (rialla). 28/05/2006. 10:47 PM
De moda?¿ i què més dona!! Si les espardenyes de veta van més enllà de la moda! Aquestes ja son més que tradició i estan ben arrelades a la Terra.
Llàstima que aviat només seran paraules que ompliran les terres..però espero que l'ofici aguant-hi molt més encara...
Visca les espardenyes de veta!
SALUT I FORÇA!
Digues la teva